Cal Pep Moliner: Corrent tots a una, amb amistat

Aquest circuit d'avui ens permet, a banda d'unir Terrassa amb Sabadell tot corrent, un recorregut sense pujades fortes, en el que d'anada i fins ben bé la meitat pràcticament es va de baixada fina. Envoltar l'ermita de Sant Vicenç de Verders, que ens recorda una construcció a base de pedra, com abans es feien els edificis: amb la diferència que aquesta ha estat portada una a una, com un puzzle, des del pantà de Sau on el poble ara les edificacions que l'envoltaven estan anegades per l'aigua de L'envasament.

Fer un parell de progressius de baixada: un paral·lel a l carretera de Matadepera i l'altre ja dins els boscos de Can Deu, força atractiu per molts on posem a prova si el nostre cos accepta un canvi de ritme. Com ve sent habitual, amb els reagrupaments per fer-nos costat.

Un progressiu de pujada i per corriol.

La fotografia als graons de l'àrea de lleure de Sant Julià d'ALtura, aprofitant la improvisada graderia per que tots ens endiguem a casa un record al costat de tantes amistats.

Dues noies es presenten com a noves mossenaires i ens ha arribat que van gaudir força i que es van trobar molt ben acollides dins del grup i per això agraïment generalitzat al grup i a elles per voler provar aquest projecte que esperem també se'l facin propi.

per tenir aquest bonic record d'un dia qualsevol d'entrenament, sabem que la fotografia ens farà rememorar moments viscuts

Però abans passem per la vorera per començar un entrenament que per molts serà novetat i pels més antics, llocs prou coneguts

Ens creuem amb aquest bon home, que fa anys que ens saludem. En altre època ell també corria

I ja tots els mossenaires de baixada cap al torrent de la Betzuca i al capdavant la Maria José, Carme, Sergio, vestits de mossenaires.

Avui tenim en Jaume Aragonés, que de tant en tant ens ve a fer costat, i acompanyat per l'Eva

El primer progressiu amb els capdavanter, en Marc, Òscar i Fran

l'Emilio Expósito, també ha fet el progressiu, el dia que estrenava indumentària. Llavors, i com fa moltes setmanes cuida de que els cotxes ens vegin al creuar la carretera

Sergio, germà de la Tensi i en Beni

Maria José,

I ara, ens disposem a reunir-nos tots, per passar plegats la carretera

I com fa moltes vegades, l'Emilio controla que no hi hagi perill per a tothom

Llocs precisos per què si, a aquesta època

I en el segon progressiu, aquest una mica més llarg, els capdavanters es disposen a anar buscar a tota la colla

Xavi Miquel en primer terme, amb en Javier Colado i les anades i tornades dels mossenaires

I ara ja hi som tots

I en primer terme Isabel Font, que ens farà els honors i es donarà conèixer el dia que serà proclamada "mossenaire d'honor"

Les nostres noves mossenaires, que segur que es sentien una mica extranyades del nostre projecte. Ens ha semblat que s'ho passaven bé.

En Pascual Vicente, també en aquest marc incomparable amb aquesta ermita tan ben cuidada i entranyable i que dona un toc de majestuositat a l'indret

Sergio i Eva, seguits per la Maria José, d'en Jaume i en Diego

Jaume Aragonès i Diego Garcia, seguits de prop per en Xavi Miquel

i per reposar una mica, la fotografia de familia

En Pedro Santos, tot un exemple de punt d'honor i ultrafondista expert, que després de molts mesos avui hem tingut la sort de poder veure els que ens l'apreciem

Qui vol formar part del moment històric de la proclamació de la "mossenaire d'honor"

Ben aviat ens vam adonar que la Isabel s'hi trobava bé al nostre costat. Prova, que la veiem cada setmana amb un somriure i gaudint de la proposat d'entrenament. Gràcies al que ens explicarà, sabrem i agraïm el gest de donar-se a conèixer i esperem poder gaudir un munt d'anys de la seva companyia i que ens puguem animar en futurs projectes, que veurem que son importants. Gràcies Isabel, i una luxe coneix-se't

Em dic Isabel Font, sóc de Castellar del Vallès, i tinc 43 anys.
Jo era de les que deia : jo córrer mai de la vida, però va ser fer els 40 i una amiga em va engrescar a fer la cursa de la dona, allò em va agradar, i ja no he parat.
Fa dos anys vaig fer un curs i vaig fer la promesa que si aprovava faria una mitja, vaig aprovar i ja en veus fen la mitja de Barcelona 2012, no puc explicar lo q vaig sentir al creuar la meta (ja porto tres mitges) m'agraden els reptes , i ara el que em volta pel cap es fer una marató...
Agrair als mossènaires la bona rebuda, i a tu Pep, per aquest projecte que ens fa descobrir nous camins i noves rutes per córrer, i així com conèixer gent nova i poder ho compartir...
Una abraçada.