dimarts, 30 d’agost del 2011
Què petit és el món
el "món és un mocador" Aquesta expressió ens dona una idea de què moltes vegades esdevé petit.
Tenir l'oportunitat de llegir aquest escrit tan sincer, ens fa creure que realment val la pena el projecte que cada dia fem amb més il·lusió, d'entrenament en grup.
Porto uns 10 anys anant al gimnàs casi diàriament, fent peses i cardio amb el·líptica, cinta i spinning.
Per que fa uns 2 mesos vaig deixar un vici que feia 15 anys vaig agafar i es el tabac.
Cada cop em noto més fort, tinc més resistència i respiro millor.
Vaig trobar per Internet, un grup de Terrassa anomenats mossenaires, nom que ve del lloc on parteixen per sortir a córrer que es Torre Mossèn Homs.
Avui dia 27/08/2011 ha sigut el meu primer dia amb els mossenaires.
La veritat es que ha sigut un dia fantàstic, he trobat a gent molt maca que m'han recolzat i m'han donat moltes forces, ànims i consells per afrontar la mitja marató.
Sou un grup molt amable i me n'alegro d'haver-vos conegut.
dimarts, 23 d’agost del 2011
Anem a Torrent de Gotelles
La millor època per fer un torrent és ara: doncs cap allà que els mossenaires hem anat. Recorregut agraït i atapeït de vegetació i anar fent bots per no trepitjar el rierol que s'enfilava pel camí.
Refrescada a la font de la moreria i després d'anar tots junts, es proposa una pujada intensa que posarà a prova l'estat en que ens trobem, fent alguna fotografia de record.
Sorpresa de que la colla tot i l'època i l'hora ha estat nombrosa i el recorregut ha estat al voltant dels 10 quilòmetres i escaig.
Molt contents de veure mossenaires nous inclús per l'època, com en Josep i el mateix mossenaire de la setmana, que donat els entrenaments que te durant la temporada, no li era possible regalar-nos la seva companyia.
L'Alberto Lao, que sortosament va sortir il·lès recentment d'un accident de cotxe i que tenia unes ganes immenses de tornar a venir a córrer amb la colla. Les obligacions familiars i la recentment estrenada paternitat, no li permetien tampoc sovintejar la nostre trobada mossenaire.
Contents de que entre-tots el projecte d'"Entrenament en Grup" no s'atura ni per vacances. Fins dissabte !!
Mancants de presència femenina i amb molts amics per l'època de l'any i l'hora
Dos nous mosssenaires, en Josep i en Carlos Javier . Amics retornats, com en Toni i l'Alberto i en Carles Díez
fem una mica de volta per encarar camins coneguts i amb força ombres
Joaquin, Jordi i Antonio en primer terme
En Jordi, seguit per en Carles Salmeron i en Jose Manuel Portero ben de prop
Avui podríem dir que era la jornada dels Carles. En contàvem quatre de mossenaires amb el mateix nom
En Joaquin Ortega fent una bona refrescada a la font de la moreria
Gaby també aprofita l'abundosa aigua del lloc
Tan important com córrer és esperar i anar a buscar a qui ve més endarrerit
i en el canvi en pujada, i en segon lloc: en Carles López
tercer en Carles Salmeron
quart l'Alberto Lao
En Manel Bernal, que a més posarem el circuit que ha gravat al seu forerunner . A més tinc que agrair que a l'endemà em va fer gaudir de la seva companyia a un repte que era pujar a Sant Jeroni des de Collbató
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2011/08/22/sant-jeroni-amb-en-manel-bernal/
L'Antonio Blanco
i el nostre mossenaire de la setmana, Carlos Javier al costat d'un altre figura de l'atletisme: en Diego Garcia
José Manuel Portero, vestit de gala per l'ocasió
Joaquin, seguit per en Jordi
En Josep, mossenaire nou que s'afegia a totes les propostes de canvi de ritme
l'Albert Cardona, va dir que vindria i ens ha fet els honors
En Carles Díez; tenia unes ganes boges de venir avui i al dia abans confessava sentir-se nerviós. De fet, amb alguna molèstia física en vies de superació
En Pedro Molina, seguit per en Lluís que anava buscant aigua
En Gaby, avui l'hem fet patir un xic a la pujada: portava una setmana amb més de quaranta quilòmetres acumulats i està molt il·lusionat
Ens agrada fomentar al grup aquest raconet que tenim ben prop, i és la possibilitat de refrescar-se a la font de les canyes i cada vegada en sou més els que veniu a remullar-vos.
em penso que en Carles venia de des-beure. No se, jeje
Aquí podeu veure que en Manel ha gravat, per saber més detalls
EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA
En Carlos Javier Gonzalez Usero, que per molts de nosaltres és un referent en quan a atleta local, ja que sempre ha estat vinculat a la Unió Atlètica Terrassa activament i sense pràcticament lesions, i que ha practicat diferents modalitats amb gran resultats en el cros, pista, mitja marató, marató i contribuint decididament en fer-se un nom i un respecte per tothom que el coneix. De caràcter afable i molt competitiu sempre que toca, fent esforços per donar el màxim. Tant a les jornades de lliga de l'entitat, on sempre es lluita per portar el nom de l'única entitat a Terrassa que toca totes les modalitats i compte amb escola.
Parlo d'una manera subjectiva, donat que com he dit més d'una vegada segur que em deixo molts mèrits a destacar, però repassant les seves darreres actuacions ens adonem que un atleta que aconsegueix passada la frontera dels quaranta anys fer un deu mil en pista entorn als 33' es veu que parlem d'un atleta competitiu.
Quan ha actuat en mitja marató a baixat de 1h10' i en marató ha estat a Sevilla on va establir la seva millor marca en l'única marató que se li coneix amb un temps de 2h45', com destacava en les grans cròniques que ens va regalar en Javier López ( crònica )
Un atleta metòdic i que ha seguit entrenaments d'en Ricard Pintado, d'en "Mosqui" i com no podia ser d'una altre manera en Luis Maqueda. No se'ns fa gens extrany veure'l preparar-se també sol per cicuits que ell mateix es marca, precisament per l'àrea de Torre Mossèn Homs.
Els que portem molts anys en aquest entorn, l'hem vist créixer i fer-se persona amb l'atletisme i acompanyat de molts amics, però penso que el seu nom va molt lligat a gent de la seva generació, com son en Josep Guimerà, Ramon Senar, Bernat Monter, Javier López, que els uns pels altres han aconseguit ser referents per nosaltres i per futures generacions d'atletes i sempre des del seu amateurisme i que estan plènament actius, assolint primeres posicions allà on participen ara des de la vessant en el seu cas de veterà. Ara també envoltat dels seus fills i muller, que estan immersos en l'esport i li fan costat.
Els Mossenaires et desitgem un munt d'èxits i que segueixis fent el que fas: estimar aquest esport. Gràcies !
Refrescada a la font de la moreria i després d'anar tots junts, es proposa una pujada intensa que posarà a prova l'estat en que ens trobem, fent alguna fotografia de record.
Sorpresa de que la colla tot i l'època i l'hora ha estat nombrosa i el recorregut ha estat al voltant dels 10 quilòmetres i escaig.
Molt contents de veure mossenaires nous inclús per l'època, com en Josep i el mateix mossenaire de la setmana, que donat els entrenaments que te durant la temporada, no li era possible regalar-nos la seva companyia.
L'Alberto Lao, que sortosament va sortir il·lès recentment d'un accident de cotxe i que tenia unes ganes immenses de tornar a venir a córrer amb la colla. Les obligacions familiars i la recentment estrenada paternitat, no li permetien tampoc sovintejar la nostre trobada mossenaire.
Contents de que entre-tots el projecte d'"Entrenament en Grup" no s'atura ni per vacances. Fins dissabte !!
Mancants de presència femenina i amb molts amics per l'època de l'any i l'hora
Dos nous mosssenaires, en Josep i en Carlos Javier . Amics retornats, com en Toni i l'Alberto i en Carles Díez
fem una mica de volta per encarar camins coneguts i amb força ombres
Joaquin, Jordi i Antonio en primer terme
En Jordi, seguit per en Carles Salmeron i en Jose Manuel Portero ben de prop
Avui podríem dir que era la jornada dels Carles. En contàvem quatre de mossenaires amb el mateix nom
En Joaquin Ortega fent una bona refrescada a la font de la moreria
Gaby també aprofita l'abundosa aigua del lloc
Tan important com córrer és esperar i anar a buscar a qui ve més endarrerit
i en el canvi en pujada, i en segon lloc: en Carles López
tercer en Carles Salmeron
quart l'Alberto Lao
En Manel Bernal, que a més posarem el circuit que ha gravat al seu forerunner . A més tinc que agrair que a l'endemà em va fer gaudir de la seva companyia a un repte que era pujar a Sant Jeroni des de Collbató
http://blogs.avui.cat/pepmoliner/2011/08/22/sant-jeroni-amb-en-manel-bernal/
L'Antonio Blanco
i el nostre mossenaire de la setmana, Carlos Javier al costat d'un altre figura de l'atletisme: en Diego Garcia
José Manuel Portero, vestit de gala per l'ocasió
Joaquin, seguit per en Jordi
En Josep, mossenaire nou que s'afegia a totes les propostes de canvi de ritme
l'Albert Cardona, va dir que vindria i ens ha fet els honors
En Carles Díez; tenia unes ganes boges de venir avui i al dia abans confessava sentir-se nerviós. De fet, amb alguna molèstia física en vies de superació
En Pedro Molina, seguit per en Lluís que anava buscant aigua
En Gaby, avui l'hem fet patir un xic a la pujada: portava una setmana amb més de quaranta quilòmetres acumulats i està molt il·lusionat
Ens agrada fomentar al grup aquest raconet que tenim ben prop, i és la possibilitat de refrescar-se a la font de les canyes i cada vegada en sou més els que veniu a remullar-vos.
em penso que en Carles venia de des-beure. No se, jeje
Aquí podeu veure que en Manel ha gravat, per saber més detalls
EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA
En Carlos Javier Gonzalez Usero, que per molts de nosaltres és un referent en quan a atleta local, ja que sempre ha estat vinculat a la Unió Atlètica Terrassa activament i sense pràcticament lesions, i que ha practicat diferents modalitats amb gran resultats en el cros, pista, mitja marató, marató i contribuint decididament en fer-se un nom i un respecte per tothom que el coneix. De caràcter afable i molt competitiu sempre que toca, fent esforços per donar el màxim. Tant a les jornades de lliga de l'entitat, on sempre es lluita per portar el nom de l'única entitat a Terrassa que toca totes les modalitats i compte amb escola.
Parlo d'una manera subjectiva, donat que com he dit més d'una vegada segur que em deixo molts mèrits a destacar, però repassant les seves darreres actuacions ens adonem que un atleta que aconsegueix passada la frontera dels quaranta anys fer un deu mil en pista entorn als 33' es veu que parlem d'un atleta competitiu.
Quan ha actuat en mitja marató a baixat de 1h10' i en marató ha estat a Sevilla on va establir la seva millor marca en l'única marató que se li coneix amb un temps de 2h45', com destacava en les grans cròniques que ens va regalar en Javier López ( crònica )
Un atleta metòdic i que ha seguit entrenaments d'en Ricard Pintado, d'en "Mosqui" i com no podia ser d'una altre manera en Luis Maqueda. No se'ns fa gens extrany veure'l preparar-se també sol per cicuits que ell mateix es marca, precisament per l'àrea de Torre Mossèn Homs.
Els que portem molts anys en aquest entorn, l'hem vist créixer i fer-se persona amb l'atletisme i acompanyat de molts amics, però penso que el seu nom va molt lligat a gent de la seva generació, com son en Josep Guimerà, Ramon Senar, Bernat Monter, Javier López, que els uns pels altres han aconseguit ser referents per nosaltres i per futures generacions d'atletes i sempre des del seu amateurisme i que estan plènament actius, assolint primeres posicions allà on participen ara des de la vessant en el seu cas de veterà. Ara també envoltat dels seus fills i muller, que estan immersos en l'esport i li fan costat.
Els Mossenaires et desitgem un munt d'èxits i que segueixis fent el que fas: estimar aquest esport. Gràcies !
dilluns, 22 d’agost del 2011
Sant Jeroni amb en Manel Bernal
Com cada any, m'agrada pujar almenys una vegada a l'any a Sant Jeroni, des de que he triat córrer com a hobbie favorit. Dimecres vaig fer un recorregut nou per mi i em va encantar. Ho vaig comentar al meu entorn, amb la sorpresa que en Manel volia compartir amb mi de nou pujar-hi i va ser un encert, com podeu comprovar tant a les fotografies com en el temps que vam fer aquesta visita a uns entorns tan esplèndids. Com en Manel te penjat tant el ritme, temps, ruta etc., ho afegeixo a la mini-crònica que poso per animar a la gent a provar aquests tipus d'entrenaments diferents.
per construir la nostra història, un record del començament amb en Manel Bernal i jo al punt de sortida a les 07:30, una bona hora per començar el nostre repte
al fons Collbató i en Manel ben provist de líquid
prop de les coves de Salnitre, a les escales que ens hi apropen
En Manel m'ofereix la possibilitat d'introduïrme també a l'entorn per oferir les boniques vistes a Collbató, que estem a punt de perdre de vista.
Curiosament hi ha alguna baixada que s'agraeix després de la forta pujada prèvia.
Passem per un encreuament que ens diu que a 2h10' a peu tenim Olesa de Montserrat, que segur un dia provarem
amb el bell entorn, en Manel segueix la seva ascensió
Endur-se'n algun record a casa per poder compartir més tard amb els éssers estimats i amics.
prop de Sant Joan, tenim aquest camí encimentat, però que puja fortament i on caminem més que correm
En Manel em torna de donar la possibilitat de posar
Tot és tan bonic que sembla que no cansa, però si que anem desgastant-nos, encara que fem bona cara.
En Manel observa l'estació del funicular de Sant Joan
Aquests senyals, que estan farcits d'informació de situació i marca camins i ens proposa rutes
Els camins, amb bones proteccions per disminuir la perillositat del tallats
Veiem el Monestir de Montserrat des d'un un lloc privilegiat
L'objectiu a l'abast d'en Manel
Ens ho hem passat tan bé, tot xerrint xerrant que la pujada ens ha semblat fàcil
A 1240 metres es poden imaginar les vistes en un dia tan clar com el d'avui
Molta informació del que ens envolta i mirant a l'oest sabem reconèixer alguna muntanya o lloc
donant l'esquena del punt cardinal d'on venim
Senyal d'identitat que ens toca el cor
Un cop gaudit i amb ganes de tornar-hi, ja marxem
L'ermita de Sant Jeroni. Una muntanya amb forces símbols religiosos
En Manel comprova si la informació coincideix, sobretot amb alçada quan estem entorn al Pla dels Ocells
Aquí, una mica més endavant hi ha moltes possibilitats per seguir a la muntanya
L'objectiu de Montserrat a tocar
moments de refresc
Era necessari immortalitzar el moment únic i intransferible
I ara cap al cami de la Santa Cova
La calor ens fa patir una mica, però sabíem que aquest moment tard o d'hora tenia d'arribar
la vista ja ens torna a donar el darrer el penúltim objectiu: Collbató
l'alegria es reflexa a l'arribada
http://connect.garmin.com/activity/108257991#.TlEm3M9QNcs.facebook
La merescuda cel·lebració amb un molt bon esmorzar: gràcies Manel
hi tornarem ? vindràs amb nosaltres ?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)