Deia;
El meu nom és Pep Moliner
Soc corredor popular, dels que corren pel carrer i pel camp i fa curses; intento animar a córrer a tothom que se m'apropa.
Es un honor que "El Casinet de l'Espardenya" s'hagi fixat en un simple corredor. Per cert, ja que la institució s'anomena "Casinet de l'Espardenya", dic jo, que podríeu fer una secció de de corredors, ja que l'espardenya va molt lligada a córrer,
oi ?
De fet quan vaig sentir el meu nomenament, certament vaig pensar que m'havien tocat unes "Espardenyes de córrer".
Estic aquí, per demanar el vostre vot, ciutadans Terrassencs, tot i que ho tinc difícil per la qualitat dels altres "Capdidats". Tots son molt importants en els seus respectius àmbits.
Us parlo un xic de mi, i del que crec que significa córrer.
Soc un corredor modest, no destaco, i de la mateixa manera i com alguns de vostès i de vosaltres que en algun moment de les vostres vides heu corregut o correu, com jo ho faig ara.
En el meu cas, va ser un amic un dia em va animar a començar a córrer curses: encara no he parat. Cinquanta mil quilòmetres, dins les "Espardenyes". I el millor de tot: envoltat per bons amics.
Intentem animar a tothom a que corri, alguns de vosaltres en sou testimonis. Si voleu algun consell, per poder córrer. Cap problema.
- El primer,
• seria interessant disposar de "Espardenyes" de córrer: força important, si.
- El segon,
• tenir-ne ganes de córrer.
Molts entesos, metges, teòrics, etc. han fet estudis i han arribat a la conclusió de que córrer és bo.
Encara que en el meu cas, potser, no gaire, doncs es diu que em faig un gra massa.
Com que soc molt "cabut" m'agrada fer curses,
i de quines distàncies ?
de cent quilòmetres, de seixanta, anar del Matagalls a Montserrat si pot ser corrent, La Marató, Mitja Marató visitant ciutats pel mig dels carrers, amb l'excusa d'anar-hi a córrer curses.
Si algú de vostès o de vosaltres voleu córrer, us ajudarem.
• La pregunta: Per què correm ?
A veure i amb interrogant:
· Correm per salut ?
· O, per arribar abans ?
· Ho fem com un joc ?
· Per anar a la muntanya ? Per fer curses ?
· Per conèixer pobles ?
· Correm per què tenim poc temps ?
· Potser, per què és econòmic ?
Són alguns motius. Però; el més important:
Per que es fan molts i bons amics.
Per això demano el vostre vot; per seguir animant amb el "cap ben gros" a la gent per què corri.
Per cert, us esperem animant i corrent a les curses de Terrassa, que se'n fan a tots els barris, i demano el vostre vot, esperant veure un cap ben gros amb gorra vermella, corrent pels carrers de Terrassa.
Mil Gràcies a tothom
Si voleu mirar els "Capdidats", us poso el link:
CASINET DE L'ESPARDENYA <<< ---- link
.
.
.
.
| |||||||
i a Terrassa Digital podeu veure també el reportatge.
Festa del Capgrós 2010
Els capdidats fan campanya a la plaça Vella
La festa del Capgrós s’han completat amb les actuacions de diversos grups de cultura popular de la ciutat, entre ells el Ball del Serra
Jo et vaig votar ja fa uns dies... felicitats per la feina feta cada dissabte!
ResponEliminaUna vegada vaig venir a compartir amb vosaltres l'entrenament, i des de llavors no ha pogut ser... però comparteixo la vostra estimació per l'esport i la natura!
Estaria molt bé un capgròs amb gorra vermella. El discurs a la plaça Vella va estar molt bé. Encara no hi ha un capgròs corredor i ja aniria sent l' hora que cada cop hi ha més gent que corre i és gràcies a persones com en Pep que els agrada el que fan i ho tansmeten a tothom.
ResponEliminaSandra
Joel, córrer amb tan bona companyia tots els dissabtes és el que necessito per que aquesta afició encara es faci tan interessant, i més quan veiem que ens venen persones com tu que ajuden a que sigui possible.
ResponEliminaEns veiem aviat.
Sandra, t'agraeixo, cosineta estimada, tot el que vas fer i el suport. Venir amb la samarreta de mossenhoms.be que per mi és tot un símbol, que m'ajudessis en aquells moments, que anava sentint als altres "Capdidats", que tenien tanta gràcia i que a més, m'animessis dient que t'agradava, que això només ho fan els amics.
ResponEliminaUn cop passat, penso que va ser molt emocionant i que valia la pena, i encara que tan ta mare, tu i jo, teniem que superar la por al soroll dels petards i els impressionants trets dels trabucs, ens en vam sortir. Moltes gràcies, Sandra i un petonasso.
Ei Pep, com anem? Dissabte ja et vaig felicitar de Capgròs a Capgròs, però ara ho vull fer públicament ja que vas fer un magnífic discurs. Va ser clar, amè, divertit, interessant, sincer i encoratjador. Què més es pot demanar? Ara, amb la fal·lera que hi ha actualment a l'entorn del fet de córrer, ja només falta veure un capgròs corrent per aquests móns de Déu (pot ser boníssim buscar el capgròs en les imatges de cada cursa o de cada marató, aquí, a Nova York, o a on sigui..). Per cert, la foto és genial! ;)
ResponEliminaBé, m'acomiado amb un fragment, ara més adient que mai, de la cançó "Nascut per còrrer" del gran Springsteen, que diu, més o menys:
" ..algun dia, noia, no sé quan,/
arribarem a aquell lloc on volem anar,/
i passejarem al sol, però fins llavors,/
rodamons com nosaltres,/
noia, vam néixer per córrer.."
Una forta abraçada, sort i fins aviat!!!
-Ramon-
Més aviat de Capgròs a Capdidat, que no hi ha res a pelar. Van haver-hi bones presentacions i gran vàlua. Jo volia sortir corrent.
ResponEliminaGràcies per les paraules, que sembla que et va agradar i amb això em dono per satisfet. Per mi córrer m'ha ajudat a trobar-me bé moltes vegades i per això ho defenso amb tanta passió, però hi han moltes altres hobbies que omplen tan o més i del cert que defensaria de la mateixa manera si les practiqués.
Un altre abraçada per tu, Ramon.
Molt bon discurs, Pep!! Sabia que seria així. Ets molt transparent.
ResponEliminaEl meu vot ja el tens.
Una abraçada
Un vot directe des de les antigues colònies.... uauuuu !!
ResponEliminaFerRun, les teves paraules i saber que em coneixes per què m'endevines, encara m'agrada més. També tinc que dir que és l'escrit que més dies he tingut entre mans i que, encara que no del tot satisfet, intenta resumir un sentiment. Dir coses sense posar noms i intentar no ser pesat. En fi, estem en contacte i gràcies de nou.