dissabte, 30 de maig del 2009

Cursa Bon Aire

Un plaer tornar a fer aquesta entranyable cursa.

El que és més bonic, retrobar tota la colla d'amics del córrer que es donen cita, de tots els clubs de la ciutat i un reconeixement per la tasca del Kiku, que és qui ha portat sempre tot el pes i responsabilitat de la cursa.

Es fa per uns entorns, que aviat canviarant molt pel desenvolupaments del quart cinturó i que li donen aquesta particularitat única en les curses urbanes de la nostra ciutat, com és envoltar el barri de Bon Aire el dia de la seva festa major i tot seguit fer una bona repassada dels camps dels voltants de l'Ègara.

D'un any a un altre no difereix massa, i és per això que sabem el que ens espera, excepte l'any passat que el cap de cursa va allargar-la anant per altres carrers, a tall d'anècdota.

En resum; una bonica cursa amb ja vint-i-cinc edicions, que es diu fàcil i demostra la vàlua del que hi ha darrera, que no és altre que en Kiku, a més de tots el voluntaris i amics que d'una manera o altre el recolzen.


La nostra representació femenina: Juani i Marisol


Joan Bellart, amic de la terra ferma, lleidatà, mossenaire, i defensa els colors del C.N.Terrassa

Moments previs: amics del C.N.Terrassa


En Chico i el seu fill, escalfant moments abans de la cursa infantil. Chico, una persona molt estimada per tothom


Manolo amb el seus fills, a punt.


Paco Utrera i la filla Sònia, grans atletes


En Manel repartint pitralls, dels primers que vaig aprendre a córrer


Pep Molta, organitzador tota la vida i vicepresident de la Mitja Marató de Terrassa.





Moments previs a la sortida infantil

Kiku Querol, instants abans de donar la sortida als atletes més menuts


amics del córrer escalfant plegats, els nostres Portero, Codina del Natació en primer terme: un dels millors atletes veterans egarencs


Moments de la cursa, amb l'Oriol i la Sònia


L'Albert Ureta, escalfant instants abans de la cursa dels grans


l'Oriol arribant força endavant


L'Oriol i l'Arnau, a punt d'arribar. L'Arnau farà desè amb 5'51". l'Oriol tretzè amb 6'o1"



L'Etklam amb el seu sogre l'Eugeni


l'Oriol reposant


Carina, Sònia i Paco


Carkes, Albert, Dani, Jordi, Jeroni, Josep Manel, Zico
Fernando, Pep, Rafel



Juani, Marisol, Zico, Josep Manel, Albert, Jordi, dani, Maria Angels
Pep, Rafel, Domingo


Domingo, que va quedar segon de la categoria


Dani, s'estrenava a l'equip, essent el segon millor


Classificacions a;

http://www.mitjaterrassa.com




diumenge, 24 de maig del 2009

Cursa de Parets - [46′10″]

Fa dies que decideixo molt a darrera hora els meus plans atlètics de cap de setmana i valoro el provar noves curses, i de passada aprofitar l'esdeveniment per visitar les poblacions pel mig dels carrers, tot bevent aigua que et donen cada 5 qms. i al acabar un suculent entrepà de pernil salat, amb una bona conversa aquesta vegada amb un vell conegut, com és en Jaume Aragonès. Un teòric i un atleta eficient i competitiu.

Arribo amb prou temps per veure que el lloc està molt bé, bons aparcaments i tot molt ben organitzat. El repartiment de pitrals i tot donant un vol per l'entorn, em situa a línia de sortida, una mica endarrerit per evitar empentes i cap a córrer.

Objectiu; acabar sense patir gaire i com una sèrie llarga. El recorregut una mica trenca-cames, és a dir pujades i baixades i les sensacions: no funciono massa bé darrerament. Segurament és estar una mica sense un objectiu a curt plaç.

Els quilòmetres primers, una mica desajustats, tot i que al final força bé. Manquen uns cent i escaig metres, i el meu temps 46'10". No massa bo, però si que al que podia aspirar.


http://www.atletisme.cat/classificacions/parets/

dissabte, 23 de maig del 2009

Un de més llarg i maco



Circuït més llarg del normal, tot i que bonic i amb una mica de tot.
Amb la premissa de baixar a la font que hi ha a la zona lúdica de Castellarnau i proposat en Javi Laporta, sortim fent una ziga zaga i allargant d'aquesta manera una mica més l'entrenament: més d'un ens hem adonat.
Ens complau de nou veure com cada setmana ens ve gent que creu en el projecte, en aquest cas tenim en Mosqui que ens fa venir nous amics i amb la sorpresa que ell mateix ens ha fet costat en tot l'entrenament. També ha vingut en Jordi Folch que ha fet molt per l'atletisme a Terrassa, sense fer soroll i que ara torna a fer llargs entrenaments i fixem la vista en fer de nou alguna cursa plegats. El seu mon és el golf, que domina i el córrer una manera d'entendre la vida.
L'Oscar, en Cayetano i un noi del que ara no recordo han estat els nous mossenaires.
El recorregut ha estat de dotze quilòmetres; diguem que dels llarguets. D'altra banda força pla, tot i que de tornada la tendència és a pujar i es es nota.


Iniciem l'entrenament que tant ens caracteritza. En Primer terme Miquel i David, dos mossenaires de fa poc i amb un gran nivell


Rialles amb un fons conegut; Javi, Oscar i Ferran de tres localitats diferents: Sant Quirze, Terrassa i Sabadell


La Tensi, al costat d'en Manel seguit d'aprop de gosset "Petit", com és diu.


El noi de la barba que ve de la ma d'en Mosqui, al costat d'en Jordi Mangot.


Travessant l'àrea d'estudi

Ferran, ràpid


Les nostres fèmines, la Marta i Maribel


A punt del nostre re-agrupament, a l'esquerra en Cayetano que s'estrena com a mossenaire també i que ens ha conegut per internet


Emilio Expòstivo, del California Sports. A la seva botiga fan inscripcions a moltes curses, entre les que ara ve la que patrocinen: "Cursa de Poble Nou"


Marta; fa poc ha fet la cursa de l'Alba a un gran nivell


l'Eugeni, un habitual i sempre en forma


Moments de tertúlia on es parlava de la Marathó de Berlin on anirà en Joan i ha anat en Ferran. Per darrera en Jordi Folch, antic mossenaire recuperat


Mosqui, Murillo i Tensi


Arribem a la font de mig camí, a Castellarnau, amb l'Anna Cos en primer terme


En Javi per poc es perd en un encreuament. ojito !







Les fotografies ens la van fer una persona que estava bebent a la font i a qui li agraïm. Podem pensar que era un mosso d'esquadra, tot i tenir-ne dubtes.


Entorn bonic, compartit amb en Manel


Avui s'estrenava l'Oscar Muñoz, entre nosaltres. És un atleta molt apreciat i conegut. Sempre amb preguntes i es pren el córrer molt seriosament. Fa molts anys que entrena amb el grup d'en Mosqui, al que jo també tinc l'orgull d'haver format part i podia anar al costat de l'Oscar i de debò que ha fet curses molt intenses. El recordo fent cros, mitges i corrent curses de barri a gran nivell. Una vegada vam fer podi, a una cursa pel barri de Can Deu,