Dues sensacions vaig treure; que la història ens diu que els Catalans estem sempre encallats a llocs similars i per il·lustrar-ho es va permetre llegir un poemes datats de fa més d'un segle on les aspiracions com a pais podrien ser similars a les actuals, i vistes de molt lluny, els Catalans ens podien sentir maltractats. Em va donar la sensació que la realitat és que anem encaixant els cops i que ens venen sovint per tot arreu i tenim la mentalitat de qui dia passa anys empeny. També, crec, que qui pensa amb la independència, a l'endemà d'obtenir-la no es sabria ben bé que fer-ne, donat que no queda clar com funcionaríem, però en canvi en molts col·lectius cada cop se'n parla més. Temes com l'energia per exemple. Va repassar l'actualitat, com l'estatut, i vaig gaudir per la seva forma d'expresar-se, cosa que ja esperava.
Il·lustro amb alguna fotografia de record i et convido a venir a la propera que tindrà lloc la setmana vinent. Anima' t !
Salvador Cardús és tota una garantia. He tingut la sort de gaudir i aprendre en diferents conferències seves, moltes d'elles sobre el món de l'educació. I encara que a vegades discrepo d'alguna de les seves opinions, m'agrada molt com s'explica.
ResponElimina