Al que anàvem; després d'un entrenament clàssic a Torre Mossèn Homs, d'una dutxa a casa i del meu llaminer entrepà de truita de patates a ca la Mari, agafo i em presento a Calella, no sense abans tenir un ensurt a la carretera amb el cotxe.
Veig que plovisqueja i la meva intenció i era no parar de fer forografies que il·lustin una mic el circuit tot forografiant als valents que sense esperar res més a canvi que la satisfacció de conquerir una distància per molts impensable: 100 quilòmetres.
A part de que per dins sento un enveja sana, per què un cop vist em sap greu no estar lluitant per la fita, faig tot el recorregut de dos quilòmetres i mig d'anada i uns altres tants de tornada i, amb pluja i paraigües vaig fent fotografies, i després de saludar a bons amics, torno cap a casa a penjar-les i a llegir pels fòrums, especialment el de corredors.cat, tot allò que han experimentat aquests valents.
Bé, espero tenir força per algun dia fer els 100 de Calella amb vosaltres i la meva enhorabona a tots els que l'heu finalitzat i també a aquells, que amb menys sort, s'han hagut de retirar i que segur que ho tornaran a provar: l'ultrafons enganxa de debò.
web de la Penya 100 qm. Domingo Catalan
Fotografies Pep