dimecres, 25 de maig del 2011

Estem a #Terrassa i ens agrada córrer: us ho podeu creure ?

Imagina't a #Terrassa un dia que després de passar-te tota una jornada laboral encaparrat a la crisi també, i que abans del sopar, una colla d'amics t'esperin vulguin anar amb tu per uns camins esplèndids de la part Nord de la nostra ciutat i junt amb ells, passis per camps, corriols, llacs, fonts i panoràmiques esplèndides i tot això sense agafar en cap moment un mitja de transport de cap tipus: tan sols les teves cames i des de Can Palet, el barri més allunyat. Què a més vagis acompanyat i xerrant tota, tota l'estona. Que juguis fent canvis de ritme per la carena de Can Bogunyà; que t'expliquin acudits, o que tinguis xerrades serioses d'allò més i que tot això passi els dimarts i dijous dels darrers dos anys.


Per mi això: no te preu.


Els que correm o van amb btt tenim aquest privilegi que pocs, poquíssims Terrassencs coneixen i fet amb aquestes companyies esdevé una meravella.
Després de molts dies de no poder-hi anar, ahir em faltava una mica de forma física, però quan arribo a casa una vegada he fet divuit quilòmetres en total l'àpat mel vaig ben guanyar.



Aquest serà el punt més allunyat avui des del punt de sortida


Ahir vam fer un entrenament, on a més vam fotografiar entre tots amb l'Àlex i l'Agustí, punts del recorregut i ara a més hi hem posat nom al recorregut que vam fer:


Ruta Nº1 (Egara - Llac Petit - Font del Janot - Egara) 10Km




L'Agustí un dels màxims impulsors de les trobades que anomenem Ègara-Mossenaires



Ens agrada posar la nostra muntanya més estimada per molts i avui érem una bona colla



Aquestes darrers setmanes tant en Toni com l'Àlex han fet proves ultres com la Ultra Trail Barcelona



A la nostra esquerra deixem el centre esportiu Ègara



al fons veiem les muntanyes que estan esperant



I amagada darrera les muntanyes: la de Sant Llorenç




Passem per llocs importants

I passarem pel costat de l'audiovisual: encara que nosaltres encara li diem el Sanatori



I l'Àlex, que semblava un bòlid amb la càmera a la ma ens dona aquest record





Els indicadors del parc agroforestal de Terrassa, ens orienta






Cap al Llac Petit



Això és Terrassa: us ho podeu creure ?





Ens encanta emportar-nos el record dels amics.




Ara deixem una pista per enfilar un corriol, que fem sovint i que culminarà amb la font del Janot: que ara sempre raja



Els germans Carlos i Alberto



L'Àlex, tot terreny bo, en tot !!
















A aquesta pista, normalment fent unes quantes acceleracions i quan ens reagrupem ho fem com els jugadors de basquet: xoquem els palmells de les mans.




Vistes elevades, des d'on Terrassa la podem veure en la seva totalitat des de les alçades




I continuem estant a Terrassa: us ho podeu creure ?





Doncs tot això que sembla excepcional i només d'un dia: portem tota una vida fent el mateix i creieu que no ens cansa gens i ja estem desitjant tornar-ho a repetir:


Estem a #Terrassa i ens agrada córrer: us ho podeu creure ?

3 comentaris:

  1. Pep, te has superado y te lo digo de corazón, no sé si los comentarios, las fotos o que hoy hemos hecho parte de este recorrido ( que es uno de mis preferidos), pero me ha gustado mucho la crónica. Me han gustado mucho las fotos del lago ( por donde no me verás nunca cruzar) pero sobretodo la última que tenía unos colores muy bonitos.
    A propósito podrías escribir un libro ilustrado titulado, "Turisme de running por Terrassa y alrrededores" creo que quedaría muy bien y lo digo muy en serio.
    Un abrazo, Pep.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord, fotos fantàstiques! Tant de bo tot això segueixi així durant molt i molt de temps... pels corredors i per a tothom!

    ResponElimina
  3. Gràcies Paco; grans paraules les teves

    També reconec que els que correm estem fent turisme cada dia, per llocs desconeguts per molt conciutadans. Ara el llibre no se pas qui me'l compraria. Però no es mala idea.

    Jordi, malauradament molts dels indrets aniran desapareixent per què ho porta l'evolució de les grans ciutats. Esperem que continuem gaudint força temps indrets com aquests... però certament soc un xic pessimista en aquest sentit

    ResponElimina