Abans recordo que els savis deien: "aquesta és bona", de fet era una cursa
de vint quilòmetres fins que la van fer mitja.
Com a record un de dolent, va ésser quan una any a Ripoll,
a partir d'aquell dia l'Eli es va posar molt malalta, per que va agafar una
salmonel·losi: tot i que no sabem on, va ser aquella setmana.
Bé, anat a ho positiu del dia; arribem a Ripoll amb força marge i amb la Marisol
busquem el pitrall i aprofitem per parlar amb en Simon, Domingo Ortega i la seva filla
i fem alguna xerradeta gratificant. Esmorzem al forn de la cantonada i anem
al bell mig de la població, fent-nos alguna fotografia de record i passant pel
sol, donat que la temperatura ratlla els zero graus.
La mitja, anava fins a Sant Joan de les Abadeses amb una carretera que et
deixa portar un ritme constant i vaig veient que vaig molt bé. No escalfo gaire
i surto prudent, però mica en mica vaig trobant-me bé. Passo al costat de'n
Vicenç Solé, admirat conegut de fa molt temps, que em causa alegria de
veure sempre tan bé i que m'anima. Jo vaig al meu pas i no m'ajunto a ningú,
donat que gaudeixo d'aquesta manera. A San Joan ens fan passar pel mig i
veig que hi ha mercat i observo la bellesa del poble. Els mercaders estant a
l'ombre, imagino que pelats de fred.
Veig algun conegut més, que vaig saludant i sobretot a en Jaume Armengol,
que m'anima com jo a ell. També a l'Alfredo, tot i que de manera fugàs, donat
que anem per feina.
De cara avall i amb alguna pujadeta de tant en tant, agafo un ritime una mica
més alt i és al darrer quilòmetre que m'adono que si m'ho prenc seriosament,
rondaré una marca impensable només fa uns mesos, com així va ésser.
Passegem una mica per Ripoll i cap a casa on arribem a l'hora a dinar
puntualment.
Una jornada bonica de debò.
Ritme de la prova;
temps total: 1h29'56"
parcials de 5 qm.
1. 22'35"
2. 22'13"
3. 20'37"
4. 20'31"
Fotografies
Resultats
el teu relat mentes l’anava llegint m’ha transportat per aquestes fresques contrades, despertant en mi inoblidables records, llunyans, que ara sols perduren en la memòria. Feliços moments i felicitats per les teves gambades! josep
ResponEliminaGràcies Josep ! em sento gratificat de saber que algú com tu em llegeix.
ResponEliminaAprofito per dir-te que miro el teu blog, sobretot quan et veig rondar per aquí.
Una abraçada
Josep;
ResponEliminaFins avui no m'he adonat que ets un paio fantàstic.
Ara he vist una fotografia teva damunt la teva cadira i m'ha commogut.
A veure si t'escric alguna cosa, he pensat, ja que ets l´'únic que m'escrius al blog i al qui estic molt agraït. "tinc una bombeta fosa" que tu vas encenent, sempre que vegis els meus relats atlètics, vull que els prenguis com una autobiografia que em faig i com si portés un llibre, no com un auto-bombo ni per fer-me el viu de res. La meva il·lusió és encomanar al meu entorn que fent esport s'és més feliç i quan m'adono que no tothom té les mateixes oportunitats que jo, sento que dins meu una gran tristor.
Tinc també un conegut que va prerdre ara fa un any al seu fill, i sempre que entro al seu blog s'em encongeix el cor.
Segur que es poden fer moltes altres coses diferents que les que jo faig i molt millor, i faig això de camí cap on anem tots, intentant no molestar massa i trobo fantàstic saber que hi ets.
Josep, gràcies i una forta abraçada.