Un torrent ben fresc

Una setmana més, i van força temporades, una bona colla volen burlar la calor i un secret per fer-ho, és triat llocs fresquets. S'ha fet una barreja de zones ombrívoles i com a colofó, pujar pel torrent de Gotelles amb paradeta obligada a la font de la "Moreria", per refrescar el clatell i la gola. Època on res millor que entrenar ben d'hora, ben d'hora… res millor que refrescar-se i si pot ser rient amb bones converses, sense oblidar que l'entrenament ens farà gaudir de persones increïbles a les quals anem fent fotografies, per tenir un record d'un entrenament únic. Quatre comentaris adients per què la cosa no quedi tan freda, i en aquesta època de fredor poca.

De nou notem que les curses què sortosament i en aquest cas també en forma d'èxit, com les Night Running Series del divendres i la de Sant Miguel de Guanteres, va fer que amigues i amics que poden venir, han fet ben fet de donar un respir al seu organisme i els han regalat descans de dissabte. Fins dissabte vinent, i si voleu i sense cap mena de compromís: gràcies!!

I aquí el nostre protagonista, el mossenaire d'honor en Joan Carles que surt el primer

Seguit per en Miquel, Diego i Fran i la resta d'amigues i amics

Antonio, Joan, Jordi i Vicenç

I en José Luis Coca ja gairebé recuperat

Primers reagrupaments, amb l'Albert i la Natàlia

Sovintegen cada cop més esportistes amb les btt's

Entorns fantàstics i la nostra muntanya: Sant Llorenç amb la Mola al capdamunt

Pau i Casi, què volien anar a caminar avui, però els hem vist córrer

Després d'un altre reagrupament, continua la nostra ruta cap a llocs frescos

Fran, Lizandro i Xavi

El gos de l'Eva, l'Eva i l'Òscar

Un altre reagrupament i continuem. De blanc en Gilberto. Amb la samarreta d'enguany de festa major de Terrassa, vermella, l'Enrique-Nilo

De blau en Pepe

Tot passant pel bonic indret de la font de l'Argelaguet, què passem de llarg

Després d'un fantàstic corriol amb lleugera pujada, arriba el primer en Joan Carles

Josep

En Xavi Pons

Mossenaire nou, i en David

En Joan Forte

Jordi, José Antonio i Joan Carles

En Joan Carles

Lizandro, seguit per en Carmelo, vestit de mossenaire i en José Luis

Miquel i Antonio

Fran i Enrique-Nilo

L'Eva i en Sherlock

Jordi i Javi

Hi ha qui espera estàtic

Hi ha qui s'ho rumia

Hi ha qui es decideix d'anar a la cua: i tenia d'ésser en Carmelo

En Jordi, també


I la nostra part més jove i l'aposta pel futur en Carlos i Xavi, amb algun dubte amb els noms. Ja m'ho direu

Dur esprint del Pau amb en Casi, la nostra cua d'avui

Encarem de baixada cap a Can Deu

l'Enrique Nilo amb la samarreta del centenari de l'atletisme a Terrassa, que ens fa especial il·lusió veure-la

Fernando, que aquest any està millorant molt en marques, també

Avall que fa baixada cap al parc fluvial del Ripoll

Passant pel costal de la font de capellans

I la foto de familia, al costat del que va ser l'embassament de Ribatellada i on destaquem aquest fet a l'entorn on som. D'aquí Sabadell tenia un lloc d'on rebia l'aigua



I unes quantes fotografies de prop, per veure la gent més al detall i a tots l'agraïment pel fet de fer gran el projecte d'"Entrenaments en grup"

Ara entrarem i pujarem pel torrent de Gotelles: una meravella per sentir la frescor com al Montseny

I en David què acabava d'ensopegar i en Joan i l'Enrique-Nilo vetllen per la seva integritat física

I ara la refrescada a la font de la Moreria

 

Fa una bona colla d'anys vam compartir moltes estones amb en Joan Carles; una persona què amb mentalitat emprenedora, busca noves idees i se les ingenia per inventar i va ser aquella època que començaven les xarxes socials, quan l'atletisme com ara el coneixem, persones com ell van tenir molt a veure en crear llocs de trobada a la xarxa.
A torre Mossèn Homs, i com ell explica, va estar bastant al començament d'aquesta moda de trobar-se al peu de la Masia i estem molt contents de no haver-li perdut la pista i què torni a estar de nou al nostre entorn. Molta sort i ànims en tot el que et proposis, Joan Carles.

Hola soc en Joan Carles, aquest exercici de parlar d’un mateix és una mica pedant, i és per això he començat per revisar les vegades que ho he fet en el passat …. Quan vaig escriure la meva bio de twitter, se’m va acudir aixó “Salesman, Founder of Heading2Market, Convinced that Sales is a State of Mind. Geeky Dad, Speaker, Runner & FCBarcelona fan. Wanna talk about Sales?”. La de Linkedin és encara més avorrida. Estic divorciat i, és clar, també tinc algunes descripcions personals a webs de cites ... 

En això de córrer m’hi vaig posar crescudet. A l’any 2000 fumava ben bé dos caixes de cigarrets diàriament i va ser quan va néixer la Mar, la meva filla, la qual cosa va ser el detonant per deixar de fumar i començar a acumular quilets. És així com vaig començar a calçar-me unes bambes i sortir al Parc de Vallparadis a caminar i córrer. Després de dos o tres dies de sortir, feia compres per l’Eroski i em vaig comprar un llibre sobre això del córrer, no recordo el títol, algo així com “Correr para dummies”, i en llegir-lo em vaig conscienciar encara més. En poc més de mes i mig ja m’hi estava un hora corrent sense aturar-me, i buscant opcions a lo de fer voltes al parc de Vallparadis, que llavors arribava només fins a la ctra de Montcada, vaig acabar a Can Jofresa, entrenant amb el grup del Mosqui. Hi havia molt nivell i molts nivells. Jo era el nivell lent. Be, molt lent. Però vaig aprendre molt. Recordo les sessions de series a Can Jofresa, i que quan els corredors de “Champions League” ja havien acabat, a mi encara em quedaven dos o tres series. Però acabava. Quina forma de millorar !!!

Tot plegat va fer que després de començar a córrer un setembre, a principis de desembre d’aquell mateix any completés la meva primera mitja, a Vilanova, i pel març la primera marató a Barna.

Des de llavors he anat corrent, i com no, també en la primera generació de Mossen Homs. Recordo que llavors fèiem Tercer Temps, com fan al rugby. Ens anàvem a hidratar a la Xurreria o a Can Petit.

La meva activitat va minvar a partir del 2007, que em vaig divorciar i vaig focalitzar-me molt en la feina. Ara, des de gener 2014, quan els metges em van amenaçar amb rutines de pastilles pel colesterol i la hipertensió m’he tornat a posar. He perdut uns quilos, he normalitzat els nivells i he recuperat el gust per sortir a córrer.

Ara surto quatre o cinc dies per setmana. És quan surto al matí, ben d’hora, que contacto amb mi mateix i comencen a fluir les idees per nous projectes o les solucions a problemes quotidians ja siguin de feina o personals. I des de fa aprox un mes i mig, també he tornat a córrer a Mossèn Homs. Quin canvi. Abans érem quatre arreplegats, i ara el dia que menys ens ajuntem 20 o 30 persones. Gran feina Pep !!!

Salut