Els circuïts amb predominança de llocs ombrívols, que proporcionen frescor mentre fas esport, on a més pots fer un bon traguinyol d'aigua i que estigui en el nostre radi d'acció. Amb aquests ingredients anirem des de bon començament i de forma premeditada per uns llocs que reuneixen aquestes característiques i per les cares del personal, pensem que força encertat el recorregut, si bé cap al final i per sortir del torrent de Gotelles, s'ha d'estar un xic fort, si es vol fer corrent. D'altres ho fem a mitges: correm i caminem. Una cosa que ens amoïna és travessar la carretera de Matadepera, per la velocitat que porten els vehicles i sempre un pensament a que mai passi res. Sempre hi ha qui vetlla per avisar la gent, però no podem estar a tots els llocs a la vegada i demanarem sempre ajut als més prudents a animar a la prudència. Ens farà especial il·lusió, de la mateixa manera que ens en fa sempre, que una persona jove ens regali la seva presència els dissabtes i a més tingui la prestància a donar-se a conèixer com en Miguel Herraiz, que de la ma de l'Encarna i en Juan les darreres setmanes matina per córrer al costat de tots vosaltres. Córrer està bé. Fer-ho pel camp: millor. Envoltat d'amics: grandiós. Fent-nos costat: generós. Que siguem noies i noies , grans i joves: un orgull. Què gran és fer esport !! foto de familia amb bona colla i una vegada acabat l'entrenament però abans sempre hi ha qui s'hi aproxima a peu, com en Carles Salmerón I l'espera a fer l'hora a la que sortirem en direcció a la fresca Nicolau, ja ve avui amb el seu fill l'Adrià En Carles i Manel Fran en primer terme, seguits pels grandíssim atletes, Mariano i Emilio I en Pascual Vicente, que li agrada també venir, tot i el gran nivell que sempre ha tingut I aquí en Victor Martin i jo, petant la xerrada de vermell el nou mossenaire al costat d'en Diego i en Oscar Muñoz, que si busqueu a Mossenaire d'honor el trobareu al quatre l'Oscar i en Victor Juan, que gràcies amb ell tenim avui en Miquel Herraiz entre nosaltres I què seriem sense el reagrupaments !! Per davant en José Carlos, de vermell, i en Vicenç Mariano seguit de prop per en Casi, José i Alberto tancant aquest grup en Víctor i l'Andreu En José Expósito, del Califòrnia, seguit per la Dolors, que finalment s'ha atrevit a tornar a córrer I cap al corriol magnífic i el progressiu d'avui l'han encapçalat en Miguel i l'Óscar José Carlos, Carlos i Carles Diego i Pascual Aturar-se a veure a la font de la Moreria, val molt la pena Aigua fresquíssima En Miguel i jo, per la posteritat Amb en Juan, que l'anima, com ara ens explicarà al seu escrit i ara ve quan fem la foto de família I avui tres noies valentes: Rosa, Dolors i EvaPer nosaltres poder tenir a nois com en Miguel, ens dona ganes de continuar amb el projecte, donat que son joves que formaran part del futur i sabem que si prenen com a costum fer esport, pujaran com a mínim més sans: almenys molt ho creiem així Què córrer serveixi per aquest objectiu, a més d'encetar noves amistats: és fantàstic i ens ajuda a creure que val la pena. Ens deia en Miguel: Pep aquí tens la meva "biografia" Vaig néixer el 12 de maig del 1997 al hospital de Terrassa m'agrada fer esport perquè és una forma de sentir bé, de passar-m'ho bé i perquè és la millor droga per al cos. Rodo perquè el meu amic Joan em va dir un dia a la tarda d'anar a córrer amb ell a córrer pels voltants de l'hospital vam estar així dos dies fins que es sencer que un grup de mossenaires sortien a córrer els dissabtes 10 km durant una hora, li vaig dir que val. Aquest dia vam anar a provar ens va agradar bastant i bo ara volem anar tots els dissabtes. Gràcies al Joan i el pep que em van donar ànims per seguir corrent i per seguir venint els dissabtes. El pep un dissabte em pregunto que si volia formar part dels mossenaires, i li vaig dir que perquè no. M'agradaria 1 córrer 1/2 marató i poc a poc si puc una marató. També m'agradaria participar i guanyar una competició en bicicleta. Abans d'anar a córrer i anar en bicicleta vaig estar un any fent handbol. M'agrada molt sortir acompanyat perquè amb la gent em sento un més i molt a gust, espero seguir moltes temporades o molts anys en companyia de tota la gent que forma part dels mossenaires .....
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís
Encara que tenim pedrera Pep de moment no ens jubilarem oi?
ResponEliminaÉs una meravella que vingui tanta gent diversa. Quan tenim a més joves com en Miguel, ens ajuda en sentir-nos més orgullosos de recolzar projectes on el que importen son les persones.
ResponEliminaGràcies pel teu seguiment, Paco: ets un incondicional lector i això a mi també m'anima. Abraçada forta !!