Bandera Mossenaire

La història continua i ara tenim un nou símbol. Mentre corríem anàvem mirant com anomenar-lo. Que si icona, signe, penó, bandera. De fet ens abanderem amb el mossenaire, i què millor que cada setmana un mossenaire la porti i la passegi fins al moment culminant: la fotografia de família. Avui ha estat la nostra "cua", en Jose Miguel Sampietro a qui donem les gràcies. La setmana què ve, pots ser tu?

I el grup no seria tan luxós i funcionaria com un rellotge suïs si no fos que dins del grup tenim persones amb un cor immens, prou conegudes per molts, i que volem que coneixeu com és el cas d'en Fran Frutos. Uns catorze anys al grup, que ja es temps per saber que mereix un bon reconeixement. Gràcies Fran per tots aquests anys i per moltes coses més.

El recorregut era el que en teoria teníem per la setmana passada, si no hagués passat el que va passar, de la qual cosa un dels protagonistes encara no se n'ha recuperat i no crec que se'n recuperi mai. Doncs si: Castellarnau i un traguinyol a la font.

Hem vist en els progressius, la gent molt activa, vol dir que hi ha ganes de provar-se. Això és bo. Esperem tornar-nos a veure dissabte darrere dissabte i des d'aquí us desitgem unes bones festes Nadalenques i que sigueu molt feliços i: ojo!! amb els torrons; no us els mengeu tots!

En José Miguel Sampietro, la nostra cua de luxe, avui serà qui portarà per primera vegada la nostra bandera mossenaire. Cada setmana la durà algú de vosaltres i que millor que el nostre Miguel per fer-li fer els primers 10 qms a la nostra bandera.

Ens retrobem i comencem

I en Fran Frutos, que fa 7 anys es va donar a conèixer com a mossenaire de la setmana, no teníem un escrit com avui tindrem de "Mossenaire d'honor" i l'estem
desitjant.

…i en Fran es preocupa per la bandera mossenaire, i on portar-la

Una setmana després de proclamar al Pep, sent una persona molt activa sempre i protagonista de l'esdeveniment i mereixedora de tots els honors: en Fran, davant l'atenta mirada del Carlos i l'Antonio

Fran, Antonio, Carlos, Miguel, Javier

I en Jose Miguel es diposa a portar la bandera mossenaire

Aortida, amb Víctor, Miguel i Pepe

Assumpta, Inma, Mari. L'Assumpta ja porta quatre vegades: tota una mossenaire

L'Antentas m'expliciva les linies bàsiques de la seva presentació i que a hores d'ara ja tinc, i que m'ha enviat. Gràcies per tan fenomenal presentació d'un no res com jo.

Què dir d'en Josep Mirabet. Avui al costat del Mossenaire d'honor. Gràcies per tot el que fas i enhorabona per haver estat avi fa poc. Avi feliç. Per molts anys!

I com no podia ser d'una altra manera els clàssics progressius i els capdavanters: Oscar de Minyons, Gilberto, Miquel i Santi

I gairebé tots els Molina's són Mossenaires i en Lluís també, al costat de la Sete Cano. Gràcies per venir!

La nostra bandera va pel bon camí i el Jose Miguel la transporta

Evans amunt i avall, com cada setmana, com els bons mossenaires.

I la cua

Un nou progressiu i els que el fan a tota pressa

I els guanyadors, Santi, Oscar, Evans i..mossenaire nou

Òscar, guanyador als punts, al costat de l'Emilio i el nou

Assumta i Inma

I arriba la cua amb la bandera

En Fran Frutos, "Mossenaire d'honor" al costat de l'Òscar i l'Enrique

Laura, Conxita, Isabel, David

Al costat d'en Marc, l'Albert ens mostra, en tò de broma, l'asfalt què sap que m'agrada força. Però, la terra és la terra.

Emilio, Jose Miguel [bandera], Miquel, Ivan (mossenaire nou) i Francisco Escudero

Després d'un bon traguet

Acompanyant al nostre "Mossenaire d'honor", en Fran Frutos.

Jordi Viñeta, prop de la bandera

Jose Miguel, arriba al reagrupament; imprescindible si es vol entrenar en
grup, amb l'Isaac que en proporcionarà el track

Joan Forté i el de la gorra, amb el que a més de bona amistat, ja portem molts quilòmetres plegats i esperem fer-ne molts més. Gràcies Joan.

Muntem la foto de familia?

I què sortirà d'aquí dins?

I després de la proclamació del Mossenaire d'honor, el flamant Fran Frutos. Un dia va ser mossenaire de la setmana, i avui d'honor: tot un honor per nosaltres

Ja la tenim col•locada

Bones Festes de part de tots els Mossenaires i us esperem qualsevol dissabte. Us trobem a faltar a molts i ens sentim contents dels que no perdem contacte. Per molts anys!!!

Eeeeeepppp !!! un espontani que passava per allí

En Jordi Torrente i en Quim Gayà

anem arribant

I en Fran encara duia cava, cervesa, cola-loca, fanta i… val, val … de la setmana passada.

Què fariem sense vosaltres!!

Cacahüets

Inma, Karen, Gilberto

Santi i Carlos

Karen

La laura i en Yuma no estan per gots

Exiteix algú més flexible?, en Yuma el busca

No saber la sort que tenim alguns d'estar envoltats de persones com en Fran

Juanjo, Carlos, Fran, Pep, Josep, Laura, Inma, Eva, Isa, Eva

En Josep Maria ens explica que té un bon record de 10de1000

Amb flaix i sense, quina millor? les quatre

I el circuit, gentilesa de l'Isaac Osuna, que podeu cliclar i veure.

A la primera part ja hem parlat d'en Fran. Quan fa tants  anys que corres al costat d'una persona, podries explicar mil històries. Les primeres fotos, el primer fòrum, els primers entrenaments, l'evolució, la gent que hem vist a passar. Infinitat de converses i moments viscuts i els que encara vindran. Però sense persones com tu, el tarannà d'un grup que és solidari i que sempre espera i que sempre veus a la gent contenta, ho és principalment per què hi ets tu: Fran. Gràcies de nou i ara i sempre.

Aqui tens el meu escrit.

Fent-me Mossenaire d’Honor m’has fet recordar moltes coses.

Totes precioses. M’has fet donar-me compte de que la vida està plena de petites experiències que son més importants del que tu et penses i et marquen totalment.

Ja fa un munt d’anys que estic meravellosament lligat a aquest grup anomenat Mossenaires. Vull dir que amb més o menys freqüència, el que m’han deixat les lesions, les vacances i, també, la vagància després de les lesions i les vacances, us he acompanyat una horeta els dissabtes. Em sembla que vaig agafar el vaixell Mossenaire allà per l’any 2000 o 2001.
En aquella època entrenava amb la UAT amb el grup del Mosqui i el Pep rondinava per les pistes. I vam coincidir més d’una vegada. Així que no se com algú em va parlar que feien unes sortides els dissabtes un grupet de corredors. I un dia m’hi vai apropar. Erem uns quans. No recordo els noms de tots, però si que recordo del Marinel.lo, del Jordi el massatgista, del Cisco de TV3, i alguns més. També recordo que fèiem una horeta i al final ens “picàvem” per veure qui arribava primer a l’aparcament de Mossen Homs. Pot ser aquestes arribades van ser precursores dels famosos canvis de ritme que el Pep sempre ens “regala” al llarg del recorregut.

Bé, però si us sembla parlaré dels meus inicis en el món dels corredors.

Aquests viatge retrospectiu que començo es va iniciar fa molts, molts anys  enrere. Tants, que ja ni m’enrecordo del primer dia que em vaig calçar unes sabatilles i vaig començar a caminar i després a córrer. La memòria em porta a la infantesa, quan tenia 8 anys. Vaig neixer a Sabadell i els meus pares son de Múrcia. Tinc un germà 6 anys més gran que jo que es diu Domin (de Domingo) que viu a Múrcia des dels 16 anys. Ell té la “culpa” de que jo corri. Feia curses allà a Múrcia i era molt bó. Guanyava sempre. S’entrenava al Club d’Atletisme Orihuela i portava unes Onitsuka de Tiger. Quan anava a estiuejar al poble m’encantava que m’expliqués les curses que havia corregut. Sempre les il•lustrava amb copes i medalles. I llavors vaig començar a corre pels carrers del meu barri de Merinals a Sabadell amb un amic i veí que es deia Miguel Angel Berbel.
Teníem 10-11 anys. A Sabadell sempre s’ha potenciat l’esport base i molt especialment l’iniciació a l’atletisme. Així que vaig començar a anar al grup que hi havia al meu barri. A córrer curses, amb amics i a guanyar alguna coseta de la meva categoria infantil...cadet...juvenil. Ah!! A Terrassa vaig córrer la cursa de Can Palet de l’any 81. En aquesta època vaig tocar gairebé totes les disciplines atlètiques: llançament de pes, salt d’alçada, de llargada, triple, velocitat, mig fons. I de sobte em vaig veure en la Joventut Atlètica de Sabadell. Des dels 15 fins els 20 anys allà vaig
viure la millor etapa de la meva vida esportiva. Vaig entrenar amb el Josep Molins, i amb el Josep Pro. Vaig conèixer grans amics. Alguns ho van ser també a l’Institut Pau Vila, a on vaig estudiar batxillerat. Recordo especialment a en Diego Retamal, en Fernando Tapia i en Albert García.
També vaig conèixer grans atletes com la Carme Valero, l’Ana Isabel Alonso, el Josep Maria Antentes -que en aquella època era directiu de la J.A.S – el Carles Bellosta, la Laura Mira, l’Israel Luque –gràn velocista, el Santi Clusellas, etc., etc.. i vaig aprendre que l’atletisme requereix molta disciplina.

Buf!!! Increïbles records que donarien per una parrafada inmensa. Una de les coses que em sento més orgullós és haver participat com a jutge d’atletisme en les matinals que es feien al calendari municipal del Consell Esportiu Escolar de Sabadell. Una menció especial per al gran coordinador i millor persona, en Jesús (no recordo el cognom). També vaig fer de monitor d’atletisme per a nens. Vaig córrer molts crosos, la Jean Bouin en la categoria Promesa al costat del malograt Teofilo Benito. Amb la JAS vam fer una estada d’uns dies a Ginebra i vam dormir a un refugi nuclear, gràcies a la Invitació del club d’Atletisme Stade Geneve. Aquells anys els resultats no van acompanyar. Em vaig dedicar principalment a les proves de velocitat 400 i 800 amb un temps de 57 segons en 400 i 2’10’’ en 800.

Després va arribar un període allunyat de les sabatilles de claus a causa de l’amor. Vaig conèixer a la Maite Mercader, ja fa 25 anys, que és la meva dona i em vaig desconcentrar durant uns anys. Ja sabeu, coses de l’amor. De fet és una cosa que sol passar... estàs molts anys fent una cosa i de sobte necessites fer una aturada. Però sabia que tornaria a trucar a la porta el cuc que tots els que hem tastat aquest meravellós esport portem a dins. I va ser ja vivint a Terrassa l’any 1999 quan em vaig apropar a la UAT i com que hi havia un company que ja coneixia de l’etapa a la JAS, el “Mosqui”, doncs em vaig reenganxar entrenant amb el seu grup. I és en aquest punt que enganxo amb el principi d’aquesta història.

I conte contat, conte acabat.

De l’època de la JAS us he seleccionat una foto de la cursa de Sant Jordi cel.lebrada a l’Institut Pau Vila de l’any 87 en la que vaig quedar segon, darrera del Diego Retamal.

Mentre la salut m’ho permeti, vull continuar gaudint de la companyia  mossenaire. És meravellós poder compartir una horeta a la setmana amb gent que disfruta com tu del córrer. Però a més a partir supermerescut homenatge que li vam dedicar al Pep Moliner he descobert que son tots collonuts. Son MOLT BONA GENT. Alguna cosa s’havia d’encomanar de tu PEP ;)

Signat

Fran Frutos.

vols el teu banner?