Tot i la calor: Mossenaires a córrerxerrar.
Festa major de Sabadell, sempre és la primera setmana de setembre. Es fan tot tipus d'actes i moltes entitats hi dediquem tot l'any perquè els seus Sabadellencs i tothom que vulgui, pugui participar i gaudir-ne. A més s'hi disputa la cursa de la ciutat des de fa molts anys, així com una magnífica mitja marató. Esperem que sigui memorable.
Els Mossenaires, no oblidem que debem molt a Sabadell i sempre ens hi agrada apropar-nos i què millor que avuí. Ens retratem, a la fotografia familiar, davant un gran rètol que ens recorda on som i qui ho manté. Al vostre grup sempre anem acompanyats de molts Sabadallencs, encara que el camp base el tenim a la Masia de Torre Mossèn Homs. Gràcies.
Algun progressiu, que fem per provar-nos i veure que tal ens han anat les vacances estivals i veiem que esteu en bona forma.
Com no pot ser d'una altra manera, el que ens agrada és veure aquestes cares contentes, les ganes de parlar i de fer sobretot esport ben acompanyades i acompanyats i sent solidaris amb els que venen un xic més a poc a poc i ens fem costat, com a filosofia Mossenaire: S'ha d'anar a la cua.
Bé; dissabte vinent, si avui no has pogut venir, t'esperem especialment a tu que ens llegeixes i tens dubte. I si no t'agrada; ens en fem responsables. Fins dissabte!!
Gràcies!!. Amb aquesta única paraula volem agrair aquest esforç que fas en enriquir aquesta trobada; diguem-li entrenament en grup. Tu ets molt important. Gràcies, Raquel
...però abans volem saludar als nostres darrers Mossenaires d'honor de les darreres setmanes i què estan esperant sortir plegats. En Joan Suárez , Mossenaire d'honor de la setmana passada, Juan Antonio Sánchez , de fa dues, i l'Ana Maria Muñoz , de fa tres anys. Recordeu que si cliqueu sobre el nom, i llavors sobre la foto, podeu tornar a llegir el regal del seu escrit. Gràcies!!
Jordi Torrente en primer terme i tota la colla començant a prendre contacte
I li hem demanat i ha accedit, i... queda nominada la Raquel. Gràcies
Raquel amb aquesta rialla, serà la nostra flamant protagonista i podreu llegir el fantàstic escrit que ens regala. Merci!!!
I avui, la nostra bandera serà conduïda per l'escriptora Gemma Solsona .
I la Sandra!!
Ded blau, al mig de la foto, un dels mossenaires més antics: en Carlos Rodríguez . La conversa inunda l'entorn de la Masia
Davant l'atenta mirada de l' Eva Cantero , els gossos, i grans amics en Yuma i en Sherlock
un senzill agraiment manuescrit del que escriu, a la persona que accepta. Molt contents de què siguis tu, Raquel.
I ja ens posem en marxa i deixem el camp base
La Raquel, enmig del grup i al costat de la Isabel Alcalde
I ara al costat de la Vergara , veiem la Raquel i tota la colla
La bandera, portada per la Gemma Solsona , i amb la Isabel
La Pili
Jordi Sust "Totu" , té clar que el bon mossenaire, va amunt i avall.
Bona colla
Amb samarreta mossenaire, l'Enrique- Nilo
Ens han esborrat un camí, i aquí camp a través. Davant en Nacho Bravo
Mossenaire que no recordem nom amb l'Enric Mateu
La Mireia
I la Raquel segueix molt ben acompanyada
La Gemma Solsona feia dies, que estant lesionada, no podia venir. Va prometre tornar i ho fa sent portadora de la nostra bandera.
Algú sap qui és el llanut?
com ens encanta veure-us a riure, com en "Totu" , al costat d'en Juanjo
I ara toca un progressiu i aquí tenim els que l'han fet a tota castanya
El "podi": ha arribat primer en Carlos , a la dreta. I d'esquerra a dreta: Enric , Juan Miguel , Miquel i el mateix Carlos
I arriba la "nominada": la Raquel
Bonica perspectiva mossenaire
Confirmat: Evans no ha parat ni un moment i sempre va a la cua: una i un altre vegada. Merciiiii !!!
I l'escriptora Gemma Solsona , comença el desplegament
la posarem bé?... ara ho veurem. Bonica foto on veiem com tothom va a buscar el seu lloc.
Diríem que la Bandera mira amunt. Així no l'haviem posat, mirant amunt, sempre amunt.
Ens agrada tornar a agrair a Josep Maria Antentas , que aquest bosc el va lluitar personalment, juntament amb moltes persones, perquè no desapareixés. A més avui: un dia especial. Ens ha tallat el trànsit a la carretera, perquè passeu. Ho fem amb els que aneu amb samarretes fosforescents per evitar accidents i li volem agrair la seva predisposició, com la de tots els que ho feu sempre.
... i ara a qui fem sortir: a la nostra protagonista: la nominada.
Aplaudida per tothom, ara ja l'hem proclamat tots els Mossenaires
Raquel ja és "Mossenaire d'honor". Tot un honor i li ho agraim.
I ara agraim a qui ens duu la bandera: la Gemma Solsona
Com fem moltes setmanes, el grup va molt a Sabadell i avui és un dia especial. És dia de festa major i hem volgut agrair amb aquesta fotografia de família la sort de tenir Sabadell prop i amb tantes amigues i amics que enriqueixen la trobada. Gràcies i bona festa major.
I ens agrada recordar que el Mossenaire Jordi Sust "Totu" , ve des de el Masnou.
Merescut aplaudiment per aquesta forta voluntat de venir.
I de mica en mica retornem a córrer
Isaac , Silvia, Miquel, Juan Miguel, rient de no recordo ens deia en Mirabet.
Li haurem de preguntar o tornar-hi a aquest lloc.
I ens anem reagrupant
I fem bons progressius
I tancant el grup: Carlos, Toni, Mireia i Joan
I la Mossenaire Major!!! l'Anna!!
Des del primer dia des que ve: no para. l'Evans. Gràcies. Això és Mossenaires
Alguna cosa crema i bones coses es couen. Què bo !!, llàstima què no n'hi ha per tothom
I no oblidem que hem d'hidratar-nos, com mira veu en Carlos
I beu la Mireia
Raquel, retratada a Sant Julià d'Altura, al costat de l'Isaac
Bon lloc per reposar, dinar i beure.
Fantàstiques MOssenaires: Gemma i Isabel
Ni un xic de greix, en Miquel
I tornem a engegar els cronos
Ana, Carme, Pili... eooo !!
I què millor que una bona refrescada a la Font Mossenaire, com fa l'Eva
I a punt per fer-nos les darreres fotografies davant la masia
Gemma, Raquel, Isabel i Isabel
I avui els germans Esteban. En Litus celebrava la seva tercera vinguda i ja és un Mossenaire al costat del seu germà en Salvador. Fantàstic
Ens fa molt il·lusió que la Raquel ha esdevingui la nostra Mossenaire d'Honori el seu escrit ens emociona i ens agrada. Segur que a vosaltres també inomés volem desitjar-li el millor i que poguem compartir molts momentscom els d'avuí. Gràcies i per molts anys!!
Sóc la Raquel. Aquest dissabte quan el Pep em va proclamar Mossenaire d´Honor em va fer molta il.lusió, però a la vegada molt respecte haver d´escriure sobre mi (no és una cosa que hagi de fer molt sovint)
Sempre m´ha agradat l´esport, era la típica nena que al pati de l´escola sempre estava fent el pi pont, etc. A l´EGB era pivot de l´equip de basquet de l´escola Joan XXIII. Al passar a l´institut vaig deixar de practicar-lo. A partir dels 19 anys vaig ternir èpoques en les que vaig estar a apuntada a diferents gimnàs i va ser a finals del 2012 que vaig decidir preparar-me per
córrer la Santi Centelles, degut que aquell any havia començat a córrer el meu marit i ell anava a fer la mitja de Terrassa.
Al 2013 la meva amiga Mel va rebre un mail del CALIFORNIA SPORTS per anar a córrer amb un grup de noies que tot just s'estava formant. A l'inici no era tan voluminós, però era la manera per motivar-te per sortir a córrer, ja que sola no tenia tanta gràcia, i amb elles els km passaven super ràpid, però va durar poc, ja que al setembre del 2013 em vaig quedar embarassada d'en
Pau, vaig fer un parón bastant llarg perquè amb els dos petits era bastant complicat combinar-ho.
Però gràcies a elles em vaig envalentir a fer la meva primera mitja que va ser la de Bcn, la vaig gaudir moltíssim amb la companyia d'elles, les meves germanes i el meu marit.
Al 2015 vaig reprendre els entrenos amb més constància i vaig entrar a formar part del grup "LA TARIMA" on fem sortides pel matí amb gent fenomenal, de la que he pogut aprendre molt. I junt a Pilar, la "Kñera", m'he pogut preparar per afrontar molts reptes.
Des d'aleshores ja he fet 5 mitges, he corregut la marató de la Transvulcania, la Ultra del Montseny, hem intentat Bastions (però va ser neutralitzada), i el següent repte és Matagalls Montserrat.
Aquest esport m'ha aportat només coses bones: meravellosos paisatges, experiències úniques i per sobre de tot, conèixer a persones amb grans valors, de les que intento aprendre tot el que puc.
Va ser al California on em van parlar del MOSSENAIRES, un dissabte fa ja pot ser un parell d'anys que em vaig animar a venir també amb una mica de por, ja que anava sola, però de seguida vaig veure cares conegudes, i en Pep com tots sabeu és una gran persona que fa que qualsevol se senti com a casa.
Espero poder venir molt més sovint 
Estic immensament agraïda a Ivan, el meu marit que sempre m'anima i em guia, i no puc oblidar-me dels iaios que "benditos iaios"...
Km i Salut!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada