
Fer un cent de pista, a un entorn que m'ha acompanyat tants anys i fer un una cosa qualificada de bojos, que tot i que em va deixar K.O., però enlloc d'enfonsar-se,

fer a Calella les sis hores de resistència
tornar a pensar en anar a fer Marató a terres Valencianes, que sempre m'ha deixat bons records i on tinc el meu debuti la millor marca de la vida.

Fer la mitja de la meva ciutat amb uns bons amics,tot i ser de la co-capital, amb això fem broma, que alhora van fer d'ajut a retornar a gaudir de ritmes exigents, per la meva capacitat.
Gaudir d'uns entrenaments inter-setmanals, amb llum frontal pel mig del camp a les fosques

Assolir un parell de podis, un a una mitja marató.
Tot plegat, em fa qualificar la temporada d'excel·lent.
La part negativa; quan millor estàs et trenques. Lesió muscular al canto. Tendinitis i sòleo repercutit. No sabia ni que tenia aquest muscle. A fer bondat. Tres setmanes passan-t'ho retirat, sense gaudir de totes les virtuts d'aquest esport. Aquest cap de setmana ja he pogut anar a un ritme que no m'ha donat molèsties, ahir vaig tenir la possibilitat a la cursa de Sant Llorenç, com a la cursa del Bon Aire, d'anar amb la meva muller i la culminació avui, que anant amb un bon amic i hem fet plegats la cursa del Poble Nou, acabant molt animat. L'esport és molt bo i així ho tenim entès, però ens hem de fer a la idea que qui juga amb foc es pot socarrimar. Ara que, ens enforteix. Forma part del joc.
Bé, gràcies per escoltar els meus pensaments en veu alta i aquesta setmana a veure si ja puc normalitzar els entrenaments. I si no, paciència. Segur que ens veurem. Ja saps on soc.
Quanta raó tens. Aviam si et fan capgrós !!!
ResponEliminaXavi, no hem posis nerviós, més del que ja ho estic.
ResponEliminaVaig estar tres setmanes com un flam per tenir que parlar en públic i dir algo interesssant, que no se si vaig aconseguir i donava el tema "Cap gros" per "historia". Emocionant això si.
Ànims Xavi, a veure quan ens veiem.
Recordo que tot i tenir samarreta, encara no hem tingut l'honor de tenir-te com a "Mossenaire".
Hauré de buscar-la, la samarreta. No sé on la tinc !!!
ResponEliminaHola Pep,
ResponEliminaDoncs noi, llegint aquesta entrada t'he de felicitar novament, així són les coses, jejeje... ara en sèrio, certament has obtingut uns resultats espectaculars. Però com diu en Kilian Jornet -què ràpid que ha madurat aquest noi!- hem de mirar endavant per seguir el nostre camí. Tot i que personalment porto uns dies també rememorant aquesta temporada i n'estic força satisfet, doncs sembla que m'he trobat amb mi mateix en aquesta activitat que tant ens agrada.
I cuida't!!! que la lesió aviat serà història
Luigi;
ResponEliminaEstic content de que tenim aquesta similitud amb el que ens agrada, i a més ,se que estimes profundament i molt més que jo, les mateixes coses. Només cal seguir-te.
Miraré endavant seguint el savi consell de'n Kilian i teu, tot i que, rememorar als blogs és repassar el que deixes endarrera.
Una forta abraçada Luigi i fins aviat.