Units pel córrer

Aquest és el recorregut que ens fa anar de la sortida de Terrassa a la sortida de Sabadell, i és a més força planer, encara que la tornada pica un xic amunt.

Ens porta bons records, donat que era dels primers, i anar pel bosc de Can Deu, sempre és un plaer i, encara que passen els anys, es manté bastant igual, a excepció de la canonada de gas que passa soterrada i ha fet una bona ferida.

El grup continua sent increïblement nodrit de bona gent i gran ambient, on a banda de buscar córrer una estoneta, ens fa molt il·lusió seguir converses engegades de fa temps.

Hem tingut caigudes i tot, com la d'en Toni Granados, però sortosament uns senyals i alguna rascada què hores d'ara ja només son una anècdota, però que el seu moment van ser dolorós.

Després de dos anys, i després de problemes de salut, avui en Juan Estudillo ha tornat a poder córrer amb la colla.

Algun canvi de ritme, un munt de fotografies i la sensació d'haver-s'ho passat bé, és amb el que ens quedem la majoria i que ens fa repetir la trobada, en la que l'excusa és córrer.


En Miquel és el Mossenaire més jove i participa en la majoria de progressius i se li veu bona planta d'atleta. Aquí encapçala al grup



L'Emilio observant als companys, la Encarna i en Joan


I de vermell en José Carlos, al costat d'en Diego i en Fran


I en Toni del Moral, que des de que el conec m'adono del seu potencial físic. A més ve entre setmana amb els Ègara-Mossenaires i l'Oscar, que va al costat, ens ha dit que aviat també vindrà a provar la zona Nord de Terrassa


I tot el grup amb en Casi, Antoni i Juan al capdavant




Aquí la Núria encara no sabia que seria la Mossenaira d'Honor, La Montse també ens té què explicar que és maratoniana.



La fotografia de família no ens sortia bé, per haver-hi contrallum i...

Hem fet la que ens veiem millor la bona colla que som i que encara que no ho sembli cada setmana és diferent

Just aquí s'havia fet el magnífic cros de Sant Sebastià, que pel gust de molts era el lloc idoni per a un cros. Ara es fa al parc de Catalunya, que per serveis segur que va millor.


I en Toni no pot venir a primera hora, però ens sorprèn veure'l entrenar tan ben vestit, fent-nos bona propaganda


I la Núria que ens explicarà que la Montse té molt a veure a que ella corri








I per animar a les noies Egarenques i Sabadellenques, avui hem tornar a ser una bona colla de noies
Anna, Montse, Carme Ballesteros, Montse, Núria i Teresa: ens faltava l'Encarna, que en alguna fotografia veureu que també hi era.

Com que ens agrada que sapigueu amb qui correu, les persones es presenten a elles mateixes i gràcies a aquest invent, no som corredors/res anònims i d'aquesta manera fem que la familia creixi a l'hora que es coneix. És un dels motius per que val la pena que el projecte segueix ben viu i només per haver pogut conèixer a la Núria, ja ens fa feliços.

CORRER A MOSSEN HOMS

No he fet cap mèrit!. Això és el que li vaig contestar ahir al Pep Moliner quan em va proposar fer de “Mossenaire d’honor” de la setmana. Si he de dir però que, merescut o no, em fa molta il·lusió dedicar unes paraules a un grup de persones d’allò més variat, diferents en la procedència, en la professió, en tendències polítiques, … a les que els uneix una afició comú : compartir una hora corrent entre la natura a les 8 del matí dels dissabtes.

No tinc res interessant a explicar sobre mí: era senderista fins que empenyada per la meva germana Montse vaig provar. La primera vegada no li vaig trobar cap gràcia, era molt cansat …, aviat m’ofegava …, ¿que feia jo allà patint, quan podia ser encara al llit? …. No sé perquè, em vaig deixar enredar a participar en una carrera de 4 km que vaig estar a punt de deixar abans d’arribar a la meta, si no és que la Montse va posar-se al meu costat i va dir-me “Ja falta poc, ja arribem juntes tu i jo , ja veuràs que sí que pots !!” I ja no he parat, han passat més de cinc anys.

Tampoc faig maratons, ni mitges … Estic còmode amb els 10 kilèmetres i M’HO PASSO MOLT BE !!

No puc acabar sense dir-vos que admiro la capacitat de convocatòria dels Mossenaries i el bon ambient d’optimisme i solidaritat que sempre es respira, que has sapigut generar i mantenir tú Pep, això si que és mèrit !!!







Nuria Aguilar
Terrassa, 10/6/2012

[caption id="attachment_1248" align="aligncenter" width="381" caption="Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís "][/caption]