La virtut de les curses és que n'hi ha de tantes modalitats com persones. Pots anar a entrenar, competir; donar-ho tot, guardar per si de cas; sol o acompanyat; asfalt o camp; i amb tota una sèries de combinacions que ho fa i·limitat.
Com que dimarts havia anat a La Mola a fer la meva estimada volteta, i amb bones sensacions, vaig fer allò que tinc costum de fer. Consulto el calendari de ropits.com i sobre l'oferta de curses decideixo. Com que tenia amics que anàven a la Mitja de Sant Cugat, vaig estar a punt d'apuntar-me, però com que hi havia una penalització per apuntar-se tard, ho vaig trobar antipàtic i per això vaig centrar els ulls en una prova atractiva. Veig que també hi han diferents proves a Collserola. La Marató i la Mitja. La Marató, massa pel body, encara aquesta distància la vaig fer fa una bona colla d'anys i també organitzada pels d'Horta. Empleno la inscripció de la mitja i ho dono a conèixer en diferents llocs on escric, per que intento fer la meva vida atlètica ben pública, entre d'ells al grup creat a googlegroups de la nostra associació d'amics de l'AREC on hi tenim Pantaurells i amics, i sorgeixen tres respostes que anuncien també la seva presència. En Jordi Garreta, en Climent i l'Isaac. Tots ells, sortosament me'ls trobo i es fa agradabilíssims els moments previs.
Ja a punt de sortir, decideixo estar en posicions prudents, al costat d'en Jordi i en Climent, encara que ells enfilen les primeres rampes amb més decisió que jo. Quan corriolegem, el camí es fa de caminatns. Però no importa, ja que el que busquem és gaudir de la natura. Arribats, ara si a les pistes, puc saludar en Pep-Lluis Molinet, una persona que fa una tasca impagable amb el calendari de Ropits, que estava fent fotografies a tothom.
Els camins son molt bons, amples i ara en baixada, i pots córrer tot el que vols. M'alegra que els Barcelonins, junt amb els altres pobles que envolten aquest parc tan estimat, con Sant Cugat, Vallvidrera, La Floresta, etc, el tenen com una joia i espero que sigui així molts anys, sota l'amenaça de les urbanitzacions massives.
Les sensacions en tot moment son bones i veig que, encara no soc persona de córrer massa bé pel camp, passo a molta gent i cap a la part final, estic tan eufòric que arribo a fer algun quilòmetre a ritme de 3'20, que per mi hores d'ara és noticia.
El darrer corriol, tot i ser una mica tècnic, el baixo amb risc i acabo fort i amb ganes. El temps 1h 57 i penso que més feliç con xinxoll
24 Jordi Garreta Clusella 01:46:00 00:05:02 PANTAURELLS TERRASSASSA
58 Isaac Romero Bachpol 01:52:48 00:05:21 SBR
90 Pep Moliner Alcalde 01:57:06 00:05:34 AREC TERRASSA
97 Climent Palet Puig 01:57:50 00:05:36 PANTAURELLS TERRASSASSA
d'esquerra a dreta; en Jordi Garreta, Climent Palet, jo, Isaac Romero
Ens ha vingut a veure l'amic Vicenç Solé, un dels millors atletes veterans del nostre calendari de curses, a més de bona amistat
Fotografia presa per en Pep-Lluis Molinet, autor del millor calendari sota el meu criteri de curses de la nostra nació-
Instants abans de l'arribada
Satisfacció total i bones sensacions
Hola Pep veo que no te pierdes una. Felicidades en lo deportivo y sobretodo en lo literario, ya que tienes una gran capacidad de expresar cada uno de tus eventos con un estilo y un lenguaje que nada tiene que envidiar Emili Teixidó.
ResponEliminaPor mi parte estuve refrescándome durante 10 km en la Pujada a Sant muç de Rubí, que aunque un poco dura, no tanto como Collserola. Contento, ya que no sin sufrir, conseguí in extremis bajar de 40.
A propósito tenemos un amigo en común, el Jordi Garreta al que conozco desde los 16 ó 17 años y que gracias a este mundillo y después de muchos años sin apenas contacto, podemos saludarnos en alguna carrera de vez en cuando.
Un abrazo
Primer agraïr-te el teu amable comentari al meu blog i ara dir-te que m'encanta aquest fina ironia que es pot olorar als teus escrits. Molt agradable de llegir. I ara parlant del teu temps: ooooossstresss !! enhorabona, ets un atleta molt ràpit. Invertir quaranta minuts a la cursa de Sant Muç, és d'atletes molt bons.
ResponEliminaEnhorabona !!!!
Bona crònica i bones fotos!
ResponEliminaMoltes gràcies Pep, i com sempre, un plaer coincidir!
Fins aviat,
Isaac.
Ei hola Pep, gràcies per la crònica i els comentaris, i sí que et vas anar animant, que ja em va dir el Climent que al final el vas passar com una bala...
ResponEliminaHola Paco, tu sí que estàs fort, ja t'he vist entrenant i competint a tope, i amb molts bons temps... quan ens vam conèixer fa xxx (la tira) d'anys, no frequentàvem ambients tan esportius i saludables, eh? jajaja... fins la propera!
Isaac, gràcies per les immerescudes paraules i el mateix: un plaer
ResponEliminaJordi, si que baixava com una bala: però una bala de palla. Avall fins i tot la dellonse corre. (amb perdó)
Bona cursa aquesta mitja de Collserola. Només l'he fet una vegada, fa força anys i en guardo un bon record. És una cursa de muntanya molt assequible. Recordo la baixada final que em va agradar molt i en la que anava tot el depresa que podia per tal de baixar de 2 hores i ho vaig aconseguir.
ResponEliminaEstic molt content, Ricard, que facis la teva aportació que valoro d'allò més, com la dels demés amics.
ResponEliminaA veure si te la poses al calendari de curses, que està molt ben organitzada i aconsegueixes tornar a baixar de les dues hores ( o no )