“Mossenejant per Festa Major”
No deixa de ser un repte voler que cada dissabte a les 08:00 i sense excepció, aplegar-se gent vinguda de tot arreu i de molts llocs per fer gairebé sempre coses similars. El que sí, quan acabem, ens dóna la sensació que hi ha hagut variacions. No sabem per què, però notem diferencies i la majoria de vegades endevinem darrere d'una mirada, d'uns llavis, d'un somrís: que heu gaudit. Aquest és el millor de tot plegat i on una o un se sent pagat.
Abans, dies com el d'avui, érem i com es deia abans: tres i el cabo. La cursa de festa major, a la que estimem i sempre hem volgut d'una manera especial, feia que moltes i molts de nosaltres si a la tarda anàveu a donar un tomb per la ciutat tot fent la cursa, era evident que fer deu quilometrets ens restava possibilitat d'estar al cent per cent a la tarda i al matí us trobàvem a faltar. Val a dir, que vam detectar gent que al matí estàveu "Mossenejant" i a la tarda corrent per la vella bella Ègara. Esperem que hàgiu tingut una bona festa major.
Hem tingut una esplèndida Mossenaire d'honor, la Present. La bandera ha estat portada elegantment per la Isabel Vergara, i el nostre "Mossenaire de los Chistes", que celebràvem un aniversari commemoratiu de la seva proclamació, en Carmelo Luque, com no podia ser d'una altra manera i forçat per qui escriu i disculpes: ha explicat un acudit que com sempre ens ha fet riure de valent: el del TioVivo. Gràcies Carmelo i a tothom que ha fet de nou del dissabte un dia especial.
I avui tenim de nou la sort de nominar a una persona que ens fa molta il·lusió: La Present. Enhorabona!!
Nominada!!
Prresent llegint l'agraiment que li fem per haver acceptat. De fet ja era Mossenaire i el que li quedava és ser-ne d'Honor
... i la bandera?
Davant de la Chary, la bandera serà la Isabel Vergara
Poc abans de sortir i fent estiraments en Santi i l'Olga
En Jordi i en José Manuel Portero
I ha vingut en Robert Herrero al costat del seu bon amic Mirabet
Les germanes Sandra i Alba de Navàs
Sortim!!!!!
Víctor i Carlos
José i Sebas
La nominada a Mossenaire d'honor, la Present, amb la Gemma i la Chary que va amunt i avall
Com feu moltes i molts, com la Gemma
Reagrupacions multitudinàries
Reengeguem amb la Carme, Inma, Pili
Rafa i Juan Miguel
I entorn la Present, protagonista especial, tornem a esperar-nos
Miquel i Jordi
Carlos i Alba
Jordi i Oriol
Continuem per un bon camí ombrivol, tot i que avui fa frescota
Isabel, Present, Chary, Jordi
Eva, Sandra, Carlos, Alba
Amb la Mola al fons
La Núria arribant a la Masia de Can Deu
Sebas i Núria amb el molí d'aigua
Desplegament banderil
Les germanes Alba i Sandra de Navàs
Donem pas a la proclamació de la nostra Mossenaire d'honor
I tenim el gust i el plaer de presentar-vos a la Present
I a punt de ser proclamada Mossenaire d'honor la Present
Present Rodríguez Salvador: "Mossenaire d'Honor"
I a la bassa de la Masia de Can Deu, ens fem avui la fotografia familiar amb tota una bona colla d'amigues i amics que s'han reunit per gaudir de les companyies mútues i que ens ho han fet passar de forma fantàstica. Gràcies i per molts anys
Però teníem una sorpresa: en Carmelo
En Carmelo Luque ja fa tres anys que va ser proclamat Mossenaire d'honor i què millor que....
... pensant un bon acudit
I és per això que quan algú se'l troba passejant per Terrassa, li diuen: tu eres el "Mossenaire de los Chistes"
Doncs el del tiovivo: Gràcies Carmelo Luque
I coneixem a qui ha dut la bandera: Isabel Vergara . Gràcies!!
Isabel ben aplaudida com a portadora d'avui
Juan Miguel Romero que cada dia està molt millor i més en forma, després d'un temps de no poder entrenar prou bé
Present passant per Sant Vicenç de Verders
Isabel Vergara passant per Sant Vicenç de Verders
Pli Callejas passant per Sant Vicenç de Verders
Nuria Masegosa passant per Sant Vicenç de Verders
Robert Herrero passant per Sant Julià d'Altura
Present, Gemma, Fernando abans de travessar la carretera de Sabadell-Matadepera
Tot just passant la carretera amb la Mossenaire d'Honor, la Present, i la bandera, l'Isabel, veiem marques de GR i de PR
Una colla ben maca que ja va cap al camp base
I una vegada arribem al camp base, ens espera la font i tancar converses i darreres fotografies de record per a la història
Present i Eva arribant
amb una altre perspectiva
Gemma i Josep, arribant
Primer compte enrere per la darrera foto
Ara si: camp base i tanquem sessió
Les nostres noies
Alba, Núria, Present, Isabel, Eva, Sandra, Inma
Et vaig conèixer gràcies a California Sports i quan entrenaves amb aquell grup tan magnífic de noies i ens vèiem sovint, tot i que entrenaves majoritàriament amb el grup de tarda. Has anat venint a Mossenaires i per nosaltres és un orgull tenir-te formant part d'aquest projecte que també és teu, donat que li dónes prestigi. T'estem agraïdes i agraïts i per molts anys i que tot el que et proposis es faci realitat. Felicitats i et desitgem tota la sort del món
Hola a tod@s!!
Para los que no me conocéis soy Present y soy de Terrassa;
Esta semana he sido Mossenaire d'Honor ..todo un honor para mi..
Intentaré no enrollarme mucho..
Ahora mismo sería para mi muy difícil dejar de correr, caminar o de hacer deporte en general.. es curioso porque de pequeña tenía asma y no podía ni correr casi, ni hacer gimnasia en el cole a veces. Pero con tratamiento y con ayuda de la natación fue desapareciendo, aunque nunca se cura del todo pero ahora puedo hacer vida normal.
Hice natación desde los 11 años hasta los 26, deporte que me sigue gustando, pero al aumentar la familia tuve que abandonarlo un poco.
Hace unos cinco años comencé a correr. Era lo más fácil. Sin tema de horarios, ni coger el coche para ir al gimnasio etc., comencé por Vallparadís. Con mi amigo y compi José y me animé me animé que me decía pues apúntate a esta cursa. Y así ves que tal se te da. Y eso fue un no parar. El hecho de superarte y sentirte bien.
Después me hablaron de California Sport y comencé a salir con ellos. Conocí a gente genial. A Pep Moliner, por ejemplo ,y gente que a día de hoy seguimos estando unidos.
Han pasado cinco años. He conseguido muchísimos retos y los que aún me quedan.
Este deporte, sí es individual; pero los entrenos, las carreras, los compañeros, gente que conoces, hacen que aún te.guste más.
Y la labor que haces Pep: es de admirar, el buen ambiente que se respira cada sábado y lo bien que haces sentir a todos los que van. Aunque no pueda ir todo lo que quisiera, cuando voy me siento como si fuera cada sábado.
Muchas gracias Pep.
Nos vemos pronto..Salud y Kms.
Present
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada