Aquesta vegada fèiem una petita variació que portaria fins a una àrea de lleure de Castell Arnau, on hi han bones fonts per fer-hi una paradeta.
La gent va venir molt en forma, i gairebé sense adonar-me'n anava a la cua, tot gaudint d'un bon entrenament.
La baixada pel camí ample que ens duu fins a l'estació de tren in-operativa de Torrebonica i després d'una pujadeta i baixada fins la vall que forma el torrent de la Betzuca, i re-agrupem per ara estrenar la novetat que és baixar fins, com deia en Vicenç, el consell comarcal i ara per asfalt i per la mancomunitat passar per davant del quartell general dels mossos i fins aquesta àrea de lleure que comento. Fem uns quants carrers de la zona i com em va recordar en Ricard, anem per carrers anomenats per gent pacifista o com aquesta avinguda de la Pau i pel carrer Olof Palme, ens endinsem per un bosc força bonic, que ens porta a la recta que ens durà fins el conegut camí del golf.
Si que s'observa algú que li costa la tornada, fruit de ser els primers dies després de vacances; res d'aquí quatre dies tots en forma.
A la font de l'Àrea de lleure de Castell Arnau
En José bebent aigua, i posant-nos a punt
Un bon lloc de repòs
Què dir de'n Casimir Martin. Molts el coneixeu de totes les proeses que fa aquest gran amic de tothom i de cor tan obert. Quina setmana no fa una marató ? Quina història nova ens explicarà ? Ens regala la seva companyia i sentir-lo és un plaer. Tenir referents com en Casi ens omple. Per molts anys i que tot el que et proposis sigui un fet.
Amb en José, l'Antonio, en Rafel i els llarg etcètera d'amics que transiten per Castell Anrnau
Per aquí venen els que van a Madeira, com en Lluis i Joaquin, amb en Vicenç que més tard notaria que el circuit se li feia feixuc.
...i tacant el grup, en Josep, Carles i Montse. La Montse el dia 16 va fer la marató d'Helsinki i en Josep ha donat la volta a Espanya amb moto aquest dies.
Els germans Expósito estirant en un reagrupament a la vora d'un mirador del cami del golf
Pep hola! Boniques fotos! En el argot ciclista en diríem "bones paladejades" al corre no se m’acut res més "que bones tram passes" quin barbarisme ha fet... el important de fer esport és... les amistats que fas i lo bé que et trobes una vegada l’has acabat, esta clar sempre que sigues moderat en l’esforç (niant molts que ho porten a un límit summament perillós) esport Si però controlat.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules, Josep. He visitat el teu blog i he extret que ets un gran pensador, poeta i sensible a molts temes, com molts de nosaltres.
ResponEliminaÉs cert que de les amistats que fem gràcies a córrer, ens ajuda a ser una mica més feliços i compartim el plaer per compartir, a banda d'un moment plegats, els plaer per observar el que ens envolta i res més bonic que un bon paisatge i molts raconets que junts anem descobrim.
Dins del grup hi som de tot, moderats i més extrems. Però, els dissabtes ens posem tots a la mateixa alçada i sempre acabem amb ganes de tornar-hi.
Bé, Josep, Gràcies i fins quan vulguis,.
Hola Pep no saps l’il-lu que m’ha fet ser un Mossenaire de la setmana, (tu i la màgia d’Internet ho han fet possible) agreixo les teves paraules i l’honor de posar-me al teu blog!
ResponEliminaBones gambades! Ei! Vegi-la sempre el cel! Un dia transportat per “Núvols flonjos de Cel” faré cap en mig de vosaltres! Una abraçada Josep
ESPERANÇA DE VIDA!!!! // l’esperança és un ball // sovint solitari // els peus delerosos // somien camins // que no arriben enlloc // I LA VIDA S’ACABA!!!!
Estic segur que ets el millor mossenaire que hem tingut. Ets un dels nostres.
ResponEliminaUn petó de part de totes i de tots els mossenaires i gràcies per acceptar-ho.