La cabra d'en Tomàs

Va haver-hi un temps on pels carrers de Terrassa corrien cotxes com el d'en Tomàs. Eren dels que més n'abundaven. Furgonetes que distribuïen mercaderies, eren les que més recordem i de color blau, encara que les més modernes eren beige. La seva sonorositat caracterísitca formava part del dia a dia de les persones. A casa en tenien un de 2 cavalls o cabra i anàvem a tot arreu i tenim força anècdotes. Ens ha agradat veure com el Tomàs conserva el seu cotxe, la seva cabra. Una veritable joia i que què diu que ara no li va massa alhora. Segur que hi troba una solució i el veurem en algun d'aquests famosos rallies.

Si en un principi volíem buscar llocs ombrats, hem fet un canvi de circuit, aprofitant que el sol s'amagava i sobretot pensant en fer un traguinyol, almenys a mig camí.

Castellarnau te un lloc on hi ha taules per anar a berenar i portar jugar als gronxadors als nens, però com a nens grans, nosaltres també ens agrada atansar-nos-hi

Tomàs Sanchiz no li va com voldria, va dir: però te el cotxe com nou i és un manetes fent de mecànic

I a l'hora que tots sabeu: arrenca el famós entrenament amb en Carlos al davant, seguit de mossenaire per l'Emilio i en Pedro

L'Emilio Expósito en primer terme

d'esquerra a dreta: en José Luis, Juan Carlos, Ignacio, Lluis i Antonio


En Casimir i prop la Rosa Trapé

S'estrenava la Teresa al costat de la Silvia Franquet, Eva Cantero i en Juan Romero i seguits per l'Antonio

Carlos Serrano, un dels Brother Egaramossenaires, seguit de prop de mossenaire per en Juanjo

I avui el "capi" de "Las Nenazas", Sebastian, al mig de la fotografia i a l'esquerra en Juanjo

Travessem el torrent de la Betzuca amb en Juanjo, seguit pels dos nous mossenaires i prop la Maria, que ha fet tots el progressius que hem proposat

l'Andreu, mirant el rellotge, i que prepara una marató a la tardor. Crec recordar a Estocolm.

moments de recomposició de grup

I en un segon progressiu els capdavanters. Toni del Moral i Ricard Moliner, cada vegada més amics gràcies a aquests invents.

En Toni Amela, engega i atura per saber exacte el temps que està corrent

Jose Antonio s'estrenava avui i al costat d'en Toni Burgos, que aparca per uns dies la bicicleta i torna de nou, després de què la darrera vegada que va venir havia nevat.

Al capdavant la Cristina Murcia que aquests dies ha passat molts nervis per una operació delicada a la seva filla i a la que des d'aquí tots els mossenaires li donem un fort petó

La Lucia, filla de la Cris, pocs dies després de ser operada

En Ricard exercint de Mossenaire, amunt i avall

Abans de la fotografia i al qm. 5, una bona refrescada, com està fent l'Eva

moment familiar als gronxadors


A l'esquerra Mossenaire nou: mestre de pintura. Una nova incorporació´, ben acompanyat per en Pedro,

pels carrers de Castellarnau, amb alguns dubtes sobre el recorregut

Uns quants hem fet un bon progressiu de pujada_ de cara Igancio i Toni i d'esquena la Maria

darrer reagrupament, amb la Rosa, Sebas i David en primer terme

I avui el nostre Mossenaire d'honor, que s'estrenava, s'ha deixat portar per en Casi, que em sembla que els ha fet passar pel mig de camps segats, amb ell i la Teresa, que també s'estrena-va

Un bon regal que en Juanjo fa a en Pep: un plànol fantàstic de Sant Llorenç i l'Obac

moltes gràcies i segur que em farà molt profit i per cert: felicitats pel teu excelent estat de forma física que estàs treballant de valent

La Cabra no vol engegar-se ? magnífic vehicle.

i toca acomiadar-se

Fa un bona colla d'anys a Terrassa no s'hi veia massa gent corrent i jo ja em vaig fixar amb en Josep. En el meu cas em vaig fer soci del Club Atletisme Terrassa a l'any 78 i més o menys els nostres mestres eren persones, com ell, que les vèiem córrer: quan realment el recordo és quan vaig decidir de ser Fondista, i recordo en Josep arribant d'una marató duríssima que acabava a Terrassa: la de l'ACAF (Associació Catalana d'atletisme de fons)
Durant molts i mots anys l'he vist entrenant, per tot arreu: sobretot pel parc de Vallparadís i avui per primera vegada s'ha volgut estrenar a un entrenament Mossenaire i li hem demanat si ens feia els honors i és proclamat "Mossenaire d'honor" i ens dona encara més prestigi al títol que li teníem reservat.
També, els que heu vist més d'una vegada a "El Corredor Popular" de Victor Martin Gros, el recordereu la manera divertida com ens explica les coses.

La meva experiència en el món de l'Atletisme la defineixo amb dues etapes, la primera fins als 30 anys i després de 2 anys sabàtics abans dels 30 i 5 anys després del 30 total 7 anys sabàtics ja no he parat de córrer fins al dia d’avui…….i que segueixi per molts anys.

La primera etapa va estar vinculada amb grups d’atletisme i la meva especialitat eren els 400 i 800 mts., també alguns 1.500 i 5000 mts. En aquells temps no hi havien mitges maratons però si fèiem 1 hora o 20 km. En pistes.
Quant a marques :
Any 1957 amb 15 anys vaig debutar amb “bambes” a la JEAN BOUIN debutants. I baix quedar 3er. Classificat : 2.000 mts. Temps 5’58”.
A la “mili” vaig participar en els Campionats d’Espanya Militars.
Abans del 30 anys havia aconseguit amb 400 mts. 50’5”. 800mts. 1’52’10”.
3000mts. 8’29”. 5000 mts. 14’55” i 10.000 mts. 31’10”.
Després dels 35 anys. 5000 mts. 16’15”. 10.000 mts. 33’10”. ½ marató 1 h.14’47”. Marató 2h 41’00”
Però de tot això el que més estimo és la gran quantitat d’amics que he aconseguit,
tots vinculats al món del RUNING.
Y la quantitat de gent que entre tots hàgim aconseguit que aquesta afició vagi a mes cada dia , que això al meu entendre fa que les persones siguem millors ja que el esport ens forma de moltes maneres tan mentalment com físicament ,és una opinió, per acabar una satisfacció immensa 1ª mitja marathon pel fet d'acabar i especialment la marathon ,no es pot definir en paraules, i una anècdota córrer un 10000 en gairebé mig metre de neu.
Actualment intento motivar , i aportar la meva experiència , a gent aficionada aquest esport.
Pep no se si és aquesta la idea del que volies.
Tu mateix si vols afagir algo o treure ... o el mateix explicar-ho d' altra manera..Pep poso marques pequè moltes vegades em demanen, quins temps feia de jove i de vetera més jove ,ok
• Josep