Mossenaires a la font de Ca n'Argelaguet

Sovint ens agrada passar per aquest racó acollidor i on la zona ombrívola, plena de fulla caduca, amb un joc de llums naturals i què convida al repòs. En temps de calor, ens podem refrescar el clatell, si bé a voltes ens hi amorrem a
refrescar els llavis. Beure de les fonts té un risc, encara què més d'un ho fem.

Però no li treu la seva història i data de fa temps. Segons sabem forma part dels entorns de la Masia què li dóna el nom, de l'any 1612 i què abans hi passàvem, quan el camí era obert. Si ho recordeu, a la carretera de Sabadell a Matadepera, s'hi pot veure una jardineria. L'entrenament ha estat, com sempre interessant. S'hi troben amigues i amics, què busquen la companyia, la conversa i sovint la rialla. En dies curts, on encara és una mica fosc, hem anat fins el l'aparcament dels boscos de can deu i hem fet algun petit progressiu, tot pensant, algú, que l'endemà teníem la mitja marató de Terrassa. Només agraïr la vostra predisposició a enriquir aquest projecte, esperant que també gaudiu un munt, com ho fem nosaltres.


En primer terme en Pedro, què ens fa costat des de fa molt de temps i podem gaudir de la seva companyia. Passant al costat de la bonica font de Ca n'Argelaguet


I abans i ben abrigats sortim amb la Marta, l'Oscar i en José Luis, que tot i
córrer i fer grans marques a l'endemà, en el què s'estrenaven a la Mitja de
Terrassa, no s'ha volgut perdre la trobada.


En aquest moment encara no sabíem que la nostra Mossenaire d'honor i protagonista serà la Meritxell Castañé, i al costat de l'Imma


Juanjo, l'endemà gaudirà de la seva primera mitja també, amb una gran actuació


I al capdavant, avui en Juan Chamorro, què per qui no el conegui és el que es cuida d'organitzar la bonica cursa de Poble Nou, amb l'associació de veïns "la Sosi"


Jose, Javi, Marta, Ignacio, Runi






amb els ulls clucs, la Marta que ha fet el progressiu en pujada en la primera posició i ara exercirà de mossenaire: anant endarrere a buscar a amics.


Antonio i de verd intens en David Berenguer




En Pere a l'esquerra i: eiii !! que em dic Antonio, que la setmana passada dubtàvem


I davant, noves generacions i el futur de l'atletisme mossenaire. De vermell en
José Antonio i en José


Enric Magaña, ja forma part del projecte d'entrenament en grup a Torre Mossèn Homs


Tenim en David, que lamentablement aquesta setmana ha perdut a la seva
mare i a qui des d'aquí tots li volem donar ànims i oferir el nostre condol.


Casi i Javi


i tanquem el grup am la Marta, l'Albert, Natàlia, i en Ricard


Escampada de Mossenaires i retorn al reagrupament





I com és tradició a la recta principal del bosc, un bon progressiu per provar-nos un xic


Vosaltres creieu que amb tants porters marcarem un gol? Foto de família
d'un dia únic: el d'avui

ara un xic de prop, per guardar un record









Esteu tots molt bé i per molts ants !




I toca la darrera part de l'entrenament, la que ens portarà en tres quilòmetres i
mig a la Masia de Torre Mossèn Homs, on tindrem el nostre camp base.


I la colla que vol fer costat a la què serà avui la nostra "Mossenaire d'Honor" : la Meritxell


Quan dues generacions, de pares i fills, poden compartir gràcies a l'esport uns moments que segur que amb els anys recordareu: Adrian, Pedro, Antonio junior i Antonio pare.

 

Tenim la sort de conèixer avui una mica més la Meritxell, que ens explicarà coses d'ella. A mi m'ha agradat, mentre tractava
de convèncer-la, que em deia que avui havia anat a dormir de matinada i volia venir i ho ha fet, per ho bé que s'ho passa amb la vostra companyia.
Vol dir que són entrenaments que enganxen. Gràcies i molt contents de tenir-te i el millor per tu ara i sempre.





Bé aquesta setmana m’ha tocat a mi ser la Mossenaire d’Honor, tot i que m’he resistit durant molt de temps , tard o d’hora havia d’arribar.

Sempre he practicat esport, però això del running no m’atreia massa. Sempre deia “ això de córrer és de covards” “ jo no estic feta per córrer” I no podia entendre la filosofia d’aquest esport.

Vaig començar fa tot just un any i mig. La meva primera cursa va ser la cursa de la dona a Barcelona. Després em vaig anar engrescant i vaig participar en diverses cures de 5 i 10 quilòmetres, fins que va arribar el meu gran repte: la Mitja Marató de Formentera.

La veritat és que m’agrada aquest esport, és sacrificat però la recompensa ho val. El running no només em fa sentir bé , sinó que també és un hàbit saludable que em fa superar els obstacles que la vida et presenta

Vaig començar a gaudir de la companyia dels mossenaires fa tres mesos i la veritat, d’ençà que he començat a venir a aquestes sortides, m’he enganxat i procuro no fallar mai a aquesta cita setmanal. Tant se val si he dormit poc, si estic cansada, si no estic en bon estat d’ànims… Venir aquí em reconforta i puc gaudir de la companyia de molt bona gent,
gent sana, de llocs i gustos diversos, però amb una afició en comú: el running.

Meritxell Castañé