Els entorns de Terrassa per córrer

D'aquí uns quants anys si aquestes fotografies arriben als nostres besnéts, segurament podran reconèixer aquests llocs tan meravellosos gràcies a la silueta de la Mola. La transformació i urbanització d'aquests entorns està assegurada, però els moments viscuts tots plegats ja son nostres: son el nostre tresor.

Bé, el lloc es mereix una aturada mentre baixaven en direcció a Castellarnau. Hem baixat pel camí del golf, i algun canvi per millorar el nostre punt de velocitat i posant a prova articulacions i el sistema cardi vascular. Per si per cas i ara que estem prop de l'hospital.

Com veieu les cares son d'estar contents.

Peró abans el grup ens hem encaminat pels camins de Can Bon Vilar, ara asfaltats encapçalats per dos Ègara-Mossenaires, que som els que entrenem els dimarts i dijous a l'Ègara, seguint les pautes que ens posa l'Agustí


L'Albert ja ha fet 60 anys i una setmana d'aquestes sabrem com ha arribat en tan bon aspecte a aquesta interessant edat


Seguit de prop a l'esquerra per la Núria i la Montse




Avui en Bernat pensava que trobaria a l'Adrià, a l'Uri, i a la part més jove de la colla i no avui han fet festa. Li proposàvem que fos el nostre Mossenaire de la setmana

l'Andreu ja és un fixe i es manté en bona forma i competitiu


Angel és també habitual i també ens agradaria que fos Mossenaire de la setmana. A veure si ens regala la seva història.


Avui la Marga i com sempre la podem veure riallera i cada cop te més clar el seu debut a la Mitja. En Xavi avui he confós pel Miquel. El de la foto és en Xavi i en Miquel no ha vingut.

El gruix del grup amb en Toni i Jose Valenzuela al capdavant

Amb en Pau portem dures discussions de quina capital és millor si Sabadell o si Terrassa i com es veu hem arribat a les mans.


Per cert, que a la colla tenim una nodrida aportació de gent de Sant Quirze: en Xavi Miquel, en Xavi Vilanova, Natatxa, en Javier Laporta, en Pedro Santos i em sembla que no hem deixo a ningú.



I aquí un xic de reagrup i aquest bon home de l'esquerra és en Pascual. Va venir a entrenar una vegada, però ell ve amb un grup que moltes vegades ens creuem de Sabadell



Son els amics d'en Miquel Moreno



I quan us deixo, torno corrent i no cap a casa si no que torno al forn on treballa la meva dona a comprar el pa i a dir-li que encara estic viu, vull dir que he aguantat l'entrenament.

Sempre ens omple de satisfacció que la gent més jove vinguin algun dia a entrenar amb nosaltres, i en Bernat ho ha fet ja tres vegades i cada cop que ve el veiem més alt i més gran. És el fill d'en Pau Sust i de la Tresa Farriol, dos gran atletes. En Pau, li encanta un gran entrenament i si pot ser un bon esmorzar. La Tresa: també. Gràcies a tots tres per ser grans mossenaires. En Bernat em va dir que li agradava força l'espeleologia i que evidentment temin dos pares com els que te, algun dia també corre. Esperem que vinguis moltes més vegades per animar al grup, que ens agradat molt veure't fins aviat i molta sort en tot el que et proposis.