Es tractava d'anar a un dels pobles, Bagà, que li tinc més apreci per la manera d'organitzar les seves curses, amb aquell tarannà de qui ho fa per què estima el poble i el vol donar a conèixer des de tres vessants: pujant a Coll de Pal, anant a Gisclareny i la de festa major.
Tot això durant un munt d'anys, dels quals he anat força vegades a les tres o a dues.
Aquesta postura, una miqueta arquejat endavant, és la que es manté gairebé tota la cursa.
La que més respecte em fa és la de Coll de Pal pel que significa enfilar-se fins els 2070 metres, quan partim des de els 800
Tenir a amics aprop, com son els mossenaires de Sabadell, en Miquel, Xavi, Ruben, ens fa sentir-nos encara millor, i que la Marisol i l'Oriol puguin fer el seguiment gràcies a la família d'en Rubén, prometia una jornada perfecta.
els moments previs abans de qualsevol cursa, amb aquell cuquet a l'estómac
La idea era aprofitar l'estat de forma que tinc gràcies als entrenaments que fem per Terrassa, tant amb els amics Egara-Mossenaires, com els Mossenaires.
Tenir a amics amb qui compartir una bona conversa i no estar sol en els moments previs, fa trobar-se millor.
Xerrades gratificants, moments d'opinió i el que importa: la cursa.
Un parell de rectes d'escalfament amb l'Albert i en Carles i fotografies de record. I somni. Surto valent, i miro si hi ha alguna "roda" a seguir. Veig un atleta immens, com en Ramon Fernàndez que està a la meva òrbita i decideixo referenciar-me.
Decideixo no molestar en Ramon i vaig a provar-me, però aviat em superarà i seré jo el que et el seguiré a uns trenta metres.
Endevino que és un corredor solitari aviat, i decideixo anar sol encara que amb referències visuals. De vegades el veig allunyar-se, altres m'hi apropo. Cada vegada que la família i els amics que ens fan el suport amb cotxe m'animen, rebo aquests ànims i segueixo a un ritme constant, agafant l'aigua que em donen i en un moment donat l'amic Carles López, que admiro d'allò més, em passa amb un molt bon ritme i el veig allunyar. Però no, quan arriba a l'alçada d'un altre atleta, redueix el ritme i m'hi vaig apropant. Se'm desperta aquella il·lusió de travessar meta amb ell agafat de la ma, i aquesta imatge ronda el meu cervell.
Pocs instants després d'aquesta fotografia, en Carles em passarà amb certa facilitat i molt fort.
La Marisol i l'Oriol faran les fotografies i es recreen amb els paisatge meravellosos. Impressionants
L'Oriol li agrada venir amb nosaltres i moltes vegades. Ens sentim feliços de que ens faci costat
En Carles, Ramon i jo, en la mateixa òrbita
En Ramon Fernández és un atleta expert, i coneix la pujada a Coll de Pal, segons va dir, gairebé recorda tot i cadascun dels revolts i pujades
d'això se'n diu "xuclar roda", i va molt bé tenir un expert, com és en Ramon. Val a dir que va quedar primer de la categoria
En Carles López, quan correm en paral·lel m'explica que els "metatarsos" li donen molèsties i en un moment donat s'atura en sec. Continuo sol, i no se d'on i veient el crono, trobo forces per encarar aquell darrer quilòmetre dur, i el faig sabent que avui havia fet la meva millor marca i acabant sense símptomes remarcables de cansament
una bossa amb una samarreta molt maca, una xapa de cava de la cursa i unes muntanyes de bronze: les que envolten el Coll
En Carles López baixa també de les dues hores, en una cursa que no coneixia i que el sorprèn per la seva duresa, però que la fa com un campió
Un avituallament esplèndid que ofereix com sempre els amics de l'Atletisme de Bagà i a esperar l'entrada gradual dels amics.
Una jornada esplèndida: la climatologia "al dente", l'estratègia: perfecte i el resultat inesperat unes hores abans.
el desig d'endursen a casa el record dels amics En Carles, jo, en Miquel Moreno, en Xavi Carracedo, Ruben, XAvi i un noi que no se qui és
El Miquel és una persona col·laboradora en molts aspectes. És un multitasca: està a molts llocs on considera que pot aportar coses positives i per mi és un luxe tenir-lo com amic.
En Xavi Carracedo, de taronja, indumentària de corredors.cat , ens coneixem de fa molts anys i sempre és un plaer compartir converses, curses i tot el que calgui amb ell. També em dedica boniques paraules al seu blog.
Agraïments a l'organització, als amics i a la família i felicitacions a tots, donat que heu fet tots una cursa duríssima i l'heu finalitzat més que bé, encara que tot és millorable i tots pensem que podíem haver-ho fet encara més bé. Gràcies !!
La prova definitiva: la placa que indica on som i l'alçada que ens trobem. Ha costat, però ha valgut la pena.
El meu temps 1h52'30" en la dotzena posició i segon de la categoria . Què més puc demanar ?
Que tot us vagi bé: això puc demanar.
més informació a:
http://www.atletisme.net fotografies de la Marisol i l'Oriol https://picasaweb.google.com/moliner63/PujadaCollDePal2011?authkey=Gv1sRgCP744fGUh8bH9AE#slideshow/5612571500816187282 Fotografies dels amics https://picasaweb.google.com/MiguelSBD/CursaDeCollDePal2011?feat=directlink Vídeo de la cursa
http://www.youtube.com/watch?v=JN98QuycpxY
Tota una clàssica i que per cert encara no he corregut mai, malgrat que sembli mentida. Algun any l'hauré de córrer. Potser el proper.
ResponEliminaQuin luxe fer la pujada amb el Ramon, tot un crack. La darrera vegada que vaig córrer amb ell va ser en una cursa de muntanya a La Jonquera on també va ser el guanyador de la categoria.
Enhorabona Pep. Estàs molt fort, doncs com dius, la cursa és molt dura. És un tiempasso el que has aconseguit!!!
ResponEliminaSalutacions
Ricard !! que van per la vint-i-vuita edició !! però amb el que vaig veient, els Amics de l'Atletisme de Bagà la faran vint-i-vuit anys més
ResponEliminaSi, Ramon el recordo dels començaments de la llista d'atletisme, quan el podia llegir. Bons records de tota una època
Luigi. Enguany trec profit d'un canvi en els meus entrenaments i és sovintejar la muntanya acompanyant a amics que se'ls hi dona molt bé. Merci pel comentari i espero veure't aviat en persona.