L'agost, mes d'estiueig per excel·lència va tancant les seves portes i per primer cop veiem que el projecte d' "entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs" no ha parat ni un sol dissabte i amb força amics que decideixen compartir aquests entorns i pràctica esportiva en conjunt.
El circuit proposat és el que ens duu fins a l'entrada de Sabadell i que està al qm. 5,4 i per constatar-ho la fotografia testimonial.
Hem passat per llocs en els que recordem que si han fet campionats de cros prou importants per aquest entorn tan acollidor com és el bosc de Can Deu i que, tret de la ferida del tub de gas que el travessa, està igual que fa un munt d'anys.
Tenim sort de que ens venen moltes persones amb les que val la pena entrenar i que ens queda un record que a mitja setmana perllonguem amb un recull d'imatges i que els anys diran si van deixant petjada a les nostres vides amb l'excusa de fer 10 qms. durant una 1h. molts dissabtes i des de ja fa una bona colla d'anys.
Avui hem tornat a fer-nos la fotografia de família abans de començar a córrer a l'àrea de lleure
els primer rajos solars d'un dia que com molts en aquesta època esdevindran calorosos, amb en Pasqual, Diego i Joaquin en primer terme
La particularitat dels progressius que fem i veure com ens esperem no quedant-nos parats, com l'Alex que sabem que te una forma física excepcional i que prepara grans reptes per aquesta temporada. D'esquena en primer terme els que també han fet el progressiu proposat. Juan i Víctor.
A l'esquera en Joaquin Ortega enmig en Juan, que ha tornat d'unes vacances que sempre recordarà.
En Casi, que feia més d'un mes que no entrena regularment i no es trobava massa bé, al costat d'en Toni Amela
l'Alberto, avui ja ha pogut venir al costat de l'Antonio que cada cop el veiem més endavant.
I ens ha vingut la Carme Ballesteros després d'haver estat a Londres. Aquí amb l'Eva Cantero, que entrena regularment
dos amics, l'Alex i l'Antonio Rubio, que al fòrum ens te penjats
un grapat de circuits per l'Ègara
l'Albert Cardona, encetant temporada mossenaire
Al nostre pas per Sabadell, foto de record
que s'aprofita per reposar una mica i per deixar a tothom tornar al ritme que es vulgui, tenint en compte que alguns estarem, però, esperant al que vagi més endarrerit.
En Casi amb el mossenaire d'honor d'avuí
Ens hem anat a refrescar un xic a la font de les canyes i de passada coneixem una mica més al nou mossenaire, el noi que duu botella d'aigua, Lizandro Mella Basualto, i que a mitja setmana se'ns presentava i anunciava que vindria al grup que tenim obert al faceebok. Ens explicava que no tenia costum de córrer pel camp i demana consells i que entre-tots li donem, encara que veiem que està molt preparat per fer esport. Gràcies a tots per venir i ja ho sabeu: dissabte vinent més
Ara fem allò que tant ens agrada que és donar-nos a conèixer per que sabem una mica amb qui tenim la sort d'entrenar i el tarannà atlètic i en Víctor se'ns presenta i veiem que està fet un atleta amb molt de futur i que ens alegra formi part de la nostra família mossenaire
ens deia en Víctor:
Hola!!! Sóc el Victor i tinc 38 anys.
Porto gairebé tota la vida fent esport, i estic molt vinculat al món del ciclisme, que amb un grup d'Amics formen la penya ciclista "elsdesempre", i fem marxes de ciclisme tant de mountainbike, com de carretera tot l´any.
Abans només corria quan arribava l´hivern, i aprofitava per fer qualsevol San silvestre, i les mitges maratons de Terrassa,Gava-Castelldefells i Granollers, però arribava la primavera i deixava de córrer.
Fins que fa 3 anys vaig decidir combinar la bici+còrrer i ho veig força compatible, i en dona peu a fer més curses tot l'any.
Ara porto més de 20 mitges maratons, 2 maratons a Barcelona, 1 marató de muntanya a Sant LLorenç Savall,la trail Asics de Sant Esteve de Palautordera e innombrables curses de 10 km a més a més de diversos duatlons....
Ara mateix estic preparant de nou una marxa de btt (la SELENIKA a Navarcles),i una altra vegada el pròxim Marató de muntanya de Sant Llorenç de Savall que em va agradar molt.
Les meves intencions per l´any que bé, vull fer alguna ultra, per posar el cos a prova, ja que la llarga distància m´agrada més, i provar a fer algun triatló.
Abans de sortir amb els Mossenaires, quan entrenava a Torrebonica,ja m'havia creuat amb vosaltres en més d'una ocasió, i el Jordi Martinez (el masatgista), em va parlar d'aquest meravellós grup. Vaig provar un dia i em va encantar, córrer en un grup en feia força il.lusió, ja que m´agrada conèixer gent nova que li agradi la mateixa afició que a mi,i a més a més, he après molts corriols per Torrebonica que hi són a prop de casa.
Ha sigut tot un plaer ser el "Mossenaire" de la setmana, de poder entrar en el projecte d´en Pep, que d´aqui a uns anys el recordarem amb molta il.lusió. Ja ens veurem més de un dissabte, FINS AVIAT!!!!!!
.
.
| |
[caption id="attachment_1248" align="aligncenter" width="381" caption="Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís :)"] [/caption] |
|
| |
|
|
..
el que li va costar posar aquesta nota a la Marisol: "Hem arribat amb molt de cansament, però la vista ha valgut la pena, Pep i Marisol"
Només començar, passem per un lloc on hi ha una font, font d'en Patzí, i aquest raconet on aprofito per esquitxar a la Marisol. Una gracieta de les meves.
no ho sembla però ara estem perduts dins els camps d'una granja. Al track que poso al final està corregit i he posat el lloc per on vam baixar i el millor per pujar: us podeu refiar
enmig de branques i esbarzers ben extraviats
de tant en tant trobàvem un camí que semblava bo
mirant el meu gps, veient que la cosa no anava per aquí: però no veia el camí que tocava. Més perdut que un pop en un garatge
i com que estàvem dins una finca particular, sort que no va sortir el granger: vam aprofitar per fer fotografies als animalons
segur que estaven ben estranyats de veure'ns aquestes vaques i vedells
ooostres, mira que anem de refiats: davant uns éssers tan grans i mirant de reüll que no tinguem de sortir per cames. Però tenen més por que nosaltres: menys mal !!
continuem donant voltes i voltes i mirem amunt i sort que se'ns dona per riure
aquest ja és el camí bo, i es veu que estan tallant soques i branques, però moments abans el camí era complicat. Com he dit el track que em vaig baixar era de fa uns tres o quatre anys
no i ha res com un rètol per anar més tranquils: ara si !!!
objectiu aconseguit !! ens podem retratar amb l'estelada d'esperança, i encara que riem, hem patit un xic avui
també hem fet curt d'aigua, però la vista impressionant
m'encanta el simbolisme d'aquest lloc: també un vella xiruca !
Ara la Marisol us ofereix tota una sèrie de fotografies per si no teniu oportunitat de pujar-hi
Una xiruca amb un pessebre dins al costat de la Marisol
I ara a deixar un registre a la llibreta. M'ha fet gràcia un que havien escrit uns moments abans que deia: "En Pere es pensava que aquí dalt hi havia un bar, per això ha pujat"
I ara toca baixar i veure encara unes bones vistes i el track que us hem gravat és aquest que farem de baixada, per que el feu de pujada.
El pantà que es veu 
Em veig molt valent, però a mi les alçades em fan molt de respecte.
Allà al capdavall podeu veure 
Impressionants abres per aquests llocs. A més hem sentit alguna bestiola grossa que passejava per aquí, segurament algun senglar, i no les teníem totes. El soroll ha estat notori
magnífic i vell arbre
ja més contents i el camí millor marcat
ens mirem el 
seguim veient senyals pel camí
i en aquest punt i mirant la vaca ens hem tornat a perdre, però no patiu que el track està arreglat. Com veieu a l'ombre en un dia prou calorós per no quedar-se al sol
I a la font de Can Patzí hem begut com mai, i hem omplert la botella
si voleu fer l'excursió us penjo el nostre track