Sempre hi ha alguna anècdota, que solen ser divertides i sobretot al nostre pas es sent la remor de la conversa i per fer-ho profitós, es fan els coneguts progressius, que fan més divertit per tothom la trobada. No són obligats com res del que fem: tan sols el que vol provar-se es posa a als llocs del davant per fer aquestes acceleracions.
Entre nosaltres dues persones, noies, i què han volgut no perdes la trobada tot i ser el seu aniversari de naixement i casualment fent els mateixos anys i que des d'aquí tots les hi desitgem molta felicitat amb salut i fent esport, si pot ser formant part de col·lectius com el nostre que vol generar bones vibracions i que donen vida als anys.
Ens sap greu què la Montse ha tingut una caiguda cap al final, i que per sort no semblava massa greu, però què si què gens agradable. Si fa tres setmanes era la Maria, dissabte va ser la Montse i abans de vacances en Salvador. Qui serà el proper?, esperem que ningú caigui i almenys no es prengui mal. Caurem i ens aixecarem tantes vegades com calgui, per continuar endavant. Ànims a tots!!
Anem fent bones colles i moment familiar on destaquem als nous mossenaires i destacàvem els aniversaris de l'Eva i la Mariona.
Però abans engegàvem alhora en punt. A l'esquerra en Maten que fa una setmana manifestava a la xarxa social que aquests entrenaments el motivaven molt especialment. Al seu costat, en Xavi Miquel, Edu, Victor i José Luis
La nova mossenaire la Cirstina, a l'esquerra al costat del matrimoni Imma Morales i Miguel. que és la segona vegada que tenim la sort de tenir al costat. Per cert que dissabte tenen la Matagalls-Montserrat. Molta sort i ànims!!
i el conjunt de "Mossenaires" tot ben juntet dirigint-se tots plegats a entrenar, sense saber massa cap a on, però per circuits prou coneguts per tots
Amb en Ricard al capdavant, que és un entès en la matèria i sap un munt d'esport. El tenim cada setmana fent més gran el projecte. I amb ulleres l'Enrique Nilo, que feia dies que no vèiem, com a la dreta en Miguel: avui el nostre mossenaire més jove i que també feia dies que no venia. Gràcies a tots per tenir-nos presents
Al capdavant l'Enrique Nilo, amb les germanes Aguilar i en Miguel a la dreta
Passant per una àrea de lleure, on hi han taules i el centre d'interpretació mediambiental. Un bon lloc per reposar
Avui l'Andreu feia un entrenament llarg, i va començar abans fent set quilòmetres previs i fent servir l'entrenament com a base de la propera marató que aviat ferà. Molta sort, Andreu i a més al seu darrer dia de vacances.
Ignacio amb el seu company inseparable, tancant el grup
AL primer progressiu un xic llarg, les primeres posicions pel Carlos, i la saga Muñoz: Juanma i Jordi, vestits de mossenaires
I les nostres noies a les primeres posicions i fent els progressius, Sandra i Marta, disposades a anar a cercar al grup
La característica del grup: el mossenaire que va i bé
I quan hi siguem tots farem el segon progressiu, ara amb un xic de baixada. Primeres posicions, Enrique Nilo, José Pérez i la Montse
I les primeres posicions del progressiu, Òscar, Lizandro, Xavi, Juanma i Jordi
En Carlos fa un munt d'anys i és dels més antics en el projecte i no falla mai. A més s'apunta als progressius. Gràcies Carlos!!
La colla ha fet aquest progressiu en baixada
I els mossenaires que van acabar primers, van a buscar als amics que venen un xic més endarrerits, en aquest cas el nostre Casi, que avui i després de quinze dies de no entrenar gaire, avui li costava una mica: però, només una mica.
Les primeres posicions en el tercer canvi, ara en pujada
Jordi i Gaby, al darrer revolt de pujada
Jose arribant dalt en bona forma, arrossegant algun problema de mal d'esquena, però que no es vol perdre la vostra companyia.
I la Carme, que tot i entrenar aquests deu quilòmetres el dia abans moltes setmanes, l'endemà vagi on vagi s'enfila al podi. Crec que conte les curses per podis. Enhorabona!!. Al costat de l'Anna i en Joan
I una vegada feta la fotografia de família i de manera relaxada, re-emprenem la marxa
I ara el quart progressiu en una recta fantàstica del bosc de Can Deu, on de nou provem les nostres forces
José Luis amb molt bona forma, també es prova
Tots fem la recta plegats i amb ganes
En Joan Molina al davant de, i d'esquerra a dreta, Zico, Javi i Maten
Inma, Anna, Carme, Andreu i Montse, més relaxats
Eva al costat d'en Diego
En Xavi Miquel, de mossenaire, que també deia que el es sent motivat gràcies a entrenar amb tots vosaltres, seguit per la saga Martin: Edu i Víctor
I la Núria ha baixat a fer costat la nostra cua, per fer més gran aquest entrenament
No es coneixien de res, i avui feien anys i per aquelles casualitats de la vida tenen exactament la mateixa edat i unides per l'esport estan juntes i tots desitgem molta felicitat i molts anys amb salut.
La Inma a una setmana de fer la Matagalls. Molta sort!!
podria ser un estirament i en canvi va ser una caiguda i sortosament, una més i esperem hores d'ara la Montse estigui ja bé per tornar-hi, no pas a caure, sinó a córrer el dissabte vinent al nostre costat. Com dèiem a la nostra crònica fa unes setmanes: Un "Entrenament que cau bé", qui serà el proper: esperem que ningú. La Núria amb un gest molt de bones germanes
I mentrestant les noies fan fotografia plegades: una gran colla de noies. Enhorabona!!
Finalitzem tots junts i uns estiraments mentre ens acomiadem
I com moltes setmana hi ha cel.lebracions dincs la colla i també felicitem les iniciatives i aquests motius de sentir-se amics
Fa uns anys, tres i escaig, que l'Alberto va posar a la seva agenda: córrer els dissabtes amb la colla. I a més, al que escriu que sol venir corrent des de casa, el ve a buscar un quilòmetre abans i solen arribar junts a la trobada i fem la nostra xerradeta. És un plaer anar amb ell i una cosa em te preocupat: puja poquíssim a la Mola i a Montserrat. Crec que amb els dits d'una mà i hi hem de posar remei, donat que és una de les joies que tenim els Vallessans i ja quedarem per anar-hi junts ben aviat. Gràcies Alberto per ser part del projecte i per molts anys gràcies a aquest invent ens puguem anar veient.
Hola Mossenaires:
Me llamo Alberto, tengo medio siglo y soy de un pueblecito de Cuenca.
Estoy en el "running" por culpa de la crisis. Hace uno 4 o 5 años de trabajar 12 o 14 horas diarias, pasé a 8. Comencé por las tardes saliendo a andar con mi perra Luna. Poco a poco las salidas fuimos alargándolas un poquito más. Luego un poco de trote. Del trote a correr (mi perra ya me dejó entender que me fuera solo). Las salidas fueron más largas. El fondo físico fié mejorando. El consumo de tabaco disminuyó (todavía no lo he conseguido dejarlo del todo) y así llegué a mi primera carrera (mi sobrino me animó) que fié en Matadepera 10 kilómetros cuando cruce la meta la satisfacción fié enorme. Mi tiempo fié 46'30" y disfrutando de ella. Luego vinieron más carreras y alguna que otra media. Ahora entre semana no puedo salir, pero los fines de semana y festivos es mi afición y si la espalda me lo permite: tengo de salir si o si.
Lo de los Mossenaires fié por casualidad- Me enteré de que un antiguo compañero de trabajo salía los sábados en este grupo y un sábado fui a ver si lo veja. Este día no estaba, pero me gustó tanto este grupo de compañeros que ya son unos cuantos años que si no hay nada que me lo impida, a las 8 de la mañana nos vemos allí.
Un saludo Pep a ti y a este grupo tan positivo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada