Mal vent pels Vallesans ... i pels Mossenaires.

Dissabte marcat pel vent de dimarts.

Quan rebíem imatges dels entorns dels nostres llocs tan estimats, arrasats pel vent huracanat. Arbres centenaris, boscos sencers, camins i corriols quedaven del tot esborrats. Un ban de l'Ajuntament de Terrassa desaconsellant córrer pels nostres camins. Saber que inclús una cursa de la ciutat, a la qual molts de nosaltres hi estàvem apuntats per tenir amics dins l'organització i per si, a la nostra ciutat, la cursa de muntanya, i quedava anul·lada i no es faria, i ens faria pensar que podria haver perill per les amistats a la trobada "Mossenaire". Correus d'alertes feien amoïnar, i el divendres vaig decidir anar a donar una ullada i vaig veure que era realment era trist. Recular força vegades i al final trobar una de les poques alternatives que consistia, a baixar fins a l'intercanviador de Torrebonica, l'estació de Rodalies què no funciona. Vaig trobar-me un amic voluntari de l'ADF, en Toni Granados, què anava amb la serra motora obrint pas i si: teníem proposta per dissabte i sense perill per a tots vosaltres.

Serveixi avui per dir que ha estat molt trist i ens sentim tocats pel que ha passat per causa del vent, el que ha passat ja és cosa què s'hi ha d'acceptar: el mateix Antentes m'explicava que ell personalment va lluitar per preservar el bosc de Can Deu com el coneixem, i que ara sabem que al voltant d'un quaranta-cinc mil arbres hauran d'ésser retirats i el paisatge canviarà notablement. El més trist, encara, és saber que conciutadans nostres i per llocs què estem molt acostumats a passar, van perdre la vida; concretament a la carreta de Castellar a l'alçada del Monument a la Dona Treballadora. Vol dir que estem per tot plegat, de dol. Del dol autèntic.

El paisatge serà diferent i segurament s'anirà recuperant. Les vides ja estant escapçades i des d'aquí el nostre condol a les famílies.

Bé, tornant a l'entrenament; mentre arribàvem a la masia de Torre Mossèn Homs, el nostre camp base, veiem un cel vermellós i les siluetes que ens sorprenien i les volem reflectir amb la primera imatge del nostre resum de l'entrenament d'aquest dissabte, que no oblidarem fàcilment.

quin moment, just quan el sol vol sortir i es troba aquest cel el qual il·lumina d'una manera especial, diria que única. Un lloc on neixen amistats, projectes i la gent carrega les piles per continuar vivint els uns fent-nos costat amb gent què apreciem i ens hi trobem bé

Clar exemple en Javier Colado, que fa unes setmanes va passar per quiròfan i ens troba a faltar i bé a veure a la seva colla, "tots vosaltres"

Quin moment quan sabem qui serà el nostre "Mossenaire d'honor". En Toni Peñalver. Gràcies!!

Ester

I la gran notícia: en Juan Manuel per fi s'atreveix a córrer al nostre costat i sabent què li costarà. Però a hores d'ara sabem què se'n va sortir prou bé, encara que te que anar vigilant de no fer un gra massa.

Llobet, Leiva i, no recordem el nom de moment. Encara que ja són almenys dues vegades: vol dir que t'està agradant.

Laura De Benito

I comença el nostre camí, envoltats d'arbres caiguts i per fer llenya.

Ja només començar, tindrem de fer un giravolt pels arbres caiguts

Ostres, mossenaires escapçades. Ei, només la foto

Continuem escapçant, ara els dos cunyats: Sebas i Miguel

Inma, per on el Toni Granados el dia abans va serrar aquest arbre i encara degota la reïna,

i el nostre "MOssenaire d'honor", en Toni el dia de la seva proclamació

moment familiar dels mossenaires, tots fent història

I avui, només un mossenaire nou, al que tots rebem cordialment i ens en fem resó. Gràcies per venir a tots.

I quan descobrim qui serà el nostre "Mossenaire d'honor" en Toni

També destacàvem, que després de molt de temps en Juan Manuel Muñoz venia a entrenar amb tots nosaltres.

En Francisco Javier, feia el primer progressiu amb totes les seves forces i a la primera posició

En Toni, també al capdavant

estrenant recorregut de circumstàncies cap a el vessant sud i per primera vegada passem per la porta de El Vallès Golf

Isabel i Laura

Imma i Cinta

Reagrupaments a la Mancomunitat, amb en Nacho i en Manuel

Gemma i David, dues setmanes seguides ! i venen sovint. També els veiem entrenar pel parc de Vallparadis de vegades.

En Toni

Pedro,

I els reagrupaments i despre´s del progressiu, amunt i avall, com en Toni

Jose Miguel i Toni

L'Eva Cantero, ens diu que són familiars de la Maria José Merino

I han volgut deixar un bon record d'un dia com el d'avui amb aquesta bona gent

Més arbres majestuosos, fets llenya

el cadell Yuma, Nacho i Ringo. Fantàstic!!

En Xavi Miquel i la Rosa, venen molts dissabtes: caminen i si poden després van a esmorzar amb els amics. Una trobada rodona. Nosaltres ens n'alegrem que veure'ls i també desitjar de tot cor que tot els vagi bé.

Eva, Sherlock, Laura, Ringo i al fons: en Nacho. Fantàstic!!

 

Sabia que feia molts anys què tenia la sort de compartir aquestes estones els dissabtes amb en Toni, i avui ens fa els honors de donar-se a conèixer a tots vosaltres. Sempre ens emociona saber que darrere hi ha històries que fan pensar i amb en Toni Peñalver, ara sabem què realment ens il·lusiona tenir-lo sempre fent gran el projecte. Quan abans per horaris no li anava bé venir, el veiem tot solet lluint la samarreta mossenaire, i ens sentim feliços de saber què el tornem a tenir prop, Gràcies i per molts anys i, sobretot, que tot et vagi molt bé.

Hola soy Toni y esta semana he tenido el placer de ser mossenaire de honor (gràcies Pep, me hacía mucha ilusión)

Tengo 40 años y soy padre de dos hijas preciosas que son mi vida, Carla de 9 años y Coral de 3.

Trabajo en ferretería Pricon desde hace 11 años, nos dedicamos a la venta y alquiler de maquinaria

Contar que desde pequeño he estado siempre vinculado al deporte, jugando a fútbol en el San Lorenzo y mas tarde En el Sant Cristóbal. Una vez dejado el fútbol me aficioné a salir a correr, primero esporádicamente y ahora salgo a correr unas 4 veces por semana. Salgo a correr por muchas cosas, entre ellas porque me relaja mucho, desconecto del día a día, disfruto del paisaje y me carga las pilas.

Conocí a los mossenaires gracias a un amigo en común que me lo comentó hace ya seis años y siempre que puedo voy todos los sábados. Nunca he echo una carrera y la verdad que tengo la ilusión algún día de hacer una Mitja.

Para acabar me gustaría agradecer al Pep todo lo que hace por el deporte y me alegro de haber conocido una persona tan excelente como es él.

Saludos a todos.

 

 

vols el teu banner?