dijous, 13 de gener del 2011

Cros de Banyoles - del circuit Gironí

Penúltim cros del circuit Gironí a l'Estany de Banyoles al Parc de la Draga.
Avui anava per primera vegada a córrer per un lloc idíl·lic. Més ben ambientat no podia estar. Envoltat de bells paisatges que aviat enyoraré donat que la temporada està a punt de tocar a la fi. Estic il·lusionat amb la meva desena posició que vaig festejant setmana darrera setmana. Conec visual-ment alguns dels veterans i se més o menys el lloc que puc ocupar. També se que tampoc puc jugar-me lesionar-me i hores d'ara he anat a tots ells i no tinc cap símptoma de lesió. És més, aquest proper diumenge debuto a la temporada amb mitja i ho faré a la meva ciutat, i el temor de patir algun cruiximent muscular el tinc.





Als primers compassos del cros, encara prop  de corredors que normalment sempre tinc al davant,  En aquest cas  duc en Francesc Torner i més avançat una nova amistat que vaig poder xerrar una bona estona,  (noi de groc) en Manel Anton. M'ha explicat coses molt interessants i una filosofia de vida que m'ha encantat. A més hes nascut el mateix any que jo.




el ritme final em va sortir a 3'46 el qm., i aquest companys de cursa van passar-me, encara que una bona estona vaig anar amb el xicot de lila, fins les darrers moments que no vaig gosar prémer l'accelerador





les vistes som impressionants. Un plaer córrer per aquests indrets.



amb aquest noi vam fer una bona estona i a més ens ajudàvem i van haver-hi detalls agradables i gentils.



algun revol ell anava per dins, algun altre hi anava jo. En algun lloc perillós, com ara unes tanques, ens avisàvem



en algun moment semblava que jo anava més ràpid, però aviat va trobar un amic de club i llavors vaig anar ja sol, per darrera d'ells dos. L'un era de la meva categoria i va entrar sis segons abans.



per passar per un lloc que hi havia un pont de fusta, van posar una catifa taronja, sobretot per qui duia sabatilles de claus, cosa que no vaig fer, precisament per aquest motiu. Hi havia un altre lloc igual en un altre punt.



ja quan vaig veure que duia força avantatge amb els que en venien darrera i sense voler disputar amb els del davant, vaig relaxar-me un xic, tot gaudint de per mi unes velocitats fora del comú en mi.



aquesta diferència era la que tenia i vaig conformar-me, donat que aquí quedaven poc més de dos-cents metres



La meva fotògrafa favorita, que avui m'ha acompanyat i que hem passat una jornada agradable acompanyats per en....





Nuck, que s'ho ha passat pipa i també s'ha fet un fart de córrer





I a més, ha lligat amb uns congèneres.



I el colofó, entrar el desè i recollir una medalleta de mans de les autoritats. Sempre és emocionant dur cap a casa un petit reconeixement, tot i ser un corredor tan modest i lentot, que al desè li donin aquesta distinció és molt gratificant



Us ben asseguro, amics que em llegiu, que des d'aquí dalt es veu tot molt bonic . l'home que tinc al costat és el que va onzè del circuit i que tan sols una vegada he entrat per davant i va ser al cros de Girona. És molt agradable, per què normalment tots ens donem les mans i ens felicitem i ens desitgem sort.

Ens hem menjat una boníssima botifarra a la brasa i hem begut una xocolata desfeta ben calenta, hem anat cap al cotxe i com cada setmana les mateixes carreteres de les darreres setmanes escoltant música i xerrant amb la Marisol, fins a casa que s'arriba a l'hora de dinar.



No se com explicar-ho. Tot i que, tots tenim problemes de molts tipus, com ara feina i coses per l'estil, això no vol dir que posar un ingredient com fer el circuit de  cros Gironí, fa que valgui la pena entrenar amb els amics entre-setmana i els dissabtes, per tenir una mica de forma per no fer-me mal i poder disputar aquesta mena de proves.



Ara veurem quan tornem a l'asfalt, que gairebé el tinc oblidat des d'abans de l'estiu i aquest diumenge tenim la mitja de Terrassa.



Algun dia d'aquest segurament posaran la classificació del cros i a manca d'una prova. A veure com anem.



Classificació del circuit



I el rei de la casa es posa a punt pel viatge de retorn cap a casa







En definitiva, una bona experiència novament que he volgut compartir amb tu, i que agraeixo hagis llegit.

2 comentaris:

  1. Pep, después de este circuito de crosses ( o como se escriba) serás recordado para la posteridad como "medal man".
    Suerte para el último.

    ResponElimina
  2. Cert, Paco: QUatre medalletes de moment. Quina il·lusió !

    Gràcies i segur que si.

    ResponElimina