Sant Silvestre Lloret -

Arribem la Marisol i jo a Lloret amb prou temps per no patir, recollir el pitrall i anar a passejar per Lloret.Carrer de Sant Pere avall, ens comprem esmorzar a una pastisseria i el mengem tot fent un vol fins l'Ajuntament on ens fem un parell de fotografies. Veiem com ha quedat la platja per la llevantada del dia anterior, i retornem a les pistes d'atletisme, on hi ha amics de Terrassa i de Blanes. Xerrem un xic, i escalfem una mica, tot esperant el tret de sortida.Ha estat un recorregut força pla i distret per Lloret. Se m'ha fet molt curt i he vigilat de no lesionar-me volent córrer més del compte. Hem recollit els obsequis, de passada que anàvem saludant a més amics i cap a casa, on a les dues ja estàvem i a quarts de tres ja estàvem tota la família dinant.La Marisol cada cop roda més ràpid, ha assolit una bona marca, tot i córrer des de posicions endarrerides i anant tota sola; estava força contenta i ja planejem nous reptes.De fet cinc quilòmetres són vist i no vist. Ara a veure com ens va dimecres a la Sant Silvestre Manlleuenca.Resultats;

Entrenament Torre Mossèn Homs

Darrer dissabte de l'any amb un bon entrenament en grup; nou mossenaire en Josep (va de groc), encara no el coneixem però se'l veu fort.
En Carles estrenava GPS de la Llúcia. Vol dir que se l'estima si vol que corri.
En Marià en baixa forma; és clar ara ve poc per Mossèn HOms
Els temibles germans Miquel. En Toti sol venir quan plou, ja que és el responsable de que pugem fins al capdamunt del Turó de les Roques Blanques.
En Javi, que a més ens ha explicat un acudit no reproduïble, estava consentíssim donat que se li dona bé el turonet.
La parella Sust, que s'avenen inclús en el córrer: amb la Teresa ja planifiquem temporada martoniana.
En Lluís, que s'està tornant delicat també. Plou, pujada: giro (però no va girar) era per no perdre's l'excel·lent acudit de'n Javi. Ell en va explicar un altre: tampoc reproduïble. Son el que no hi ha.
En David, que està en un moment de forma excepcional. Va signar un quaranta-tres en deu fa menys d'una setmana.
I en Xavi C., que aprofita aquest caudal de forma per coronar el cim en primer lloc i amb una sensació de fermesa, com no hagués imaginat fa uns anys.

Agafant posicions, en Xavi

Plaça Sant Jordi


Teresa en primer terme


Juan, Ben abrigat

Josep, el primer dia

Josep

Teresa cornonant el cim

Pau, arribant

Arribant Xavi Miquel, anant a buscar a en Jacvi, en Pau


Lluis, parant el crono. No volia pujar (per pluja)

Recuperant

En Marià, avui va patir



En Javi i el seu acudit.



En Vicenç, una persona reservada i que no sol fallar a la cita setmanal. Discret, no se'l sent gaire, excepte quan ens apropem a l'hora de la sortida i quan es decideix pujar al Turó: continua sense agradar-li, i arriba a dalt com si res. Participa al llarg de l'any en diferents proves, com la mitja de la nostra ciutat, la fa gaire bé a ritme de cinc i la cursa de festa major. Entrena molts dies a quarts de sis de la matinada i té a en Mirabet de company d'entrenament.

6 hores - corredors.cat

Ara estic content d'haver pogut participar a la prova, que amés va dedicada la seva recaptació a la Marató de TV3 que enguany tracta de les malalties mentals, i per que vius l'ambient des de'l rovell de l'ou. Fer aquesta prova, que és molt exigent i fer-la al costat dels que estan participant a les 24 h., almenys mentalment, penses: "si, si, jo estic fet pols,però faig quatre vegades menys estona que ells", i t'alleugereix una mica.Quan prèviament, a casa ja estava "guarnit" per l'ocasió per presentar-me a les pistes, la meva reflexió era: "ves a dormir que tens son", encara que sentir-se compromès per l'entornfa que t'hi sentis obligat. Primer per que t'has apuntat i després per què altres com tu estaran a la sortida i els hi has dit que hi series.Les primeres voltes em van passar volant, tot escoltant bona música i intentant aïllar-me'n per tenir concentració, i que en aquestes circumstàncies costa per ho reduït de l'espai. Quan vas prop d'un grup t'encomanes del ritme i vas fent l'efecte goma, i moltes vegades no saps on posar-te. Prefereixo anar sol, i en canvi acompanyat va millor: Tota una contradicció.Vaig tenir un gran baixón cap a la quarta hora: la lluita era"Camino, paro, plego" o "no caminis, no paris i menys: pleguis".En aquest moment tinc que reconèixer que estar prop de gent que cada volta t'anima i el fet voler acabar la feina no t'ho permet, També no haver-me retirat mai en els anys que porto de cap prova, tot i que una vegada vaig acabar al'hospital de Valdecilla. Cadascú de les persones que vetllen per nosaltres, fa una feina de vegades sense saber-ho a ajudar-nos a acabar aquests reptes que juguen tant amb lament.Recordaré especialment en Sergi, que de vegades pensava:"que aquesta volta no et vegi, pobre", per què em sembla que les meves cent-quaranta-set voltes em va dir alguna cosa per animar. Jo diria que totes. Només paraules d'agraïment, i de vegades penso que dono massa feina als que m'envolten. El mateix Alberto, que va fer una carrera impressionant, i un final amb una rapidesa que feia fredrar, moltes voltes que segur que em veia defallir, tenia paraules d'ànims, com quasi tothom, massa, curat i com no en Paco Robles, que admirocom ningú per la capacitat ultrafondista que sempre ha demostrat. Per acabar-ho d'adobar al final explicava amb la seva modèstia, les seves quatre proves del Montblanc acabades, entre el munt de coses que ja sé que fa i  com si res. Dir que no m'atreviré mai a optar a aquests reptes.Diguem que estic al límit de ho aspirable.Veure a en persona a l'Arribas, que el coneixia d'haver-lotractat a l'època de correr i tirar, en va encantar. Aquelles persones que saps que si tinguessis prop de casa, seria dels que més et faries. I en Xavi, el Vilafranquí de Sabadell, que em pocs dies s'ha batejat a Calella amb un rendiment més que acceptable i que jo diria que a Can Dragó el "cigaló demagno" previ li va fer posar l'ull al fred marbre de Can Rocaen més d'una ocasió.Què dir de'n Bosch, que venia de coneix-se'l també de Calella,una persona afable i amb un humor que encomana: va estar impressionant fent la mateixa quantitat de quilòmetes, i quees deia a ell mateix que; res de res. Mai més. Encara que laparaula mai em sembla que en el nostra vocabulari equivala un pot ser. Tenim capacitat per tornar-hi.I en Massaguer, que sabem que posis on el posis, fa bonpaper. Em vaig tenir de disculpar, per que em va gastar unabroma i no vaig reaccionar bé en el seu moment: segur queper mi no era el millor moment. Va fer una carrera fàcil i encap moment li vaig veure símptomes negatius. Bé, si un.Quan duia l'etiqueta per marcar el moment final, els que l'envoltàvem ens animava a l'esprint final i, va i perd l'etiqueta,tenir de recular a cercar-la. Un entrebanc que el va fer renegar,educada-ment , com li diuen els de l'Es-K-mot el geniut de l'Empordà. L'organització molt bona; molt implicada i en Debutante, queté continus tocs de bon humor i és una persona amb una gran capacitat creadora. El vas veient en tot moment fent alguna cosa per tots i cadascú de nosaltres i es multiplica;tant el veus a un punt de la pista amb el seu portàtil llegint coses del fil que corredors.cat té obert i que des de casa la gent envia, com et canta els quilòmetres que duus, ja que ala nit a les pistes no posen els altaveus per no molestar al veïnat, com t'improvisa el que segur té pensat des de casai que porta a terme amb molt bon resultat .En Luigi, que sabent com li agrada la muntanya, es tanca auna corda de quatre-cents metres, et permet tenir-lo prop i veure com va sobre posant-se a les contrarietats i sortintse'n. Bé, quan vas acabant la crònica i llegeixes les vostres,t'adones que a tots ens "corren" per dins uns sentiments moltbonics i us felicito i me'n alegro de poder compartir aquestesestones i disculpar-me per voler-me aïllar amb els "cascos",i és que la pista si no intento oblidar que dono voltes com unhàmster a la gàbia, m'acaba bullint el cap.Acabo, felicitant a tots i cadascun dels que vau fer aquestaparticular prova: Melendez, Martí, Massaguer, Serrano,Mayoral, Girona, Bosch, Planaguma, Robles, Vilardaga,Hierro, Copete, Capdevila, Segura, Curull, Guimet, Maria delMar , Ascensión, Ayala, Arribas, Santiago, Tolosa, Gutierrez,Bernaus, Becerra, Rafael Rodriguez. Fins aviat.

Corrent pel riu Ripoll

Un dia molt bonic d'entrenament per Sabadell, que em va portar a conèixer de la mà del bo de'n Xavi el Riu Ripoll i llocs que no imaginava. Hem quedat per tornar-hi, donat que hi ha racons increïbles.Fotografies