Us donem la benvinguda

Un lloc com aquest és un regal pels Vallesans i sobretot pels sabadellencs, dels que també tenim la sort de tenira la família mossenaire, i el rètol on se'ns mostra gràficament diu:"El Parc Agrari és un espai de 587 hectàrees formades per un mosaic de bosc i superfície agrícola. El principal objectiu és assegurar-ne la qualitat ambiental, preservar els recursos naturals i promoure la viabilitat econòmic de l'activitat agrària amb criteris de sostenibilitat. El parc és un espai per conèixer el rodal i gaudir-ne. Us demanem que respecteu la propietat, el territori i l'activitat que s'hi desenvolupa. Desitgem que gaudiu del paisatge" Doncs bé; nosaltres tenim la sort de gaudir-ne sovint i aquests indrets son escenari de grans amistats i de passar bones estones i desitgem, també, que espais i llocs com aquests no desapareixin i si pot ser que n'hi hagi més per què les persones tinguin bons motius per treuren el mateix profit que en traiem nosaltres: la gent que ens agrada fer esport corrent i amb companyia. Per molts anys. Es pot veure el que hem escrit i ens informa de les dimensions, veient gràficament el lloc que ocupa I quan els nostres rellotges marquen les 08:00, aquesta escena es repeteix cada dissabte I quan encetem l'entrenament en Juan surt a les primeres posicions i ens fa també força fotografies, que també agraim que ens amplii el reportatge. I a la proposta del primer progressiu, aquí tenim als mossenaires capdavanter: en Martí, Marc i Juan. En Marc s'estrenava avui i ha estat a tots els canvis I dins del parc, els quatre primers han estat; en Sergio, de verd, Víctor, blau cel, Marc de blanc i José Luis blau marí. En Juan, fa un bon recull Com veieu, es nota que la gent ve de gust, corre de gust, i s'ho passa bé. Gairebé la rialla és present a totes les fotografies i sempre tenim noves incorporacions, i sempre diem que si repeteixen: vol dir que alguna cosa hi troben. Nosaltres ens sentim contents del projecte i busquen sentir-nos com una família. I quatre amics que es senten propers tots quatre, i després de força setmanes de compartir moments els dissabtes, protagonitzen aquesta instantània. I amb en Ramon al centre, amb la Maria José i en Sergio, que se'ls nota què bé s'ho passen. Van anar a domir tard, però van dir que vindrien i aquí els tenim Pep i la Maria José: moltes noies ja sabeu com és: una líder i que us fa molt felices amb els entrenaments que feu, trobades, curses, i un munt de projectes amb les California Girls i què sou una gran colla. I al final, bons estiraments I hem volgut estar presents el dia de la proclamació de la nostra mossenaire d'honor: la Maribel. Amb l'Albert, l'Anna i en Javi   Mentre ens preparàvem pel moment, i com que no ens coneixem gaire, hem pogut comprovar com d'agraida està a la seva amiga Ana; tota la vida li quedarà gravat l'ajut que la seva amiga li dona i sobretot a la seva primera mitja marató. A més, d'estar al seu costat el la seva progressió esportiva. Li agraïm que ens dediqui el seu escrit i ara la podem conèixer tots una mica millor i gaudir plegats mentre entrenem. Per molts anys, Maribel.Bueno......per què corro?.................per sentir-me bé amb mi mateixa, és un hàbit saludable i et fa oblidar-te dels problemes una estona. Ets sents bé. I si a més trobes gent sana, positiva amb qui compartír les sabatilles i els reptes personals. El meu premi personal del món del "running", ha sigut conèixer a bones persones, perquè, "hi ha molta gent, però poques persones". I una de les millors persones del món, a més a més d'haver-me portat fins aquí és l'Anna. Cada dia que passa estic més contenta d'aquest esport que m'ha donat això. La humanitat i humilitat, l' ajut, el caliu que es dona, el compartir. Somiar amb aconseguir metes.................i que t'entenguin a la vegada, perquè, hem de reconèixer que per molta gent "estem bojos"...