Josep Rof i Rof - fa vibrar

Xarxes socials, fòrums, blogs, correus electrònics, portals fotogràfics: què son ? eines.

Qui fa servir les eines ? Persones.

Depèn de com i qui fa servir aquestes eines, endevinem que darrera hi ha algú que mereix la pena conèixer. Una persona meravellosa, en aquest cas, a qui tothom estima i que tothom el vol. Amic dels seus amics, marit, pare, avi i qui sap quantes coses més. Amb ganes de ser útil. Una persona que es fa estimar, que per ell la seva família ho és tot i aquesta persona deixa que molta gent el conegui, escampa el seu olor de bona persona també gràcies a aquestes eines. Gent com molts de nosaltres i jo entre aquesta gent he tingut la sort de saber de la seva existència.

Hem vist la possibilitat d'estar-hi prop i hi hem anat tres admiradors.



En Josep Rof i Rof ha estat tal com és: un llibre obert: un llibre com els que ell dissenya amb fulls de colors, ens ha explicat i ensenyat un munt d'aficions i hem vist fotografies, la seva gran afició de llocs on havien creat una gran família que volta al seu entorn. Hem conegut a la seva muller, filla i nets. Hem vist el seu racó a casa, per ell el seu temple i en definitiva, hem pogut gaudir de poder-lo tocar: era l'eina que ens faltava.

Ja tenies un lloc al nostre cap i al nostre cor. Continua amb la teva lluita que portes tan bé i segueix-nos animant a tots. Una forta abraçada.



Mari Pau, Pep, Josep Rof, Dolors

Pàgina web:

http://blogs.avui.cat/jrrof/
http://blogs.avui.cat/jrofrof/
http://jrrofi8mes.blogspot.com/
http://enfoques6ela.blogspot.com/

Cap al Turó de les Roques Blanques

Cap al Turó de les Roques Blanques

Els dissabtes tenen un sabor especial i és poder entrenar gairebé sempre ben acompanyat, com ha estat aquest. Tot i ésser festiu, i que es celebressin competicions molt boniques com la cursa pel riu Ripoll i la cursa del Bolet. Es sumava el fet que la pluja era present i que els camins es prometien enfangats.
Com molts sabeu, aquests dies es sol pujar al Turó de les Roques Blanques i jo estava especialment content, donat que s'estrenava la meva dona, la Marisol i per tercera vegada venia el meu fill, l'Oriol.
Sortim en direcció a Matadepera, i anem animant a l'Oriol. Per recuperar-nos i com que l'Ajuntament a la façana el te decorat amb llums de bons desitjos, fem una parada que alhora serveixi per recuperar-se l'Oriol.





Travessem el poble i ens dirigim a culminar el nostre objectiu i penso que es bona ocasió per fer la pujada cronometrada que es va inventar l'Agustí Salvador i que consisteix en anar des de la cadena fins el capdamunt amb el cronòmetre engegat.
Els primers dubtes, però en Jóse diu; si, si, agafem els temps i surto al costat de'n Mirabet que no se'l veia massa convençut però que si vol trenca el cronòmetre. Arribats dalt, prenem temps i els afegim als que ja teníem.
De tornada ens trobem en Ferran Serret que també venia a entrenar en la mateixa direcció.
Molt content de l'entrenament i la pluja ens va donar un parèntesi ben just, donat que arribats al cotxe i just en aquest moment, reprenien els ruixadets.


Els mossenaires passant pel bellmig de Matadepera


Hi ha algun que no coneixi en Mirabet ?



Vam fer la vertical de Can Candi amb els cronos engegats. Moment de l'Arribada de Javi Colado

Jose, que ens va animar a fer el test

En Fran, que va fer molt bé el test

Marisol s'estrenava de mossenaire, i aquí era animada els darrers metres per en Mirabet, Fran, Jose i Javi


Moments de descans

Ara els descens amb les seves zigazagues


Prement l'accelerador a la baixada

En Ferran a punt de fer l'ascens



Marisol és la meva muller i portem vint-i.dos anys casats: tenim tres fills. L'ELisabet, l'Oriol i l'Anna.
Des de que vaig començar a practicar tan activament aquest esport, m'ha fet costat al cent per cent.
El que és més important que també ha trobat en el córrer moments de gaudiment. Li permet, com a mi, a descobrir gent molt bona, indrets fantàstics i durant un temps feiem marxes senderistes i des de que va fer forta amistat amb la Juani, una gran amiga, i també amb la Pili, l'Elvira, Lidia, Montse, ha trobat que un parell de dies a la setmana li permeten estar en forma i de fa tres anys que al circuït egarenc de curses que organitza l'Associació Mitja Marató de Terrassa, fa podi. El 2009, a més, ha estat la primera de la categoria. Li agrada més entrenar amb les amigues, que fer curses, però va fent el circuït i és un motiu més per entrenar. El quilometratge més alt va fer-lo l'any passat a la Matagalls-Granollers de més de quaranta quilòmetres.
Si repassem la història puc dir que no s'ha lesionat mai i que és molt prudent. Fins aquest dissabte no havia vingut a les vuit dels dissabtes per què treballa a aquesta hora, encara que havíem anat altres dies a rodar per aquests indrets.
Podria dir mil coses atlètiques que ha passat, però ens quedem amb aquestes.

Registra't al fòrum i pots comentar gratis; és clar

La Sansi de Lloret 20'40"

Lloret: el meu lloc d'estiueig durant molts anys on hi anava primer amb els avis, més tard amb tota la família i dels sis als dinou anys de manera continuada. Córrer pels seus carrers em desperta records.
Anem a la cursa; l'any passat la vaig córrer i em va agradar i avui repetia: senyal que me'n van quedar ganes.
Sabia que es feien cues importants a l'hora de recollir els regals i això motiva a anar a l'idea com vaig fer. Vaig sol, donat que no aconsegueixo convèncer a ningú a casa i tenint en compte que la Marisol treballava.
Noto mal d'esquena, que em deu venir de les Castellasses del dia vint-i-quatre. Miro curses infantils on hi corren fills d'amics, com els d'en Paco i en Joan. En Joan em dona una forta abraçada. Ara no ens veiem tant com abans.
Escalfo un xic i veig a més amics, com en Rafa i en Jeroni. També l'Albert.
Propòsit: 21' i escaig.
Surto sense ritme còmode, tot i que al final surt un temps de 20'40". Vol dir que quedem contents.
A l'entrar al tartà, esgarrapo alguns segons passant força gent. Recullo regals i aviat al cotxe que toca arribar a casa per un dinar familiar.


La darrera recta a ritme interessant, obrin per carrils exteriors

Per poc m'atrapa en Xavi Bonastre i segur que si dura una mic més ho fa. Ara sempre li agrada donar-ho tot el final i és un tret característic. Per cert, que és una persona molt agradable. La nòia de la gorra es diu Alexia, que tot i no coneixe-la, m'ha animat quan ha tingut ocasió. Les fotografies son de Antonio Marquez.




Els resultats;

http://www.atletisme.com/classificacions/lloret/

Prova del tot recomenable.

Les Castellasses i La Mola

Va ser una proposta interessant, vaig creure i com així va ésser, anar al migdia del dia vint-i-quatre a la Mola, tot passant per llocs per mi desconeguts.
El dia abans en Xavi feia la proposta, per anar-hi amb en Robert i en Pau i aviat m'hi vaig apuntar.
Arribo amb prou temps al lloc de trobada i a l'hora no hi havia ningú i la pluja era incessant i anava a més. Tenia dubtes de si m'havien dit que si plovia s'anul·lava, però aviat apareix a tota pastilla en Pau, dient que en Robert està venint i que Xavi està encallat a l'autopista. A més, al matí al fòrum mossenaire hi penjava un avís al que responia l'Alex i també va venir.

Posats en matèria i tocant l'una del migdia, sortim des de Can Robert i per dreceres conegudes, fins a Can Poble, alternant el caminar principalment, amb el córrer i no sabria dir ben bé on, ja anem per un camí per a mí desconegut i que, tot i divertit, es podia un perdre. En Pau ens fa tocar l'agulla de les Castellasses.




Aquestes fotografies estan a la xarxa. Hi havia poca visibilitat i s'endevinav que hi havia aquesta agulla.

Llavors passem per una baumes fantàstiques




i imagino que es tenia, en algun moment de veure aquesta bonica imatge que no vaig veure en cap moment, vol dir que hi haurem de tornar, no Xavi, Pau, Robert. Alex i tothom que vulgui ???? eh ??

Tornem endarrera, i de vegades no encertem per pocs metres el camí. El pas aeri que tant m'havia preocupat, gràcies a un filferret es feia molt fàcil i ara en Xavi feia broma, amb el que ens esperava: la canal de l'elefant. Uff, sona feixuc. O, però que divertit. Jo al darrera tot veient com se'n sortien. Després passem per sota unes baumes i cap al Saüc i Canal del Cavall. Aquí en Pau fa un joc de peus que per poc es trenca coll i barres. Però res, tan sols enfangat fins les celles.


Molta cuixa a l'aire però aquest Sabadellecs de Vilafranca i Castellar, estan pelats de fred, je !.

Fotografia d'una companyia que recordaré. oH i tant !!

A dalt la Mola, ens mengem els entrepans, cerveses i altres caldos. Ens fem unes quantes fotografies de record i baixem per camins prou coneguts. Això si, sovintegen converses molt agradables i que et fan adonar que has encertat amb la companyia i el lloc triat. Gràcies.


Ja havent menjat ens diposarem al descens

fotografies

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=677724

Mitja Marató de l'Espirall 2009

Si l'any passat a Vilafranca hi havia pluja, enguany va ser el fred el protagonista. Estic content d'estar en una associació Terrassenca i per això podem compartir estones amb amics propers que, si podem hi anem plegats. Aquest diumenge en Jordi Viñeta, ens va venir a buscar a l'Albert i en Joan i tots quatre vam arribar prou d'hora per recollir el pitral i anar a buscar un bar on fer un tallat i esperar una mica l'hora de la sortida. Com anècdota en Jordi anava en pantaló curt, tenint en compte que la temperatura era congelant.

Anàvem riallers amb els acudits de tots plegats i l'Albert ens feia enraonar fluixet per no molestar al veïnat, i és que ens enriolem sovint.

Aviat ens retrobem tots plegats, amb el tiet Agustí, que ve amb els seus tres nebots, Joan Carles, Josep Antoni, Albert, i en David. Hem fet unes rectes d'escalfament i aviat ens posem a línia de sortida.

És un mitja que em porta bonics records, per que l'he fet moltes vegades i discorre pel mig de camps de vinyes i ens duu fins una bonica població on girem cua i tornem per la mateixa carretera i ens podem anar saludant i et distreus tot veient a la gent que corre prop nostre; els que van més ràpid els veiem tornar amb rapidesa. Els que van més lents, amb un gran esforç donat que poca broma: és una mitja marató.

Poso els comentaris i fotografies d'en Joan Carles Arévalo, que com que tenia mal d'esquena ens feia el seguiment.

Aquest diumenge com que en Joan Carles tenia mal d'esquena, no va poder córrer i va fer de reporter/periodista i cronista, i ara ho comparteix amb tots nosaltres.

Vam fer un intent de fer-nos la foto de la colla amb el ajut d'home que tenia mes fed que experiencia al mon de la fotografia

Aquí sí que surten totes les màquines

Els Massatges es van fer a dins la Furgo, malgrat el "solete" vam arribar als -2º

L'Alberto intentant escalfar

José Antonio, Jordi i David, escalfant

El tiet Agustí preparan-se els guants per la batalla


La línea de sortida


L'Alberto, un aplaudiment, era la seva primera Mitja i la seva primera carrera, tot un campió


El tiet al començament

Al fons podem veure al Pep


El David, tenia clar que no volia sorpreses amb el fred

Al fons el José Antonio teient-se el tallavents, ja tenia calor….


L'Agustí a l'arribada va baixar la seva marca en 10 min

Un bon esmorçar després


Aquí després de fer un tallat o tè i abans de començar la mitja

El resultats ha estat els següents

http://www.atletisme.cat/classificacions/espirall/res2009g.htm






Gràcies pel reportatge, Joan Carles i a recuperar-se pel proper repte.



http://www.mitjaespirall.com/

En quan els temps que vam fer

155 Agustín Martinez Arcos 1:30:12
187 Pep Moliner Alcalde 1:31:25
194 Jordi Viñeta Manero 1:31:46
566 David Espinar Jimenez 1:43:07

548 Joan Rodamilans Murcia 1:46:57
579 José Antonio Arévalo Martinez 1:48:11
741 Albert Ureta Renom 2:04:38

Pots veure el recorregut a;

El meu temps

i el recorregut:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=667051

El fred no ens espanta

Fresc intens i grup una mica minvat, respecte altres setmanes, tot i ser una bona colla.
Seguint el tarannà mossenaire d'entrenament compartit en grup i amb la variació que ens permet sortir des de la Masia de Torre Mossèn Homs, l'objectiu era anar fins l'entrada de Sabadell, a Can Oriach i pujar pel bosc de Can Deu, passant prèviament per un lloc nou, tot travessant uns camps on la gent tot passant per un lloc on s'hi ha dibuixat un corriol pel bell-mig d'uns camps de conreu. Els colors de la natura estaven esplèndids, tot i sentir que la temperatura ambient era de força fred a la darrera setmana de la tardor del 2009.
Veiem,amb preocupació com els camps estant sent treballats per màquines que construeixen noves carreteres i gairebé podríem dir que estem fent camins que aviat només seran un bonic record en el nostre pensament.
Quan per un lloc que a tots semblava agradar improvisem la fotografia de grup, sempre amb el fidel testimoniatge del majestuós massís de Sant Llorenç amb la nostra Mola.
El recorregut ha estat de deu quilòmetres i escaig, gairebé com totes les setmanes. Ens congratulem de comptar amb nous amics, com han estat els Pantaurells: Jaume i Glòria. A més la Glòria és la muller de'n Climent, que també és mossenaire com molts de vosaltres.

L'Anna, que cada setmana té un èxit esportiu que celebrar és una de les mossenaires més actives i es diposa a retratar el grup.

Ahlam i Joan







Pau, Ahlam i Paco

Tots ben abrigadets, Josep, Ahlam, Jeroni, Tony

Jaume, un nou mossenaire i també Pantaurell

Qui és ? a !!

Natatxa, Xavi

Josep Mª, Jose i Jose

Glòri, Montse i Jaume


Cantant el Virolai

Amors apassionats: és a dir que estan molt plegats i s'estimen, no ?

Com es diuen ?

Com és habitual tenim la sort de comptar de gent que aporten la mateixa il·lusió en crear bon ambient a dojo, com és el cas del nostre mossenaire de la setmana que de fa temps entrena amb una colla de gent amiga i que surten des del carrer Pitàgores els dimarts, tot i que durant l'any han organitzat trobades des de diferents punts, inclús pujant de nit a la Mola.
Els podeu visitar i si hi esteu interessats tenen el seu propi racó a la xarxa:

http://panterescanaurell.blogspot.com/

El Panteres de Can Aurell (Pantaurells) i en Jordi ens regala el seu currículum esportiu per què el podem conèixer per ell mateix.




En Jordi ens diu:


.
"Bé, vaig començar a córrer fa uns quatre anys, tot i que sempre havia fet algun tipus d'esport. Em vaig aficionar veient com els meus fills entrenaven amb la Unió Atlètica, i com que els havia d'esperar... aprofitava per donar alguna volta. El 2006 vaig fer la cursa Santi Centelles de 5 km, i com que em va agradar l'ambient, la gent, i tot el que envoltava aquest món del córrer, em vaig animar l'any següent a fer la primera mitja marató.

I mai ho hagués dit uns anys abans, però el 2008, per celebrar el meu 42 aniversari, vaig pensar que no podia haver-hi res millor que córrer 42 km, així que vaig fer la primera marató (la de Barcelona). Des de llavors he fet unes quantes mitges, dues maratons, algunes altres curses i alguns triatlons, una disciplina molt divertida i que complementa molt bé el córrer.

Però el més important és que m'he trobat amb gent que comparteix la nostra "malaltia" amb qui ens sentim molt a gust. Som una colla cada cop més gran d'amics i amigues que sortim a córrer per la nit des del barri de Ca n'Aurell, i que ens fem dir Pantaurells. Moments com aquests, o com els que vivim els dissabtes al matí a Mossèn Homs, són els que fan que ens ho passem tan bé, i sempre tinguem ganes de tornar-hi, malgrat el cansament o les lesions.

Els darrers mesos ho he passat malament per problemes crònics amb l'articulació del fèmur i la cadera, però sembla que poc a poc me'n vaig sortint, i encara que no pugui fer grans marques, estic molt il·lusionat per tornar a córrer alguna mitja, espero que la propera sigui la de Terrassa al gener.

I res més: no sóc dels més fidels als Entrenaments de Mossèn Homs, però sí puc dir que sempre que vinc m'ho passo tan bé com el que més! Moltes felicitats a tots i espero de tot cor que mai es perdi aquest punt de trobada tan maco i entranyable que tenim els corredors de la comarca."