Ni la pluja ens frena

Ni la pluja forta espanta a tothom i molt menys als que van venir, que estaven disposats a mullar-se el que calgués.
A la sortida estaven arraulits sota de l'únic arbre de fulla espessa que no deixava travessar l'aigua i com per art de màgia a l'hora de donar
el xiulet de sortida, va parar del tot, i podem dir què l'entrenament va ser absent de pluja però ric amb bones converses i rodatge rapidet.
Per què tingueu una idea, va haver-hi un moment que la cua eren l'Anna i la Carme. I és que es va anar de pressa direcció a la font de la Tartana i tornant per llocs què segur que ara que ens llegeixes et deuen sonar. Ha estat de nou una bona ocasió de combinar bon ambient amb un esport dels millors: córrer amigablement.

ara no recordo qui em va dir mentre rodàvem, en veure aquest bell
exemplar de Sant Bernard, què, on duia el conegut barrilet de conyac?.
I és que la llegenda diu que aquests animals van rescatar de congelar-se
a la neu a 2500 persones i el mite de què al dur l'apreciat elixir
alcohòlic, salvarien la vida per què l'escalf. Un mite, està clar

I foto en diferents fasses, mentre encara anava plovent instants
abans de començar. Observeu com ens hi anem afegint.

I ja hi som tots: en petit comitè i amb ganes de començar

fem corriols i corriolets

anem cap a Matadepera pel conegut camí on toquem poc fang.
I hem de tenir present que tota la setmana havia plogut, en
especial els darrers dies i per no embrutar-nos massa hem
cregut oportú d'un circuit com el d'avui






pep bell mig del bonic poble de Matadepera


ôscar, Anna i Zico, per un dels carrers més coneguts


deixem a l'esquerra la plça de Sant Jordi

I els nostres amics, Antentas i Benavente. Ens explica l'Antentas
que feia just una setmana qu estava per motius esportius a Atenes,
i que no s'havia dut estris per córrer i ho va trobar a faltar molt,
i va estar a punt de comprar-se uns pantalons, que és l'únic que
li mancava, donat que les espardenyes i la samarreta ja la tenia,
però davant dels setanta euros que li demanaven, va desistir

I qui vol refrescar-se a la font, aquí te una excel·lent oportunitat

i aviat sabrem que el nostre mossenaire d'honor serà el més jove:
en David Colado

I continuem la nostra marxa amb en Josep Maria al capdavant

Victor, Oscar i l'Edu, per dins de la urbanització

i endevineu avui qui anava a la cua? dos mites:
l'Anna Cos i la Carme Ballesteros

i el meu cosi Salvador amb la seva filla la Berta, que anaven
a fer esport al camp del Matadepera,

I pare i fill, el dia que proclamem a en David Colado Mossenaire d'honor.
Segur què en Javi te molt a veure a que en David li agradi l'esport i ara

 

 

 

El temps passa volant i crec recordar en David de la mà del seu pare, a córrer curses i vaig compartir fa molts anys taula a Cardedeu, on vam fer un pícnic després d'una cursa. Ens alegrem molt què sigui ara protagonista del nostre projecte i puguem compartir tots els seus progressos. En Javi, el pare, és de les persones amb qui comparteixo trobades que conec de fa més de vint anys i sempre explico l'anècdota que els diumenges duia diners a la mà, per tot seguit i després d'entrenar comprar xurros per esmorzar ell i la mare d'en David. Ha passat temps, si.

 

 





Soy el hijo de Javier Colado a partir de aquí empiezo:

Hola, Soy David Colado Molina!

Primero de todo quiero decir que la persona que me metió mas en este mundillo fue mi padre (Javier Colado), siempre he sido futbolero y lo seguiré siendo toda mi vida. Hay cosas en la vida que no puedes cambiar, una lesión de rodilla con 17 años i 2 más entre los dos años siguientes hace que te plantees apartar durante un tiempo largo el tema de fútbol por muy duro que sea, tu salud es lo primero y con 21 años que tengo no quiero plantearme estar cojo a los 30.

A partir de aquí, Correr siempre me ha gustado. Desde pequeño mi padre me llevaba a carreras y se me daba bastante bien. Alguna copa la tengo aÚn de recuerdo en la estantería. Estudio un grado superior de deporte y esto hace que esté aún más metido en este mundo, me gusta y quiero y espero que toda mi vida este rodeada de actividad física de todo tipo.

Ahora si, lo tengo que decir, llevaré como mucho 2 meses corriendo en ''serio''. Me planteé después de correr la cursa de la festa mayor de Terrassa, correr la media de Terrassa, y aquí estoy entrenando 3, 4 o 5 días a la semana dependiendo del tiempo libre.

Mis objetivos como atleta, primero hacer la media de Terrassa y bajar de 1:30:00, plantearme hacer alguna maratón, triatlón, y si la cosa va bien y con mucho esfuerzo intentar hacer algún ironman. Esto seria a muy largo plazo pero ahí esta.

Hablando sobre el ambiente, hoy sábado 16 noviembre, me ha encantado, muy buena gente y con ganas de disfrutar a pesar del frio y mal día que ha hecho, se ha hecho a menos.

Nos vemos los sábados a las 08:00 en mossenhoms, eso si, siempre que tenga tiempo! Que no lo he dicho, entreno a un equipo alevin en la Unió Jàbac y Terrassa!

Encantado de estar dentro de esta gran página, que cada día la conoce mas gente! Un saludo a todos, a cuidarse!!!!!!!!!