El meu principal esport dels deu anys als vint-i-quatre va ésser els escacs. Les millors amistats i grans moments els tenia en aquest ambient i com és conegut: amb els escacs el cor va ràpid, però el cos està força quiet.
Córrer vaig començar als catorze per mantenir-me un xic millor físicament i ben bé per casualitat.
Com que la xarxa dona tanta informació i al matí de l 28 d'agost m'apuntava a la cursa de Ripollet, vaig adonar-me que es feien unes ràpides d'escacs de festa major i després de vint-i-cinc anys de jugar un campionat, allà que m'hi apunto.
Aquest bon home em va fer un bony
Gràcies a en Josep Antoni Garcia, un amic, i de que prèviament em va explicar detalls com anava el tema del rellotge, on s'havia de situar i què tenia de fer quan acabes una partida em vaig sentir molt ben acompanyat estant al seu costat. A més és un jugador excel·lent un atleta prolífic.
Aquí noi també em van arreglar
Vaig jugar amb quatres escaquistes infantils, dels que vaig perdre amb un, amb quatre sèniors/veterans, dels que vaig perdre un i una fèmina que em va guanyar molt decididament. Estava nerviós, però passant-m'ho pipa. No és el mateix fer-ho amb ordinador, com habitualment faig, que davant tenir un ésser humà.
Ens vam quedar per veure el repartiment de premis, i quan van dir el meu nom com a jugador aficionat (sense federar) em va fer una il·lusió immensa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada