dimecres, 11 de gener del 2012

Cremant turrons corrent

Aquest dia per la majoria és l'endemà de festes. Molts aprofitem les virtuds de fer esport i l'efecte de cremar calories, per poder gaudir dels menjars que hem pogut fer en família i córrer una horeta acompanyat, a banda de trobar-te amb les amistats, gaudeixes d'una admòsfera més neta, bones vistes i millores les capacitats físiques, aportant un entrenament als nostres organismes.


Amb aquesta prèvia ens trobem una bona colla i amb l'objectiu de fer el circuit que ens porta per indrets que moltes setmanes repetim: els camps acabats de conrear, camins amples on es proposen alguns canvis de ritme, els quals tenen l'objectiu de fer una mica de joc, accelerar el cor i millorar el nostre punt alt de velocitat. Com sabeu son canvis voluntaris, i sense descuidar-nos a ningú fem els tradicionals reagrupaments.
La fotografia serà, amb el teló de fons de la nostra muntanya i hem vist que tots han aportat una qualitat humana que us agraim de totes.

Tots sou important, però avui teniem una persona que sempre ens aplaudeix el nostre projecte "Entrenaments en Grup" i per sorpresa nostra ens ha dedicat un article molt bonic que tots nossaltres volem agrair i que us convidem a llegir, per veure com ha copsat la filosofia del nostre projecte. Com sabeu en Paco, que és qui ens fa aquest honor, ens ha fet companyia al dia d'avui, fent encara molt més ric aquesta trobada. Molt agrait Paco, i endavant amb el teu blog que tan bones estones ens fa seguir als teus seguidors.

Aquest és el moment en que tots ens fem companyia amb un fotografia sempre diferent. Sempre tenim amistats noves que venen i gairebé cada setman ve algú que feina temps qe no veiem. Un moment per record


En Vicenç i el seu fill



Avui ha vingut la Joi Casajuana, que es manté en forma

I en Marc i l'Albert, amb aquest bella estampa on es veu l'hípica

En Carles Salmeron que a l'estiu el veiem sense samarreta, i l'hivern gairebé no el coneixem







En primer terme, en Joan Molina, que serà el nostre Mossenaire de la setmana


En Diego i l'Alberto


Marga i Joan

I avui, a la dreta en Paco Gómez: autor entusiasta i amb un humor audàs que duu un blog admirat


http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/


En Javi Colado, al costat de les nostres nòies: Roser i Joi


La Marga agafada "in faganti" caminant !!!! amb l'entrenador "CAsi"


Albert, Joan i Toni:

En Carlos Serrano, cada dia més fort i ja fa un parell d'anys que entrenem plegats

Quan hem acabat l'entrament i sovint, en Luis Maqueda s'ho fa venir bé per venir-nos a saludar i a veure com estem, cosa que li agraim d'allò més. A més anava acompanyat d'un gran atleta: en Bernat Monter. Com que tenia ganes de parlar un xic amb ells, he anat fins la Pça. de Can Roca i ens hem fet aquesta fotografia de regal.
En Bernat, pare de tres fills i amistat de fa molts anys, està preparant la marató de Rotterdam i ho fa a consciència. Val a dir que ha fet un munt de mitges maratons i totes per sota de 1h19' , que va ser la primera marca de la seva vida. En Luis fa costat i prepara tant amb ell, com al mateix Javi López. Els hi desitgem èxit en la seva preparació i que culmini amb el resultat buscat



Si un dia vam tenir la sort de conèixer, ara fa molt temps, en Martin Molina i la Mari Carmen, la seva muller, als seus fills, l'Adrian Molina i Martin Molina. De fa quatre anys que no falla gairebé mai en Pedro Molina i per sopresa de tots en Martin te un bessó, Joan Molina que també ens fa els honors molts dissabtes i des del primer dia ens fa molta il·lusió poder compartir aquest projecte nostre, que families com la vostra el fa gran. Avui, i com esteu fent molts, ens dona una idea atlètica de qui és i per què quan el veieu sabeu la persona que porteu al costat i espero que per molts i molts anys.




Ens deia en Joan Molina;

Em dic Joan Molina Sáez, tinc 47 anys I fa tan sols 4 mesos que cada dissabte al matí m’animo a entrenar amb els companys i companyes mossenaires.
Durant l’estiu em vaig marcar una petita fita personal. Tenia que concloure la ruta de senderisme Horta- Montserrat (organitzada anualment pels Salesians d’Horta).
En saber-ho, els meus 2 germans, Martín i Pedro, mossenaires des de fa molt de temps, em van animar a preparar-me corrent amb ells. I els vaig fer cas.
El que tenia que ser temporal, em va acabar enganxant. De fet, el mes d’octubre, vaig aconseguir la meva fita, però he seguit. Tant és així, que el passat desembre vaig fer la meva primera mitja marató.
Ser mossenaire és un dels meus hobbies, i realment enganxa. No vull batre rècords, ho faig per sentir-me bé. Animo a qualsevol que vulgui fer córrer les seves cames a venir. Fer esport en companyia, i si és bona molt millor, és gratificant. Et fa sentir viu.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada