Sí que a l'abril és una bona època per ploure, i nosaltres no ens en podíem escapar de les conseqüències. Una pluja de les que es pot dir: que plou bé i que farà molt bé als conreus i a les repoblacions arbòries de la zona.
També notem que baixa l'afluència d'amigues i amics, i del cert que aquesta humitat hi ha qui el frena i prefereix esperar a un altre moment menys moll.
L'entrenament, ha estat desenvolupat, passant per la font de les Canyes, i passant per l'Ajuntament i parc de bombers de Matadepera. Pel bell mig del poble i pel carrer que ens durà fins a la font de la Tartana.
Per evitar submergir-nos en autèntics fangars, hem tornat per dins de la urbanització i els més antics, recordàvem que era el circuit de la cursa de l'Èpic, que pel que escriu va ser la primera de la vida i va fer molt pel gust de fer curses durant molts anys.
Gràcies i agraïm a aquest gran núvol remullés les vostres cares, i els vostres cossos i gaudim veient el típic somrís mossenaire que il•lumina el vostre aspecte saludable. Gràcies a tothom!!
Repassant la hemeroteca: fa tres anys tal dia com avui va ploure i quan plou sempre som menys, encara que sabem que l'aigua encongeix i fa que les ganes de córrer quedin entre els llençols. Us hem trobat a faltar. Sort que dissabte vinent vindreu tothom i pels camins "mossenaires" aixecarem polseguera.
En José Salas a punt
La pluja no va esborrar la rialla de les vostres cares
I a tota pastilla: comença l'entrenament
I anem pel camí de la "Font de les Canyes"
Terrassa-Matadepera: però a peu. Per la vorera el nostre amic en David , molt lligat al transport també
Els mossenaires, aprofiten que prop del parc de bombers de Matadepera, ens podem aixoplugar un xic.
Està molt forta, la Nuria ha fet un bon entrenament gràcies a tots vosaltres. Gràcies
Núria
Fa una setmana va ésser un dia important: Sant Jordi, el dia de la Rosa i del llibre. Els dies passen ràpids
La Mariona , surt de la font de la Tartana
Loli, Mariona, Txell i Núria, a la porta de la font de la Tartana
Carme, Anna, Loli, Mariona, Txell i Nuria: un luxe!!
i com és característica: grans temes que anem xerrant mentre anem plegats. Estil d'entrenaments.
Poc o molt ens hem anat mullant per una pluja fina, pels carrers de Matadepera, com es veu a valgut molt la pena i hem gaudit de valent.
I passant per l'antic circuit de la "cursa de l'Epic" dels anys vuitanta i fent parada a una font.
I finalemt arribem a la Masia de Torre Mossèn Homs i camp base dels nostres entrenaments
I cada any per aquestes dates hi ha la Romeria de San Jose Abrucena, que celebren la seva festa i el cartell dona la benvinguda
I en Miquel va vestit per esmorzar, no pas per córrer, i està al costat de l'Antonio, que m'ha explicat una història molt bonica del que va ser el seu entrenador de futbol, en "Cada", entrenador i com un pare per molts jugadors de futbol, entre ells també el meu propi pare.
Gràcies Antonio!!
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada