Matagalls-Granollers, amb amics

Fi de setmana d'emocions fortes;
Em llevo nerviós per tot plegat diumenge i vaig cap a casa de la Montse i
en Bernat, on estava a dos quarts de cinc del matí esperant-me per anar
plegats junt amb la Marisol, en Joan i la Gemma. En aquests moments no
sabia el que m'esperava i que seria un dia que difícilment podré oblidar, i
que vaig gaudir com mai d'una gent excel·lent.
Les converses amb en Joan, un pensador amb les idees endreçades i molt
bonic d'escoltar, per dir-ho d'alguna manera, on durant pràcticament deu
hores vam compartir una jornada irrepetible i que enyoraré tota la vida.
Veure la Montse, amb aquest coratge i que tot i les molèsties que li van
aparèixer de tantes baixades, però que va finalitzar amb una valentia increïble
i jo diria que molt i molt bé, tot i tenir algun dubte durant el transcurs de la
marxa.
Doncs bé; per fer una mica de crònica i per donar una visió molt particular,
com ja coneixeu; arribem a l'estació de bus on una paradeta ens recullen
els comprovants i ens donen el tiquet i un gotet groc, que es veu que havia
de servir per tota la marxa, i molt bona idea de reciclatge: el got servia pels
líquids que aniríem rebent durant la marxa i a més com a record finalment.
Pugem al bus, on aviat rebo una trucada de'n Xeix que no havíem pogut
trobar-nos. L'autocar es posa en marxa i ens duu cap a la sortida amb la
pega que es passa el trencall i ens restarà un bonics minuts que més tard
ens haguessin anat bé, com explicaré més endavant.
Baixem al coll de Bordoriol; ostres quin fred i quin vent. Tots cinc fem una
cara i diem; res somni. Enllestim la marxa i comencem l'ascensió continua
cap al Matagalls, per uns indrets preciosos i que ens meravellen la vista i
que tan en Joan com jo anem fent fotografies a tort i a dret. A en Joan li
encanta la fotografia i es recrea fent un excel·lent reportatge, i amb un
mestratge impressionant va amunt i avall engrandint encara més la jornada
que estàvem vivint.. Mentre anàvem apropant-nos al punt més elevat de la
marxa, el vent s'anava fent més intens i la sensació d'aventura era molt més
present. Les vistes d'impressió. Recordo un moment que en Joan estava
fent una presa fotogràfica allunyada del Matagalls i instants després
desapareixia la muntanya com per art de màgia davant dels nostres ulls,
tapada pels núvols.
I quin fred que feia dalt, i quin vent. I un bon home segellant. Jo em trec els
guants un moment per immortalitzar el lloc i se'm glacen els dits. Tots
cinc anàvem gaudint d'una manera especial de tot plegat.
No sabíem que baixant, ens faríem un tip de riure, tot vigilant de no anar de
cul a terra per les plaques de gel, fins a coll formic. Anem fent re-agrupaments
sovint i ara ja en direcció al pla de la calma, amb menys presència de neu,
i aquí hi havia situada una tenda de campanya amb té, i donuts de maduixa,
llimona i on fèiem servir per primera vegada el got famós.
Ara ja més tranquils però molt eufòrics i contents, riallers i xerraires, anem
baixant en direcció a la botifarra, amb aquests paisatges que tantes vegades
m'han acompanyat i que tan m'agraden del Montseny, i a una casa que es
deia el Bellit l'esperat esmorzar. Rebo una trucada de la Mari Pau, donantnos
ànims i em sap greu no hagi vingut. Hagués estat magnífic.
Doncs si, la botifarreta, estava boníssima i de nou el got omplert i aviat
seguim el nostre camí. Tot d'una la Montse acusava a les baixades més dolor
a un dels genolls. Semblava preocupant, donat la distància que ens quedava
per recórrer.
Arribem a un control i ens alerten que anem fregant el límit de tancament
dels controls i tots quedem tocadets, donat que no ens semblava que
haguéssim perdut massa temps, encara que segurament sense neu i gel
algun minut de més tindríem esgarrapat.
La Montse diu que porta una cinta especial i entre tots dos, i ara que anàvem fent-nos
companyia, la posem al seu genoll i sembla que aquesta fixació donarà ales
a la Montse i correrà durant molta estona. Miro d'anar uns metres al davant
per no atabar-la i de tant en tant em giro i miro, i la veig com dient-me "Pep,
que vull acabar-la" Recordo quan passem per la semi i veiem el bus que
recull gent, que li dic " Què ?", i amb una mirada d'aquells que diuen "què
sigui el que Déu vulgui". Ben fet. Quan tornem anar tots cinc, veig que els
ulls se l'il·luminen. Correm tanta estona, que tornem amb grup arribem al
control i hem guanyat tan de temps que ens sobren vint minuts pel tancament
i sabem que al ritme que duem, al proper podem millorar, com així torna a
ser. Ara ja sabem que sí acabarem amb els temps establerts.
Ja arribant a Granollers, i passant per un lloc denominat Illa Sports, ens
regalen un bonic bolso de premi i ja a l'Agrupació Excursionista de Granollers
fem una deliciosa coca de sucre. Ens trobem la família de la Montse, a en
Bernat, l'Arnau i l'Olivia, que havien vingut a veure la gran heroina que duiem:
la Montse.
Segur que podria explicar mil coses més, però per començar ja està bé.
Bé, Joan, Gemma, Montse i Marisol. No puc dir que no tinc paraules, però
si que ha estat un dia enormement feliç per mi.

FOTOGRAFIES fetes d'en JOAN
http://picasaweb.google.com/jrodamilans/MatagallsGranollers08Diumenge30Novembrede2008#

FOTOGRAFIES fetes meves
http://picasaweb.google.com/pepmoliner/MatagallsGranollers2008#

Amb una mica de fresca, entrenament grup

Entrenament calent en un dia fred; la característica
d'una primera part al costat del golf, tots plegats i
la remor de la conversa latent i les esperes, i retorns
per anar tots junts en llocs prou coneguts i uns
quants canvis, com el de les torres elèctriques o
fins la rotondeta, una pujada i de torre a torre; fan
de la trobada una pel·lícula amb final feliç.
Veure de nou gent nouvinguda, com en Pedro,
Juan Manuel, la Fina amb la Jean Bouin a
l'endemà. Gent que no s'oblida del racó horari per
indrets coneguts, com l'Andrés i tot plegat fan de
nou un començament agradable del cap de
setmana.
El circuit, que després d'aquest canvis que
augmenten les pulsacions i foragiten el fred.
En Pedro, que porta dues setmanes venint i que
no en sé massa encara. Tots amb les seves
històries.
La posibilitat de fer un grup de caminadors, també
d'1h, com no amb idea de la nostra mossenera
major, la Mari Pau amb la Dolors, la Tensi. I en
Ferran, un home de ritme que ara diu que no te
ritme: pero sí.
Tothom i cadascú amb un munt d'històries.


encara que no hi som tots, donat que no veig a en Carles, Vicenç, Joan



Quan baixava pel parc de Vallparadís, ja de tornada
em trobo un amic de sempre, que normalment
camina depressa, però que estava corrent: l'Emili
Asín. Vam fer una estona plegats entrenant, escales
amunt vàries vegades i vam poder xerrar una estona
per saber mútuament que tal anava. Pot ser algun
dia el bategem de mossenaire.
Quan fa anys el vaig conéixer, va ser un dels meu
mestres.



És època de bolets, encara que cap al final i de vegades els nostes ulls veuen aquest nius tan fotogènics.



Quina meravella de grup



També tenim pujades; en 6q, Toti en primer terme i l'Andrés i Juan Manuel darrera



En Pau amb posat seriós. ... i els cosins fidels mossenaires



Antonio Díaz, en primer terme, seguit per l'Antonio Blanco que va fent reagrupament.
l'Antonio Blanco, no pare en cap moment



La Teresa, arriba sola i sempre en forma



Joan, Fran i Carles,, seguits d'aprop per en Josep Mª, Massaguer i l'Anna


Un mossenaire nou; en Pedro que ve, un un que va a reagrupar: la filosofia mossenaire



En Marc es disposa a esperar a tots els mossenaires.



Punt de reagrupament



En Marc Roure, seguit de prop per l'Ator, en nostre gos mossenaire


Josep Serna encapçala el grup que arriba al punt de reagrupament



Vicenç Cabanes, ens ha de deixar que obligacions familiars
el fan tenir d'escurçar l'entrenament i ens deixa a l'hípica



També son mossenaires: han estat en alguna ocasió amb nosaltres i
el més important: bona gent

En Carlos González, Javier López i Dani Guerra: tres bons amics entrenant a altres revolucions



... i jo encantat de tenir amics com aquests.

La fotografia la va fer en Lluis, que es disposava a anar a esmorzar amb
la trobada setmanal que tenen fidelment alguns amics, en acabar la mossenejada.



En 6q, i com molts de vosatres, es protagonista
de que passin els anys i un punt tan insignificant
com "1h tots els dissabtes", sigui lloc on van neixent
nous reptes, noves amistats, nous motius de joia
per molts de nosaltres i lloc on es monten moltes
històries.
Si hagués començat a escriure un llibre des de'l
primer dia que va fer cap a aqui, portaria un tomo
i des de la seva primera cursa a Cardedeu on es
va estrenar amb la Mari Pau, a maratons, mitges
i curses de tots colors. Això si, amb algun problema
físic que no li deixa fer el que ell voldria. Avui era
important, que després de molts mesos podia tornar
a córrer i regalar-nos la seva sempre estimada
companyia.

Josep Rof, saber que hi ets...

Fa dies que rebia escrits a un dels blogs, el que tinc obert al diari avui i
que vaig mantenint en paralel al fòrum, més o menys, amb aquesta
estranya tasca que m'he pres molt a pit, que és encomanar les ganes de
córrer a la gent que m'envolta i ves per on tinc l'oportunitat de fer molts
i grans amics. De fet m'agrada dir: amics, coneguts i saludats, i no tots
són com molts de nosaltres: gent plena de salut i amb un plans molt i
molt exhaustius i molt a llarg termini. Sempre tenim un ai, i quan no una
seva.
Doncs bé; l'amic que fa dies que em deia coses, mirava el seu blog i allò
que fem molts, mirava les fotografies, el llegia un mica, però no endevinava
la persona que s'entretenia amb les nostres coses, veia les seves
fotografies, poemes i no lligava que patia una malaltia que, no per greu
i molt greu, la porta molt assumida, si es pot dir així. Allò que ens passa
a tots, que fem mil coses i anem depressa i de sobte un esglai dels
grossos es va apoderar de la meva existència.
Per mi un desconegut. Sé del cert, que habitualment algú entra a les
meves pàgines i molts passen de llarg. En canvi, en Josep s'atura i llegeix
sempre, i recorda, i comenta. Com un exemple de fortalesa al que molta
gent admira, com jo mateix, però sobretot els seus nets, fills i familia, amics i
la més propera. Una persona que vol que tothom siguem feliços i s'hi esforça
cada dia, i que perd amics de l'ànima per culpa de l'ELA, una enfermetat
que s'apodera d'una manera molt cruel i de mica en mica i que jo no
coneixia i que li fa terrible companyia des de'l seu diagnòstic al 2001 i
que llegint m'adono que és els més fort dels mossenaires, per que ho és
que ve mentalment. Estava amb els donuts de la Matagalls, com recordo.
Aquesta tarda he mirat un video que ell ens proposa al seu blog, del
Manel, de quaranta set anys, que fa pocs dies que ja no hi és i que sentia
ràbia de no poder veure com creixeria el seu fill. He vist que sou persones
molt fortes i ni tan sols sé si està bé que jo ho digui, per què sona a frase
feta.
M'adono que tenim éssers com ell, que he pogut intercanviar uns
pensaments, com en Josep Rof i Rof i que m'ensenya més que qualsevol
llibre i ens ajuden més que qualsevol consell del més sabi, només sabent
com lluiten el dia a dia, que posar-se els mitjons és com pujar el Montseny.
Estic segur que veu el meu blog i que ningú i escriu: només ho fa ell, i
tal com ell diu al seu "un blog sense comentaris, es com una bombeta
fosa" i m'encoratja amb quatre ratlles, que estic segur que li costen molt
de fer i més a un lloc on tots rebossem salut i fem esport , i ell sap de
que va, ja que corria en bicicleta fins no fa massa: feia 100 qms. al damunt.
M'ha costat molt d'escriure, i mira que com sabeu, soc de tecla fàcil, no
callo i de vegades no em tallo: però tot i ser el més inadequat et desitjo
que el que visquis, el que et resti de vida, voldria que fos molta i de la
bona.
No soc res ni ningú; però saber que hi ets: m'agrada !!




jrrof | blogs.avui.cat/jrrof |

Pep hola! Boniques fotos! En el argot ciclista en diríem “bones paladejades” al corre no se m’acut res més “que bones tram passes” quin barbarisme ha fet… el important de fer esport és… les amistats que fas i lo bé que et trobes una vegada l’has acabat, esta clar sempre que sigues moderat en l’esforç (niant molts que ho porten a un límit summament perillós) esport Si però controlat.

1 Setembre 2008 10:10 —— 30 Agost, Entrenament en GRUP

jrrof | blogs.avui.cat/jrrof |

Pep hola! I ànims cal aprofitar aquests sofriments placentes, ara que passen! SEMPRE M’HA AGRADAT EL DEPORT, sempre en grup… marxes a peu, ciclisme de carretera i muntanya. Ara però posar-me els mitjons és un Monistrol Montserrat per mi. “Miratges al desert” ¡miratges de vida! Encara pedalejo amb bicicleta!
Força i endavant! Josep http://blogs.avui.cat/jrrof/

15 Setembre 2008 19:58 —— 13 setembre, Entrenament en GRUP

jrrof | | blogs.avui.cat/jrrof |

blog d’en Pep hola! El estens relat se m’ha fet curt, adornat per moltes fotos, testimoniatge de cansament i felicitat a la vegada! Gràcies amic per deixar-me fer la caminada amb tu.

Vaig despertant-me just a l’avituallament dels donuts. Si, va ser escoltant Rac1 (un agraïment a Rac1 per deixar-me participar-hi) varen dir que l’any vinent és el 30’è aniversari i s’han compromès a ser-hi en directe.

Ara us haig de dir que les meves marxes són posar-me els mitjons cada dia. Us vull dir què per encant del relat, les fotos i Rac1 m’ha fet sentir transportat en el vell mig vostre. Ens i trobarem en el 30’è aniversari.

Felicitats a tots el participants i el molts voluntaris que han fet possible la marxa. josep

23 Setembre 2008 9:25 —— Matagalls - Montserrat: 15 h 20'

jrrof | | blogs.avui.cat/jrrof |

Ostres, OSTRES vaig llegir la noticia publicada en un diari que ara no recordo quin era i em va impactar la proesa. Avui passejant-m’hi per els blogs amics he descobert la teva proesa i coincident amb la noticia llegida.
Sols desitjar-te que estiguis bo i fort per anar assolint fites com aquesta o VS semblants. T’enforteixen com a persona i et donen totes les forces per empenya la vida, en si molt dura. Ara la meva marxa és “posar-me els mitjons cada dia” Ànims coratge i endavant! Josep
(blog d’en Pep disculpem per ometre el teu nom no se com et dius? Si és Pep enhorabona per la fita assolida)

22 Octubre 2008 11:49 — — 100 qms. en pista Terrassa en 10h21'

jrrof | blogs.avui.cat/jrrof |

el teu relat mentes l’anava llegint m’ha transportat per aquestes fresques contrades, despertant en mi inoblidables records, llunyans, que ara sols perduren en la memòria. Feliços moments i felicitats per les teves gambades! josep

24 Novembre 2008 18:18 — — Una mitja per Ripoll en 1h29

jrrofi8més ha dit...

quin reportatge! aupa amistat! aupa campions! aupa mossenaires!

Miratges al desert.
Miratges de vida...
Encara pedalejo amb bicicleta!

el 98 feia 100 km o més sense cap problema sempre amb el Club Ciclista Granollers

25 / novembre / 2008 09:47

    MOSSENAIRE DE LA SETMANA

 

Campions mundials de Sant Climent

raimon	Publicat: Dg Nov 23, 2008 7:33 pm Moltes gracies a tots per la vostra participació. Estem molt contents que hagueu gaudit força de la nostra Cursa, que és la vostra Cursa. Una cursa curteta, però amb molta exigéncia i desnivell en algun punt. Estem contents de que tot hagi anant prou bé, i també prenem nota de les recomanacions que ens heu fet de cara a l'any vinent. El cavall, que ens han comentat que s'ha creuat, no sé si està a les nostres mans. Però el demés, espero que hagiu gaudit. I els petits errors comesssos segur que ens els haureu savut disculpar. L'any que ve, però, ens haurem de replantejar la Cursa. Doncs per a nosaltres, és molt difícil asumir i cumplir amb el nombre tant important de participants. Però, per nosaltres no quedarà. Les classificacions les penjarem tant aviat com poguem. Us esperem l'any que ve. A molts de vosaltres us he pogut saludar, però a molts d'altres en prou feines us he vist. Estava atabaladissim amb els detalls i els temes d'organització. Pep, no t'he pogut saludar. Però si hem coincidit al restaurant amb en Rodamilans -Rodana2-. També he saludat a Cat, els companys de Sant Boi, Tamayo, Jose Alcazar, Arellano, Benibirr, Solrac,... i a Kalimero, Pingu, Cardiel Aza, Sito, Montse,.... i alguns d'altres que ara no em venen al cap. Disculpeume sinò he pogut dedicarvos més temps. Però us tinc a tots presents. Be, doncs fins l'any que ve, si Déu vol. I de nou, gracies a tots. _________________ Ramon
Pep	Nov 23, 2008 9:35 pm : més fotos: http://picasaweb.google.com/pepmoliner/SantCliment2008Segur que de la vostra cursa ens en recordarem tota la vida. L'any passat vaig venir amb l'Anna Cos i ens vam adonar que era una cursa feta amb el cor i amb molt cap. L'Anna em consta que arreu parlava de ho bonica que era la cursa. De fet avisava de les pujades, que és on hi ha la gràcia. Aquest esperit de bondat que tots respireu no passa desapercebut. Jo dic que el bon home del micro és un valor en alça; ens fa cridar als nens, ens fa aplaudir als primers i a tota persona que creua la meta, fa córrer i qui arribat poc a poc i fa bullir l'olla. En un moment deia: "no em feu cridar que a la tarda canto amb l'Orquestra Meravella: excepte per nomenar a..." i deia el nom en aquest cas del nen. Tu anaves amunt i avall, seriós i concentrat en que tot sortís rodó i ja tindré moments per estrenye't la ma, donat que ja et tinc clissat. De fet, no t'has adonat, però just al moment de creuar meta ens hem tocat les mans, vol dir que si que em considero molt ben saludat. Respecte a nosaltres, primer que s'han animat uns amics de Viladecavalls: la Montse i en Bernat, l'Arnau i l'Olivia. La Montse ha fet una cursa genial, després d'haver estat mare enguany, fa vuit mesos. L'Arnau, que li agrada molt córrer, s'emporta un bonic regal en forma de joc i com no en el que hem vingut a fer: córrer i gaudir de l'entorn i la jornada que ens heu regalat. En Joan i la Gemma, que les trobades mossenaries ens han apropat en amistat, els he vist també molt satisfets i crec que curses com la vostra de Sant Climent, els ajudarà a enganxar-se a aquest esport, si és que ja no ho estant. Sou, i conec altres casos com en Josep Costa i gent d'aquí Terrassa com en Quico, Mangot, i d'altres. que tenen un concepte ideal pel meu gust i sou creadors d'afició. Això si: poseu el llistó molt alt edició darrera edició. Els germans Molina i en Casasola, que estaven contentíssims i que han corregut i els ha agradat, s'han dutxat i han dit molt bé de les instal·lacions. Es van animar amb tu que ens has fet aquest seguiment tan acurat al nostre modest fòrum, a venir a casa vostra.També la meva dona, que tota la setmana arrossega un bon constipat i que fins el darrer moment venia amb dubtes, i del que estic cofoi de que ha finalitzat la prova amb molt bona forma física. Ella diu que no, que no tenia el dia; però és que a les pujades s'ho tenia d'agafar amb tranquil·litat. Segur que torna. En Fran i les seves filles, han fet les curses i lluïen una àmplia rialla a tot hora: diria que és un símptoma de que la cosa ha anat bé. Hem passat un bon dia tots plegats: certament.Jo he sortit amb prudència, per que sabia que anava de pujada i a un ritme regular, anar passant gent; estic content de veure amics com en Xavi Bonastre, que recordava que feia anys no li agradaven les curses de muntanya i en canvi crec que és un tot terreny i les gaudeix com un boig, com estem tots una mica, amb el bon sentit és clar. Admiro a molta gent: ell és un dels que més. Fa una tasca als mitjans de comunicació en pos d'atletisme que nosaltres practiquem. Vaja, un fenomen. He anat pujant força bé i en canvi a la baixada pensava que podia tenir alguna punxada, donada la meva musculatura no admet masses ritmes alts i de fet sentia algun muscle a punt de donar l'avís. M'he posat al darrera d'en Pedro Molina, que és una de les persones que admiro per l'alt nivell competitiu i la seva modèstia. Tot i passar-lo al capdamunt, no he gosat anar amb ell a la baixada per què l'he vist molt valent i amb ganes de prémer l'accelerador, però he gaudit de la seva estela. Com que he marxat una mica abans, no se si ha assolit un lloc als podis: però era un clar candidat, és clar. Bé, en Bernat, que també fa bones curses, feia de mainadera dels seus fills i a la vegada de fotògraf i com a record penjo les seves fotografies. Quan hi hagin les de'n Joan i en Fran les posarem de record. Què dir del home alt i fort, que repartia a tort i a dret la cansalada a la brasa, ensenyant-li és clar el nostre pitrall de participació, regada amb uns bons traguets de vi i el senyor amb els guants de làtex, que gaudia de la seva tasca. La brasa era alimentada per un altre bon home i crec que tot l'engranatge anava com un rellotge a l'hora. Bé; finalment felicitar-te per la teva implicació i l'esperit que has sabut donar a la cursa. Sou "campions mundials de Sant Climent" en organització i ganes de donar bon servei als que hem fet de les curses populars una raó més de viure. Gràcies i fins aviat, Ramon Pep Moliner
raimon	Publicat: Dl Nov 24, 2008 5:43 pm De part de l'organització de la Cursa de Sant Climent volem donarvos molt sincerament les gracies per la vostra participació. Vosaltres sou l'esperit de la Cursa. Volem donar també les gracies a tots els voluntaris que d'una manera u altrea, cadascú al seu lloc, han fet fosible aquest esdeveniment tan especial, i també a l'Ajuntament de Sant Climent que només ha possat facilitats al seu desenvolupament. A tots plegats, gracies. Per a nosaltres, i també aixó es despren dels vostres comentaris, aquesta Cursa a esta un éxit, no sols de participació -hem batut totes les previsions 586 corredors inscrits i 467 corredors arribats (tot un repte per a nosaltres)-, sinó especialment en la seu desenvolupament. Esperem que també ens sapigueu disculpar els errors que inevitablement puguem haver comés, dels quals prenem nota de cara a millorar la organització encara més l'any que ve. A tots, una vegada més: GRACIES! Ah, i us esperem l'any que ve!Ah Pep ja tindrem ocasió de saludarnos. La foto a quedat força bé. Si puc ja miraré de penjarla.Les Classificacions definitives les podeu trobar a:http://eltrencaclosques.iespana.es/eltrencaclosques/CLASSIFICACIONS%20CURSA%202008.htm _________________ Ramon
Rodana2	Dl Nov 24, 2008 8:59 pm Fotos Cursa de Sant Climent de LLobregat. http://picasaweb.google.es/jrodamilans/CursaDeSantClimentDeLLobregat# Desprès d’aquesta fantàstica crònica de la cursa que fa el Pep peques coses més es pot afegir. Només dir que ens ho hem passat molt bé tan la Gemma com jo. Son d’aquelles curses que fan afició per tot l’ambient que hi ha, la originalitat del recorregut i la bona organització. En acabar la cursa ens varem quedar a San Climent a dinar i poder així gaudir del ambient de Festa Major. Un àpat força agradable amb la gana que ja la dúiem feta de abans....Precisament el restaurant i per casualitat, varem coincidir amb el Raimon. Varem intercanviar impressions sobre la cursa, agraint la seva atenció, i animant-lo per seguir perseverant millorant, si es possible, en la organització de la del any que be. Em va donar molt records per tots els mossenaires, i ens vam acomiadar fins any vinent. Joan Rodamilans
socanna	Dt Nov 25, 2008 10:38 pm Que guai, i que bé que hagiu gaudit d'aquesta cursa!!! A mi em va agradar molt. A veure si l'any vinent tinc l'oportunitat de tornar-hi. Ahir el meu germà em va fer tractament, i em va donar permís per començar poc a poc a córrer.Avui he començat 20' i he tingut bones sensacions

Una mitja per Ripoll en 1h29

Quins records de fa temps anar a córrer a Ripoll.
Abans recordo que els savis deien: "aquesta és bona", de fet era una cursa
de vint quilòmetres fins que la van fer mitja.

Com a record un de dolent, va ésser quan una any a Ripoll,
a partir d'aquell dia l'Eli es va posar molt malalta, per que va agafar una
salmonel·losi: tot i que no sabem on, va ser aquella setmana.

Bé, anat a ho positiu del dia; arribem a Ripoll amb força marge i amb la Marisol
busquem el pitrall i aprofitem per parlar amb en Simon, Domingo Ortega i la seva filla
i fem alguna xerradeta gratificant. Esmorzem al forn de la cantonada i anem
al bell mig de la població, fent-nos alguna fotografia de record i passant pel
sol, donat que la temperatura ratlla els zero graus.

La mitja, anava fins a Sant Joan de les Abadeses amb una carretera que et
deixa portar un ritme constant i vaig veient que vaig molt bé. No escalfo gaire
i surto prudent, però mica en mica vaig trobant-me bé. Passo al costat de'n
Vicenç Solé, admirat conegut de fa molt temps, que em causa alegria de
veure sempre tan bé i que m'anima. Jo vaig al meu pas i no m'ajunto a ningú,
donat que gaudeixo d'aquesta manera. A San Joan ens fan passar pel mig i
veig que hi ha mercat i observo la bellesa del poble. Els mercaders estant a
l'ombre, imagino que pelats de fred.
Veig algun conegut més, que vaig saludant i sobretot a en Jaume Armengol,
que m'anima com jo a ell. També a l'Alfredo, tot i que de manera fugàs, donat
que anem per feina.
De cara avall i amb alguna pujadeta de tant en tant, agafo un ritime una mica
més alt i és al darrer quilòmetre que m'adono que si m'ho prenc seriosament,
rondaré una marca impensable només fa uns mesos, com així va ésser.
Passegem una mica per Ripoll i cap a casa on arribem a l'hora a dinar
puntualment.
Una jornada bonica de debò.
Ritme de la prova;
temps total: 1h29'56"
parcials de 5 qm.
1. 22'35"
2. 22'13"
3. 20'37"
4. 20'31"


Fotografies

Resultats

Entrenament en Grup, “fumejant”

Dissabte, com marca la tradició, vam entrenar plegats,
gents vingudes d'arreu amb el lligam del plaer d'anar
junts tot esperant-nos i el de tenir bones converses i
fer del córrer una mica un joc de compartir una estona.
De fet, com de vegades diem, el radi d'acció que ens
dona una hora ens porta a fer un circuits, que no per
repetits, deixen de ser molt atractius i ajuden a
estimular aquesta trobada.
El circuit va ésser variat, per llocs boscosos i també
per espais oberts, baixant direcció Torrebonica, però
reconduïts cap el camí del golf i anar cercar el canvi
de la torre elèctrica, amb la pujada fins l'hípica amb
el segon canvi de ritme. Per continuar, baixant fins
un dels punts del torrent que sovintegem i tot i pujar
una mica arribar als quatre camins, on fem unes
fumejants fotografies; anem pel camí de l'esquerra
per llocs ombrívols, humits, però fantàstics amb els
re-agrupaments característics. Voregem camps de
cultiu de secà i fem les darrers passes fins a Torre
Mossèn Homs. Hi ha un punt per on sempre portem
als que van una mica més justos de quilometratge,
però amb l'alegria de veure que acabaven amb moltes
garanties, la qual cosa dona visió de la millora constant
del mossenaire conscienciat.



Engegar sempre costa i aquest solet ajuda

Pau i Carles

Una bona colla vinguda d'arreu

segon grup

Tercer grup, amb la residència d'avis de Mossèn Homs al fons i la sempre present muntanya de Sant Llorenç

tot travessant el torren de la Betzuca

Massaguer, Setó i Miquel Àngel

En Marc, per segona setmana seguida, mossenaire consagrat

Javier Laporta, sempre preocupat pels ritmes

Quina bona pinta en Jordi, després de la Behovia. Ara ja està, el que et proposis surt.

Xavi Miquel, Fran i Fernando en ple canvi

El ben retornat Rafa amb en Carles

L'Antonio i en Miquel Angel


Miguel Moreno, del club natació Sabadell. Estava fent sèries per la zona de l'Hípica tot preparant la marató


Tota la colla fumejant

més fum, amb en Rafa en primer terme que feia mesos que no venia per lesió

Engeguem pel camí de l'esquerra

fotografia en família, amb en Cisco i la Pau que havien anat a caminar.

Per segona vegada ve en Miquel Àngel, que la setmana anterior feia el seu primer entrenament de deu quilòmetres i que ha tornat per repetir. Vol dir que si el primer dia no sabia de que anava, li va agradar i ha tornat. Estem contents de tenir nous mossenaires.