Acalorats i refrescats Mossenaires
Aquests dies al Vallès estem travessant una onada de calor i tot que sortim d'horeta, ens fa suar de valent la temperatura ambient. És cert, que un entrenament compartit el patiment és menys, perquè xerrin xerrant, de vegades ni t'adones. Al mig de l'entrenament sort n'hi ha que ens podem refrescar, que si no seria un bon calvari.
Un recorregut que ha sortit per dins del torrent de la Grípia, amb frescor, i cap al de la Betzuca, que també ha sovintejat l'ombre. Ara, que, quan els arbres claregem veiem com més d'una i més d'un feu aquell comentari de: uff!!, quina calor!!
Un entrenament en la línia de buscar de clar els deu quilòmetres i de gaudir del #correrxerrar que tant ens agrada, per saber que ens han de dir les nostres amistats.
Una vegada a Castellarnau, hem gaudit de l'aigua de dues fonts que hi han instal·lades i hem fet la fotografia familiar, allà on abans hi havia un bonic gronxador i ara no.
Us esperem dissabte vinent tot esperant que no faci tanta calor, però tant si plou com si neva, tant si fa calor com fred: als Mossenaires no ens aturaran, o sí?
L'Angel va tornar fa poques setmanes després d'un llarg temps sempre poguer córrer i avui....
... accepta la seva nominació a "Mossenaire d'Honor". Gràcies i enhorabona
Ángel Herrera, un luxe tenir-lo nominat
I llegint el nostre agraïment i fer el projecte gran amb la seva presència. Gràcies
I, oh sorpresa. Avui tenim a la Karen i en Gilberto.
Maten
Dolors, Mossenaire nova (Sònia), Xavi Miquel i la Rosa Cos
I li demanem a en Balme si vol ser la nostra bandera
I ens diu que si: la nostra bandera portada per en Balme
Ja estem a punt
Moments per posar-nos al dia
I amb l'imponent Masia de Torre Mossèn Homs: ja surten "Mossenaires a córrer"
JuanMa
Josep Mirabet
Angel Herrera
Anades i tornades dels Mossenaires
I arriba la cua i les i els que l'han anat a buscar. Gràcies!!
Reagrupem amb l'Angel
Ha esperat cinc anys i avui: per fi serà Mossenaire d'Honor.
Joan i Jordi
Chary i Gilberto
Isabel, Laura i Anna
I hem fet un progressiu i els que l'han fet a tota pastilla:
Chary, Joan, Angel, Gilberto, Karen, Pasqual, Sebas, Albert, Quim, JuanMa
Reagrupem
Karen Suarez Gutierrez
ens ha vingut a veure, vestida amb la samarreta Mossenaire. Gràcies!!
Imprescindible font de Castellarnau, per a recuperar-nos en un dia de molta calor
En Balme comença el desplegament
Aigua, aigua, aigua
Comprovamt si la bandera està del dret
I ens fa il·lusió tenir Mossenaires noves i nous
I la Sònia s'estrena a entrenar en grup amb nosaltres. Benvinguda, Mossenaire Nova
I l'Esteban, el Mossenaire Nou. Benvingut
Mossenaires de primera vegada. Eiii !!! per molts anys i torneu, eh??
Sònia i Esteban
Anem per la proclamació de l'Angel
Angel Herrera: en uns moments Mossenaire d'Honor
Enhorabona, flamant Mossenaire d'Honor. Ho tenies ben merescut i quedes proclamat per part de tothom. Enhorabona
Ben aplaudit per tothom
I menció especial per la parella que ens ha dut la bandera: Icos i Balme. Gràcies
Foto de família i una setmana més ha valgut la pena anar al vostre costat. Gràcies i fins dissabte
I estem a la frontera
Ja corrent, l'Angel Herrera, com a Mossenaire d'honor
Eva Aranda
Laura i Eva
Fernando Artesero
Junts amb la Núria i la Txell passant pels Plans de Can Canya
Com que en Balme estava disposat a caminar junt amb la seva muller, ens volia donar la bandera i no: l'havia de portar fins al camp base
I és que fan tan bona parella, que no es deixen un moment. El dia 18 de juny va fer dos anys que es van casar després de conviure'n catorze. Felicitats i per molts anys!!
La calor ha fet estralls, i la Txell i l'Eva les hem vist a caminar
dotze, onze, deu, nou, vuit.... zero!!, i qui hi ha?
Bueno va: fem la bona. La foto al camp base
foto molt especial
Antonio, Angel i jo, que alguna cosa ens uneix al Mossenaire d'honor, a banda de l'amistat. Un bon record.
Sempre quan acabem, algunes i alguns de nosaltres anem a fer el darrer traguet a la font de les canyes i vet aquí que un dia d'aquests passava l'Angel i ens posem a parlar amb ell i ens diu que era Mossenaire, però que no havia pogut córrer per diferents accidents i li diem de tornar. I torna, i ens explica que just una setmana que havia de ser Mossenaire d'Honor, va haver de deixar de córrer. Ara hem vist complir l'esdeveniment que ens va quedar pendent i estem molt contents i et desitgem tota mena d'èxits amb tot el que et proposis i gràcies pel teu escrit. Enhorabona i per molts anys!!
Por fin !!!!
Mossenaire de Honor
Después de casi 5 años sin correr con los Mossenaires, Pep lo ha conseguido.
Soy Angel Herrera, nacido en el 1965 en Terrassa. Casado, con dos hijos y espero con ilusión mi primer nieto el próximo mes de Agosto.
Siempre me ha gustado el deporte, pero a los 18 años me lesioné de gravedad la rodilla izquierda y pasé a ser un deportista pasivo (verlo por tv y asistir a los eventos más cercanos como espectador).
Trabajo en una oficina y muchas horas detrás de un ordenador, con lo que mi actividad física es prácticamente nula. Con el paso de los años y después de varias operaciones más en la rodilla y 103 kg de peso, hace 7 años decidí que tenía que hacer algo para mejorar físicamente.
Comencé a ir al gimnasio (un poco de piscina, cinta, bici, etc.) pero no me motivaba lo suficiente el estar encerrado en una instalación. Comencé a salir a correr por los caminos próximos a mi casa y poco a poco conseguí correr durante una hora sin acabar físicamente destrozado.
En el 2011 comienza mi historia como Mossenaire, conocí a Pepe Salmerón en el club de futbol en el que jugaba mi hijo y después de salir alguna vez juntos a correr, me comentó que su hermano salía a correr los sábados con un grupo en el que el principal objetivo era pasar un buen rato entre amigos sin objetivos de tiempos.
Así que aparecimos por Mossén Homs y comenzamos a disfrutar de vuestra compañía y mí personalmente me encantaba escuchar vuestras charlas ante comenzar la salida. Algunos relatando como le fue la última carrera o sus objetivos para la siguiente y otros contando anécdotas ocurridas. Y durante las salidas siempre escuchaba charlas entre vosotros que me hacían tener más ganas de progresar e intentar alcanzar un objetivo mayor.
Lamentablemente en el 2012 tuve que parar de correr por culpa de 2 hernias discales, cuando retomé la actividad física comencé a salir en BTT ( los traumatólogos me desaconsejaron el correr)y también me enganchó el salir por la montaña en bici. Tuve mala suerte con la bici y tuve dos caídas graves (fractura de pelvis y otra que me deje media cara en el asfalto).
Desde hace un año y medio, volví al gimnasio y como la vez anterior comencé a salir a correr (con la desaprobación de los traumatólogos) y a cuidar un poco mi dieta.
Hace cosa de 2 meses me cruce con Pep Moliner un sábado cerca de la Fuente de las cañas y tras una breve conversación me invitó a volver con los Mossenaires.
2 semanas después volví a disfrutar de vuestra compañía y volver a escuchar esas conversaciones que tanto me han motivado para poder intentar estar mejor físicamente (hoy 85KG.) y tener en la cabeza próximos retos a cumplir.
Espero seguir disfrutando de todos vosotros y agradeceros vuestra actitud y apoyo con los novatos.
Angel Herrera
Mossenaire de Honor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada