dissabte, 31 de gener del 2009
Entrenament Humitejat
Estem passant totes les proves i la climatologia no és parany suficient per deixar de fer una bona colla una vegada més. I quina il·lusió de tenir nous mossenaires, la Clàudia i en David. L'una de la mà de'n Bru, el nostre mossenaire més jove, i en David aconsellat pels germans Arévalo. De debò que ens omple de jòia créixer d'aquesta manera.
I tot i que només vam tenir la sort de tenir en Manolo per la foto, quina alegria de veure que torna a estar "operatiu". A veure si un dia ens pot fer l'horeta.
En Casi ens mostre cofoi el seu nou trofeig, com és la seva recent medalla aconseguida a Dubai a la marató on a més va assolir el tercer lloc de la categoria
I després d'una bona colla de dies de no veure'l entre nosaltres, la satisfacció de tenir en Josep Boada: un referent per a molts corredors, amb unes marques que fan treure el singlut.
Es va tornar fer la variant dels que fan un circuit on es pot caminar; integrada per la Mari Pau, Lluis, Teresa i en Laporta. Crec que van córrer força, també.
Nosaltres vam fer una barreig de cicuït, baixant en direcció a Torrebonica, però llavors una variant que m'agrada molt, que ens fa arribar al cami del golf, per una llocs molt bonics. Vam observar més d'un arbre per terra, fruit de la ventolera de l'anterior cap de setmana: mira que si ens arriba a caura per sobre !!
Reagraupaments variats, el canvi de la Torre Elèctrica, secundat per la majoria, el segon fins a rotondeta de l'hípica i després d'anar tots plegats, fins l'ecreuament típic, pugem pel camí de l'esquerra, deixant Argelaguet a la dreta, amb la temença de troba'l enfanguinós. Però bé.
Ja de tornada, esperant els que van més a poc a poc, però que mai pateixint que no els deixarem. Total 10 qm. plegats molt gratificants.
Quina boira tenia l'objectiu. En primer terme la Clàudia, que s'estrenava com a mossenaire. Darrera i de vermell en Josep Boada
Josep Casasola i l'Albert Ureta, amb el mateix ambient d'humitat
Moments de repòs després del canvi de la torre elèctrica
Grup heterogeni. Destaca la medalla del Casi, que havia anat a la marató de Dubai a aconseguir la tercera plaça en la seva categoria. També veiem en Xavi Curull que sortint des de casa seva del centre de Sabadell, va venir a visitar-nos i va acabar realitzant vint-i-vuit quilòmetres. Tots feu una cara fantàstica
Avui ens visitava en Manolo, una persona que transmet bon humor i que sempre té alguna per fer-nos riure, Va de vermell, al costat de l'Albert Ureta, que està treballant fort per millorar després d'una important lesió. Aviat tornarà a la competició i a l'alta muntanya, que tant li agrada
Qui tinc la sort de situar-me amb els nous mossenaires, que esperem que s'ho hagin passat bé
Aquí hi han els caminadors, que sembla ser que van córrer tota l'estona i van fer el "tradicional" que diu en Laporta. En el grup també hi anava la Teresa. I sabem que va anar bé
En Bru ens regala la seva presència i ens dona aquest caire de grup divers i ell és el nostre mossenaire més jove, però amb molta experiència en proves de tot tipus i d'elevada resistència. Se li nota per la serva fortalesa física i quan es proposen canvis de ritme, ell sempre hi és. Li desitgem molts d'èxits esportius.
dilluns, 26 de gener del 2009
Can Palet - La Mata
Sembla que no tinguem res més que fer, però aprofitar el cap de setmana per anar a córrer, significa molt. Treure't la mandra i tenir la natura prop, tot i més d'un m'ha renyat per haver anat a entrenar per una carretera amb poca vorera o gairebé gens. La carretera de Talamanca m'agrada des de ben jove, quan amb un troç de ferro que li deia bicicleta anava fins a Coll d'Estenalles, li diem la Mata, i un cop arribar allí a uns vuit-cents-metres sobre el nivell del mar, et deixaves anar direcció a casa, amb poques pedalades i baixant a tota castanya. M'ho passava diví.Ara, d'ençà no hi pujo en bicicleta, alguna vegada i vaig tot corrent, com ahir que hi anava també amb un aparell d'aquests que et diuen la distància exacte, un gps. Vaig pujar molt content de tenir tanta informació al meu abast i escoltant música, concretament Flash fm. A casa em marcava tres-cents i a dalt vuit-cents quaranta. Déu n'hi do. Vaig estirar una mica prenent el sol, em begué mitja botelleta de aquarius de taronja, una barreta energètica i tornada avall. Mentre pujava vaig adonar-me de la quantitat de coneguts que vas veient dins dels cotxes: l'Eugeni Guarch que aparcava a Torre de L'Àngel per fer camins.Unes cabretes que se li van escapar al pastor, també. De fet jo que no soc massa de camp, quan veig aquestes bestioles amb els banyots recargolats, no les tinc totes. Quan el vaig veure al bon home amb la resta del ramat, li vaig comentar. Es va desesperar una mica. Estàvem al costat del Mas de la Barata i els animalons un quilòmetre i mig més avall. Bé, una matinal que vaig córrer a un promig de sis minuts per quiòmetre i em van sortir 32,39 quiòmetres i 3h06' de temps invertit. Molt content.
dissabte, 24 de gener del 2009
Un dia de fort vent - Entrenant
Dia ventós i la idea era cercar llocs on el vent no fos molest, complicat quan es va pel camp.
Bona colla, i van anar en direcció al Torrent de Gotelles de baixada, amb parada a la font i nou recorregut de pujada seriosa fins a Sant Julià, amb poques parades pel vent.
La Maribel quan portaven 1qm. i escaig
La colla al darrera amb l'Emilio amb la gorra groga. Destaquem en Jordi Martínez que feia una bona colla de dies que no venia. Portava un gorro de llana que segur que en un dia amb tant de vent no feia gens de nosa
La Rosa Cos empentada pel vent
La Rosa, a punt d'arribar al re-agrupament. Al cap d'uns moments quedaria amb la Teresa a fer un recorregut diferent.
José Antonio veient el naixement del dia, molt bonic
Després de veure a la font, en Lluís a punt de dir-ne alguna.
L'Albert sorprès amb la boca ben plena d'aigua
Un dels re-agrupaments, aprofitant també per fer estiraments, com en Carles
Estrenant nou recorregut i travessant el rierol. En José en ple salt.
Paco acabant a la recta magnífica, després de la forta pujada.
En Juli, al nou recorregut
Maribel, tot i el vent a aquesta zona no en feia tant
Vicenç i en Jordi
Marc i José Antonio
Lluis, pràcticament no toca el terra
En Jaume, ben abrigadet
Juan Carlos seguit de prop de la Dolors.
A la zona de la font de l'Argelaguet, estava ben resguardada del fort vent que va bufar i que no es recordava de feia molts anys. Es recordarà aquest dia per la quantitat de vent de tot arreu i el mal que aquest havia fet. La part més negativa, la mort de quatre nanos a un pavelló de Sant Boi que els va caure al damunt.
En Jordi, pensatiu. No anava fi, després de costipats i no haver pogut entrenar com volia.
Hi han mirades que parlen per si soles
EL nostre mossenaire caní. Algun dia portaré en Nuck
La Tresa; va quedar borrosa la fotografia. Va anar amb la Rosa
En Rafa ja fa temps que sempre que pot ve a entrenar. Durant la setmana si vol córrer te que matinar, i després d'haver estat una temporada sense poder venir per alguna molèstia, ara torna a estar il·lusionat i en bona forma. Avui venia des de Can Palet II corrent, pujant tota la carretera de Castellar i després del recorregut, junt amb en Paco, un bon amic a tornat corrent cap a casa.
diumenge, 18 de gener del 2009
La meva mitja de Terrassa - 1h30′05″
Com que Terrassa me la conec prou bé i havia trobat molta informació de quin seria el recorregut i tot plegat, he anat a córrer pel plaer de fer-ho i envoltar-me de gent que m'agrada. Bones converses, abraçades amb amics, rialles i un únic pensament. Gaudir amb la nostra afició. Tot l'embolcall.Més o menys estava al corrent de tot el que envolta aquesta mitja, fa fredar la quantitat humana que es belluga i l'objectiu comú d'esperar que tot surti bé. Gent de totes les escales socials amb ganes de fer història a la ciutat. Només dir, que els que sortim guanyant som els egarencs que podem sortir al carrer de casa nostra i córrer. Això té un gran valor.Recordo a les primeres edicions quan tot era un projecte, on ens va beneficiar la novetat de l'arteria verda que travessa la ciutat: el parc de Vallparadis, abans torrent.Ara per encabir la quantitat de serveis que es necessiten envers aquesta prova, han modificat ostensiblement les característiques del circuït i si abans es sortia de la casa Baumman, ara en obres pel metro de la ciutat, ara es surt a peu de l'estació dels ferrocarrils i en una de les avingudes més amples de la nostra ciutat. El parc Nord encabeix i el pati de l'escola la Roda, fan de aliats d'un marc extraordinari.Quan llegeixo per la xarxa la valoració dels que han vingut, n'hi ha per tots el gustos. Imagino que amb raó i des de el punt de vista de cadascú i en funció dels problemes que s'hagin trobat, la valoració general quedarà influïda.Explicant una mica la jornada, amb la Marisol hem anat a buscar una amiga, la Juani, i tot conversant hem anat des el nostre barri fins la sortida situada al citat Parc. Hem consultat la llista i hem recollit el pitrall, sense cap problema. Llavors em fet boniques xerrades amb amics i he escalfat amb en Joan Rodamilans: ens anàvem creuant amb molta gent a la que anàvem saludant, com el mateix Jose Manuel Muñoz, que escalfava amb un amic de les canaries que venia ha disputar el campionat de veterans. També l'Andrés Fernàndez. Al final podiem valorar plegats el nostre rendiment, i com deien amb en Julio, el circuït exigent i endurint-se una mica, respecte els darrers anys.Amb prou temps, m'he posat en un lloc adient per sortir sense massa problemes i he continuat gaudint de molts amics; com en Juan Jorge, en Juan, en Vicenç Solé, la Meritxell Portillo i un llarg etcètera.Surto i engego el crono just trepitjar la catifa amb els sensors i sense massa problemes passo el primer quilòmetre a un ritme de quatre minuts i divuit segons, que seria pràcticament el promig de tota la mitja. S'ha de tenir em compte que ni a les baixades ni a les pujades es pot portar un ritme exacte, si no que la flexibilitat la marca el recorregut canviant. Per l'avinguda de vegades sents el teu nom i t'animes. Veig la Mirela, que entrenem molts dimecres pel parc i sento els ànims de'n Mosqui.M'encanta baixar pel carrer Colom, que passa prop de casa, tombem direcció a Ca n'Anglada i cap a la temuda Avinguda del Vallès. L'Ernesto de cursesweb.com, fa broma i anima. També, més amunt, unes persones estimades, com en José Carlos, la Lídia, l'Enoc i la Raquel, estan animant a tothom. L'avinguda és temuda per la fina pujada, llarga i continua, que va minvant les nostres energies. Coincideixo una estona amb en Climent. Dalt de tot, i just al girar, en Juli Puigantell fent fotogafies i animant,Continuem en direcció Béjar, on farem una anada i tornada, que a més ens permet gaudir de la perspectiva dels que van més avançats i també els que venen per darrera.Baixem fins la Rambla de Sant Nebridi i des de la plaça de l'aigua tornem a la rotonda de Béjar, on ara farem l'àmplia avinguda fins a un punt de retorn. Aquí hi havia l'Agus amb en Juan Muñoz donant ànims. Els veiem dos cops. Baixem pel carrer de Sometent Castella i de públic la Cañera amb en Ferran i sobretot en Mirabet, que també xisclava com un desesperat.Ja per Can Boada l'Agustin Guillamon i la Mari, que passen els anys i sempre els veig. Quan baixem per Sant Maria Matzarel·lo, anava amb un conegut, un tal krlos de correcats.cat, que renyava a un retallador, és a dir aquelles persones que pugen per les voreres per guanyar uns metres. Per l'Avinguda de l'Àngel Sallent: l'Antonio Díaz i en Maqueda. Vaig trobar a faltar en Zarco.Ja feia estona que tenia vist a l'Alfredo Alvarez i en Salva Pou, que els duia uns metres davant i ara en baixada anavem al mateix pas. Penso que seria divertit poder entrar tots tres, donat que a l'Alfredo fa temps que ens coneixem i tenim bon lligam i al Salva, a part de ser un referent a la xarxa, de fa molts anys que tenim una molt bona relació, però no havíem entrat junts. Observo que a la pujada l'Alfredo baixa el ritme. Ara em passa l'Antoni Jurado, que està molt implicat amb els correcats. Faig un xic d'esforç per posar-me a l'alçada de'n Salva i quan manca un quilòmetre ja vaig al seu costat. Just aquí des de'l públic, en José Expósito ens diu "un par de monstruos", que fa gràcia.En Salva, quan estem al voltant de l'estació dels ferrocarrils diu "ja saps que tinc millor esprint que tu", penso: que divertit !! ara ens anima en Joan Galan, que és un bon atleta veterà i que fa tres anys entrenàvem junts. Just en aquest moment, amb en Salva Pou fem el darrer quilòmetre tots dos i entro un metre per darrera d'ell molt content d'haver viscut tots aquests moments.El temps, 1h30'05, del que em sento molt content. Bé, ara penso que millor sonava uns quans segons menys, però no ve d'aixó. És fer balanç i veure que ha estat una bonica jornada.Tinc l'oportunitat de poder parlar amb l'admirat X.Bonastre, que avui estava content del seu resultat. No oblidem que és molt metòdic i autoexigent.Ens recondueixen i acabo amb una suculenta botifarra que em menjo, ja junt a la Marisol i dels amics Josep A., la Pili i els seus fills: Julia i Dani.Tinc oportunitat de saludar a més gent i sense cap cosa més, tornem tot caminant cap a casa gaudint de les esglésies de Sant Pere. No ens quedem als repartiments, donat que ens esperaven a casa.He posat molts noms i segur que ha hagut molts més.
dissabte, 17 de gener del 2009
Entrenament relaxant
Teníem incertesa de saber com influiria l'efecte mitja marató de Terrassa i els 5 qm. Memorial Santi Centelles al nostre retrobament habitual. Què dir de tots: sou impressionants. Veniu passi el que passi.
Hem derivat rumb el circuït més factible per deixar-nos energies per l'endemà, que és anar fins a Sant Vicenç de Verders. No s'han fet massa canvis, cosa que es nota i torno a insistir en la filosofia de no parar als encreuaments. Em deia un bon amic, que això de parar cada vegada de vegades no va massa bé i jo insisteixo que es pot portar ritme alt i als punts que tots coneixem anem sobre les nostres passes al final de grup i així fem costat a aquell que porta diferent velocitat.
Un nou mossenaire, l'Agustin, que venia de la ma de'n Juan Carlos. Sentia com li explicava en Juan Carlos, les virtuts dels grup i m'ha emocionat.
Avui hem baixat per on solem pujar. Una alternativa maca
Concentrats amb bones converses engegades
Parella d'amics, fent plans esportius: segur
Un bon grupet. L'Anna aquests dies ho està passant malament amb la fascitis plantar.
On estarien mirant i rient ?
Avui el grup de caminants, els he pogut retratar. Se m'ha escapat la germana de l'Anna i també en Mosqui. Ja ho arreglarem en properes jornades.
La Mari Pau, fidel als retrobaments.
Jordi Viñeta em deia que fa aproximadament un any que ve. De fet va ser l'Albert Ureta que el va informar de la nostra existència i sovinteja les trobades. És una persona que sempre ajuda a tothom i que té la virtut d'encomanar el seu bon humor. Li encanten les curses de muntanya i sobretot la Matagalls la fa cada d'any. Enguany vaig fer força quilòmetres amb ells dos i l'Antoni.
També m'ha dut a fer el meu primer tres mil d'alta muntanya. És un paràs: té família feliçment nombrosa.
diumenge, 11 de gener del 2009
Santa Cova - Montserrat
Subscriure's a:
Missatges (Atom)