Un motiu més per córrer

Què vols que et digui si córrer per #Terrassa no te preu. I quan dic això soc conscient del que dic. Quan amb l'Oriol ens giràvem miràvem des del capdamunt d'un turó: "Ooooohhh!!

No em sento gran, però ho dec ser, donat que em costava la pujada i m'havien d'esperar: però com es diu quan es perd: "el més important és participar"

El pic de l'àliga: quin bon nom per un lloc com aquest. Hem quedat en tornar-hi: no hi havien vistes cap el Nord i en conseqüència no hi havia ni Mola ni Montserrat a l'Oest. Però el sud tenia unes llampegades de sol que ens feia córrer badant amb la boca oberta. Ha estat un molt bon entrenament, només apte per gent que li agrada la bona companyia, la natura, córrer i passar-s'ho bé.




en tinc uns quants penjats a wikilock

aquest és:

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1771446

Com que hem sortit am ben Paco i en Cesc des de Can Palet, avui he volgut gravar el circuit per si algun agosarat te capacitat per gaudir-ne.

Les fotografies de l'Oriol Farré ens il·lustren perfectament del que hem gaudit.


Us agrada l'estil de córrer que tenim en Cesc i jo ? Venint des de Can Palet, junt al Paco, fent bones dissertacions de temes diversos, que és la base d'un bon entrenament.








Si mai us engresqueu a venir a fer aquests entrenaments que fem, que nosaltres ja portem dos anys ininterromputs, son els dimarts i dijous a la part sud de zona de les instal·lacions de l'Ègara. Nosaltres escampem aquesta trobada, per què acompanyat amb amics es passa millor. Ens posem en mans de l'Agustí Salvador, que ell porta programat des de casa on creu que ens pot anar bé i a més forma part de l'entrenament el fer algun canvi quan ens sentim amb ganes.







Ens ho passem bé, xerrem un munt, musculem, ens cansem, fotografiem i tot allò que fa que amb l'excusa de córrer ens dona aquesta qualitat de vida que tots anem cercant i penso que anem descobrint maneres de gaudir amb l'esport i dels amics. Sembla que es veu clar que la cosa rutlla


Veure això havent sortit de l'altre punta de Terrassa, en un dia qualsevol només està a l'abast de gent com nosaltres, corredors, senderistes, bicicleters i persones a qui els agrada el camp i en aquest cas la muntanya. Amb l'Oriol en un moment donat ens vam quedar uns instants immòbils i callat: només observant


I que us tinc que dir d'en Jordi i l'Oriol. La seva joventut i ganes per ser estar preparats, i en plena forma; com de fer estant per tot el que estan fent


I aquí tenim la coneguda placa que hi ha al costat de l'arbre recargolat, que l'Antonio Gallardo va enganxar un dia en honor al seu tiet que va morir d'una manera trista, mentre es capbussava a la platja amb un cop malaurat. Sabem la història, per què forma part de les nostres amistats



I ara la definitiva, en el punt més alt, al voltant dels vuit-cents metres: la foto de la consecució. Recordarem un bon temps, el que va costar mantenir la màquina de l'Oriol dreta. A més va caure de més d'un metre, sense trencar-se.

Si us cal estar en forma, poseu-vos immediatament en mans dels "Ègara-Mossenaires", son uns elements que: o acaben amb tu o et posen fort. Tenen el nom improvisat fruit del lloc on surten i d'on provenen: del projecte comú d'entrenaments en grup que entre-tots mantenim i enriquim. A l'apartat del modest fòrum, l'Àlex Castells te cura d'afegir elements com ara els circuïts i l'Agustí no s'oblida mai de fer-nos un relat del que han estat al llarg d'aquests dos anys aquests entranyables entrenaments intersetmanals, sense els quals persones com jo no estarien en una bona condició física que afrontar els reptes que contínuament em proposo.

El meu més gran agraïment, i com es diu en aquests casos: continuarà....