I Cronomilla: senzilla crònica

Per primera vegada i és hi ha una iniciativa molt nova a la ciutat de
Terrassa, una ciutat que està envoltada de muntanyes.
El Turó de les Roques blanques havia estat un antic abocador, i ara ha
estat recuperat per què si pugui anar gaudir d'un balcó a la ciutat
molt recomanable per a tothom. S'ho pot pujar, tan per unes escales que
fan drecera, com en un conjunt de vuit revolts que et duen fins el
capdamunt, on hi ha una àrea de lleure amb taules per poder fer un bon
berenar, tot gaudint de les vistes.
Centrant el tema a la Cronomilla, es van realitzar dues jornades
prèvies per fixar un lloc preferent de sortida el dia. Jo partia amb
una marca de 08:26 en el lloc novè contant per la cua.
Vaig estar força estona escalfant i fent una bonica xerrada amb temes
que a mi em fan feliç: parlar d'ultrafons. Els germans Bosch, que els
he conegut i parlat per primera vegada i que pensen en provar el
propera cinquanta quilòmetres en pista.
Tenien fixada una hora concreta de sortida i l'empresa Thunnar ens
controlava la sortida que donaven l'Agustinjr i en Barato.
Feien un avis previ per posar-se a punt i just quan surto intento
concentrar-me en el ritme, que als revolts amb més desnivell costava de
portar. M'adono que vaig molt bé i penso que pot sortir un bon temps.
Veig que a més m'apropo a un dels germans Bosch que havia sortit abans,
i ja a les darreres rampes tenia gairebé la possibilitat de baixar dels
vuit minuts, i se m'escapa per ben poc.
Molt content, després de fer just una setmana de la Matagalls.
L'ambient molt familiar i penso que pot ser una cursa molt interessant
al calendari local.
penjo la classificació i puc dir que gairebé tots coneguts.
Ens van donar una medalla gravada amb el lloc de la classificació.
Una prova molt recomanable



fotografies i resultats



http://cronomilla.webs.com

Entrenament en Grup a Torre Mossèn Homs

Hola soc el Mossener, representant vostre i al vostre servei.

Com sabeu el projecte comú és ben viu i un "mossenaire il·lustre",
en Lluis ens ha fet arribar per terra, mar i aire tres fotografies.

Les altre dues mirarem com les recuperem per penjar-les.

Pengem aquesta on s'aprecia la qualitat humana i si respira el bon ambient característic de la trobada.

Felicitats i espero que hagi gaudit un munt per tornar el proper dissabte a Torre Mossèn Homs.

Gràcies
_________________
http://www.mossenhoms.be----------------------------------

“Els Pals de la Matagalls”

"Els Pals de la Matagalls", era la novetat de la meva desena participació i he dit que penso que sigui la darrera. No per res, si no per què penso que ja està bé. Si, unes hores abans preguntava a un expert si em recomenava usar pals d'alumini per fer la travessa. Al no obtenir resposta, per què ja es sap internet... els vaig agafar i van ésser protagonistes.
Abans la prèvia de que a la sortida, on ens ha fet de taxista l'Albert Ureta, hi arribo a recollir el pitrall, que tenia reservat per sortir a una hora prefixada: 16:02 i que es surt minut a minut en grups d'uns cinquanta a l'hora, i que m'afanyo a recollir junt amb en Jordi Vinyeta i en Jordi Gallego.
Mentre esperem, una fina pluja ens fa la murga. Veig al col·lectiu com la majoria amb les seves capellines o impermeables, la majoria molt eficients, estan influïts per aquest plugim, molt suportable. Al matí, vaig anar a un comerç de tot a cent, o a setanta cinc cèntims, a comprar un parell de bosses de plàstic amb forma d'impermeable i que em vaig col·locar, no sense certa vergonya. També dir, que duia un impermeable, dels anomenats normals a la motxilla, però que preferia mantenir eixut per més endavant. El cert que no vaig utilitzar.
Sense massa temps per badar, donat que aviat es fa l'hora i en fila sortim tot col·locant-nos una argolla plàstica per ser identificats com a inscrits, per diferenciar-nos d'excursionistes que comparteixen la marxa i no estan apuntats.
Com que he sortit d'hora els camins estan menys concorreguts i es pot córrer amb suavitat tota la primera part, excepte on les pujades es fan esgotadores. Arribes al primer control on sotmets la targeta que duem al control de codi de barres i que faràs en deu ocasions. L'avantatge d'haver anat tantes vegades a fer la travessa, és que sorpreses poques.
Els pals eren protagonistes, per què de moment, tot i no fer massa nosa; no saps per on agafa'ls i et mantenen ocupat. Primer endevinar la mida que en que la part graduable has de situar el pals: es nota que ho domino. Després, entre la bossa de plàstic que duc al damunt i que gràcies a la motxilla va força bé i que li dono alta nota d'efectivitat. Manté el cos calent. No et mulles i no pesa gens. M'alleugereix veure que algú ha triat per impermeable aquest símil de bossa d'escombraries.
En la primera part, menjo una galeta de musli i faig un traguinyol a un preparat de beguda isotònica que duia des de casa. Tinc que dir que cada vegada que feia qualsevol moviment diferent, els pals se m'entortolliguen i recordo prop d'Aiguafreda, que per poc vaig de nas a terra.

Però, bé a aquesta localitat veig un avituallament molt nodrit de l'organització, que no hi havia estat, i bec un te, menjo mig sandwich de tonyina i replego una ma d'avellanes, per encarar la pujada, ara si amb l'ajut d'aquests pals que tan m'hi estic referint. Aprofitant que la llum diürna permet veure bé on trepitges i que em sento bé, corro per tot arreu on es pot i els pals son de gran ajut per donar seguretat a les passes.
Coincideixo amb tres coneguts, els germans Cobo, que surten amb la intenció de portar al més jove de quinze anys fins a Matadepera. Xerrem una estona, però jo continuo a la meva. Ara serà un amic d'entraments i que te grans condicions, qui es posa a la meva alçada i decideix anar amb mi. Aviat se'n adona que te que volar sol si vol que la prova que s'ha pres com a entrenament també fins a Matadepera, vol que li serveixi per una altre que farà aviat; "Cavalls del Vent", que és on ara poso els ulls per l'any vinent. Recordo amb carinyo que estava disposat a deixar-me una llanterna comprada comprada recent: una llanterna que il·lumina un munt: increïble com il·llumina i que me la vulgui deixar: quins amics !.
Entrada la nit, ja corro molt menys i prop de Sant Llorenç Savall noto molèsties importants a l'esquena, típiques de sempre que faig proves per muntanya d'aquesta durada. Aquestes molèsties cada vegada son més evidents i em limiten, però arribo al bonic poble on puc saludar a dues persones que fan marxes d'aquest tipus amb una gran solvència, l'Alfred Miralles i José Luis Fracco.
Em sorpren que quan demanes que et posin beguda isotònica a la botella em diuen "ens han dit que només el que cap a un got": bé ells sabran.
Un altre detall em passa pel cap. Davant la complica-desa de lligar la tornada, com més triguin en passar-me amics que tenen solucionat aquest tema, més fàcil que m'hi pugui afegir. Pensava: m'ha de passar, en Vinyeta, en Garcia, en Serra... que son els meus possibles. Bé en Vinyeta ja m'havia passat i li dic que no m'esperi; i no em fa cas. Acabarà esperant-me tres hores. Això no te preu.
Ara bé el meu estimat macís de Sant Llorenç, que si et queda un bri d'energia, aquí la deixes. M'aparto sovint per deixar passar marxadors més lleugers i d'aquí fins el "Camí Moliner", característic pel mig donut que ens espera i altres begudes i menjar sòlid.
A la part propera a Vacarisses se'm posa a la meva alçada en Joan Llopart, que em diu que porta vint-i-cinc edicions, amb la característica de que ell si que abans de la sortida ha pujat el Matagalls, que és com es feia abans.
A Vacarisses arribo bastant tocat de tot arreu, i encara que hi ha un lloc fantàstic per deixar-se anar, no aconsegueixo fer ni un pas corrent. Camino com puc, i torno a treure la meva bossa d'escombraries que hores d'ara li dono al costat dels pals, molt bona nota, que tot i que fa estona que no en parlo, faig servir de forma continuada i als que tinc que agrair que m'hagi anat força bé.

Un parèntesi: Ara m'entre escric llegeixo al facebook a en Xeix que em diu que vaig sortir massa fort i a la meva resposta de que soc un novell, em diu que tinc que fer-ne unes quantes més per aprendre'n, al que responc amb agraïment tot dient que tinc els dits índex als timpans: clar en clau de broma sempre.
En Josep Garcia, també estava esperant-me, que tenia el vehicle a Monistrol: vol dir que tenia la tornada molt bé avui.
Bé la darrera part, la pujada agònica a Montserrat, on m'esperava l'amic Jordi Vinyeta i amb la seva muller, pacientment i als que tinc que agrair la paciència i felicito a tothom que la ha pogut finalitzar. A aquell que s'ha quedat pel camí, que hi hauran altres ocasions i que només és una prova esportiva, i prou.
De nou quan acabes una satisfacció immensa que tots tenim dins molt interioritzada i que no es pot descriure de cap manera. Tan sols que és una experiència única, sigui les vegades que siguin les que hagis fet aquesta travessa.

Si t'has llegit to això, si que te mèrit. Ara ets tu que has de fer la Matagalls i explicar-m'ho, no ?

Pensa en embolicar-te els peus amb esparadrap, anar als vint duros a comprar un impermeable i sobretot: "Els Pals de la Matagalls".

Si voleu veure la classificació;
http://egara.webs.com/CLAS_MATAGALLS_2010.htm

i si voleu piular
http://twitter.com/pepmoliner

Entrenant en Grup

Encara que hagi plogut, els camins sembla que no s'havien esborrat i en Carles López va fer el següent reportatge a qui li estem agraït, per què ens quedarà el record. Moltes gràcies.

Ens ha sorprès veure en una de les fotografies com han posat una tanca, que sembla que no hi era. Creiem identificar el lloc i quedem molt sorpresos.

11 de setembre corrent amb amics

Dissabte, 11 de setembre: la Diada Nacional de Catalunya i els "Mossenaires" no deixen de córrer en un dia tan important, una bona manera de celebrar-ho és estar amb amics.

Com sempre diem; si és dissabte i son les 08:00; estem a Torre Mossèn Homs.

Nova jornada on fan acte de presència una bona representació de les amistats que tenen per costum venir a entrenar. Avui, a més, noves incorporacions com ja ve sent habitual, i en aquest cas tres noies que han vingut les unes de la ma d'amics, altres aconsellades per bons amics, com son la Mireia i la Isabel, i una tercera amiga que no vam tenir el plaer de conèixer.
També en Pere, ha vingut amb en Joaquin; un ultrafondista que hores d'ara deia estar desentrenat.

I com sempre, perdoneu si ens deixem de mencionar-vos, donat que ja som tants que només sabrem qui sou a base de que aneu venint i de fet el nostre agraïment per haver volgut compartir aquesta estona tots plegats.

Bé, d'aquí que la nostra ombre s'allarga i cada cop tenim més coneguts.

El circuit, tot i que conegut, una mica diferent i amb boniques vistes, passant per llocs acollidors com deu reflectir la col·lecció fotogràfica. Fem un total de 10,580 qm. en poc més d'1h05.











































Un dia va venir en José, un altre dia ja venia en Toni i ara els tres amics ja son de tots. L'Alberto, un esportista de soc a rel, que te'l pots trobar damunt la seva bicicleta qualsevol dia, el vaig conèixer competint en una cursa al Cros d'Artés




L'Alberto ens ha fet el bonic relat del seu currículum esportiu i li donem les gràcies.

Deia l'Alberto;

Hola Mossenaires,

Aprofitant l’honor de ser Mossenaire de la setmana a l’11 de setembre, Visca Catalunya!

Soc Alberto Lao, fa 4 anys que vaig decidir per primera vegada córrer amb la gent del TerrassaSport, però no m’ho vaig prendre de manera mes prolongada fins fa 2 anys animat pels companys de fatiga el Toni i Jose, els que em van fer vindre al mossèn homs i fins avui formo part d’aquest gran grup.

A part del running la meva passió es el ciclisme, on vaig competir fins al 21 anys. Avui dia m’agrada també el senderisme, una afició que comparteixo amb la meva parella, omple la me vida esportiva.

Curses mes important dos Mitja de Terrassa, diverses curses de 5km pel Valles, i fins i tot una cursa de l’Arena a Bilbao de 12 km. També una Matagalls-Montserrat omple la meva participació recent al mont de l’esport.

Agrair al Pep per aquest gran grup que ha format. Felicitats!

Alberto

Capdidats amb el Terrassa FC

Córrer;

Per que serveix ?

Bona pregunta i infinitat de raons. Del miler que tinc al cap: Avui, una.

Encara no se qui em va suggerir per "Capdidat a Cap gros", però sempre coneixes bones persones i algunes de mediàtiques i molt populars, com és el cas d'en Miquel Olmo.

En Miquel va fer diferents promeses i les te totes acomplertes.
- Portar a l'equip a entrenar amb els Mossenaires: fet
- Venir a córrer: fet
- Convidar-nos un dia a veure't treballar: fet.
a més al primer partit de lliga a l'Estadi.

Doncs bé, aquest diumenge vaig estar junt la meva dona Marisol, Juli Puigantell i Quico Sala al palc del Terrassa FC en el seu primer partit de lliga.

Gràcies, Miquel i ja veus que et vam portar sort. Tot i que la sort, si es fa un bon treball: es busca. Espero que enguany aconseguiu tot el que es proposeu.

El que fa una mica de mal és veure un estadi tan extraordinari amb tan poca gent. Sap greu que l'esport del futbol professional a la ciutat sigui tan poc seguit pels Terrassencs.

El mateix passa amb l'Atletisme; tenim un gran estadi a Can Jofresa però no hi ha manera d'engrescar el tema i porto temps veient-ho, tot i la bona voluntat de molts dels seus dirigents.

Molta sort i esperem que triomfeu. Pep















publicat al fórum mossenhoms