La ruta ha estat de nou una combinació de camins molt aptes per poder tenir bones converses, i de tant en tant apostar per provar si el nostre cos admet un canvi de ritme i com sempre fer-nos costat els uns als altres per anar com a conjunt, que és el projecte.
El perímetre del golf i posar-nos a punt per fer el canvi des de la bassa i tot reposant al acabar aquest canvi, una fotografia a un lloc diferent amb l'Hospital de Terrassa a l'horitzó.
Camins bonics i temperatura ideal per córrer sense massa calor i tampoc fred. Poques èpoques de l'any tenim aquesta climatologia tan agradable que fa que córrer sigui un gran divertimento.
fotografia de família on hem destacat a qui s'estrena com a "mossenaires"
Fran i Josep. Avui el progressiu des de la bassa en Fran l'ha fet en primera posició, tot provant-se per a l'endemà fer un molt bon temps al circuit de Catalunya a "Mulla't i corre" amb un temps de 21'34" els 5 quilòmetres
Jordi i Pedro tot rient després que a la cruïlla els hi hem fet la "jugarreta" a que us tenen acostumats.
L'Ana Maria Muñoz ens ha portat a la seva parella a estrenar-se i sembla que s'ho ha passat prou bé
Mossenaires de tota la vida
I el nostre grup de caminants s'ha trobat al senyor que podeu veure a la imatge. Els que portem molts anys corrent abans ens creuàvem amb ell i sempre corrent. Ara no pot, però si que surt a caminar i ens saluda.
En Javier Colado al mig dels dos germans Serrano, als que carinyosament els "Egaramossenaires" anomenem els "brothers". Anem baixant per perímetre del golf del Prat
Marc Roura, el cosí jardiner que al costat de la seva muller, la Carme, fa una setmanes ens va ensenyar casa seva, i avui lluint samarreta de la Mola, cursa que sol fer cada any en companyia del seu fill Roger
Casi, seguit per en Pau Sust i David Garcia
Després del progressiu veieu la "filosofia mossenaire" d'anar a la cerca de tot el grup
L'Anna Cos, que és de les persones que fa molt pel projecte i que hi creu des del primer moment i que gràcies a ella te aquesta solidesa i fa que tots en podem gaudir: tot un referent de l'atletisme femení català
l'Ana Maria, fent un bon progressiu
l'Eva Cantero acompanyant a les noves mossenaires, entre les quals ve la nostra "mossenaira d'honor", la Susana
un progressiu en pujada, amb l'Enrique Nilo, Joan i Emilio al capdavant
I mossenaires reagrupant-se
Després d'un de "Torre a Torre" i tiro per que em toca.
EN David, a més de tornar a ser un habitual a més ens porta noves mossenaires
magnífic exemplar amb el que molts dissabtes ens creuem els mossenaires, seguit per una colla de Sabadellencs del barri de Ca n'Oriach que surten a passejar amb el "millor amic de l'home"
espectacular
Fernando, que ja torna a venir cada setmana i en aquest progressiu llarg arribar capdavanter
Pasqual Vicente, que també anava en les primeres posicions d'aquest progressiu
Diego Garcia, que fa molts anys que no falla mai a la trobada dels dissabtes, tot i ser un gran campió. Un luxe per nosaltres
Carlos i Toni Del Moral, uns clàssics també
Enrique Nilo, esplèndid
Els "Brothers", germans Serrano amb els que podem entrenar els dimarts i dijous a l'Egara, amb els anomenats "egaramossenaires". Aquesta setmana feien una duatló de muntanya de la que se'n sentien molt satisfets
En Pedro, contentíssim de ser amb vosaltres i gaudint del moment, i és que el corriol d'avui s'ho val.
Manel Expósito, també un habitual i sempre gaudint. Sol ser voluntari a les grans trobades atlètiques del país
Ignacio, que treballa a València i quan pot ser a Terrassa ens regala la seva presència. A l'endemà correria a la cursa Mulla't al circuït de Catalunya
Javi Colado i Jordi Viñeta. En Viñeta ha obert un nou negoci com a emprenedor: htpp://medicadiet.com on ha està posant molts esforços
La nostra nova mossenaira
L'Eva que gaudeix un munt i no falla mai. Entre setmana porten un grup de nòies els dijous pel parc de Vallparadis, junt amb moltes amigues. Les California GIRLS training Terrassa
L'Ana Maria Muñoz, apasionada per l'esport
Les nostres noves mossenaires, que ens ha portat l'Anna Cos, que també te un grup d'entrenament pel parc
Marc Roura anant amunt i avall fent costat a tothom
Xavi Miquel, que fa un munt d'anys que no falla. Regenta un negoci de mobles: http://www.tremik.com
Juanjo i Pau, que van fent bona amistat setmana darrera setmana
La Susana, que ha accedit a ser la nostre mossenaira d'honor en el dia de la seva estrena
L'Anna Cos, a engrescat a venir avui a les noies que veiem a la bonica postal
Quan diem que "Entrenaments en Grup a Torre Mossèn Homs" és un projecte de tots ens es fa evident quan de la mà de l'Anna Cos tenim la sort d'anar creient amb amigues i amics i fent noves coneixences. Aquest és el cas d'avui, on la nostra part femenina s'incrementa amb bones persones com la Susana, que ens explicarà una mica coses per saber tots amb qui entrenem tots els dissabtes. Un luxe !
En primer lloc, m'agradaria donar-vos les gràcies per la bona acollida que vam tindre la meva companya, Isabel, i jo. Sens dubte tornarem més d'un dissabte.
Bé, per començar amb la meva història "d'amor" amb el running, m'agradaria anar uns anys enrere quan a la meva adolescència no només no m'agradava córrer, si no que no entenia la gent que ho feia. La meva frase quan havia de fer la proba de resistència a l'institut era "mama, si us plau, fes-me una nota a l'agenda que no vull fer la proba".
Continuem ara quan fa uns dos anys i mig vaig fer una dieta, sense fer cap mena d'exercici, i vaig perdre uns 20 kg aproximadament. Més endavant, vaig apuntar-me a un gimnàs per mantenir el pes i agafar massa muscular. Això em va portar a fer una aposta amb un company de feina. Havia de córrer un cop a la setmana, durant 40 minuts, 4 mesos. Li vaig demanar un marge de temps per aguantar els 40 minuts ja que el primer dia només vaig aguantar 7! L'aposta la vaig guanyar però... Sorpresa! Vaig continuar corrent, estava enganxada.
Ara, surto uns tres o quatre dies a la setmana amb diferents grups o sola. He fet alguna cursa encara que el meu nivell és baix. M'agrada competir amb mi mateixa però sobretot corro per gaudir. S'ha convertit en la meva estoneta de desconnexió, de llibertat.
Fa anys no entenia la gent que corria, ara no entenc la vida sense córrer.
Espero anar coneixent-vos poc a poc una mica més i gràcies per deixar-me ser la Mossenaire d'Honor.
|
|
|
|
| |
|
|
|
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada