Les Curses de Sant Silvestre les he sovintejat durant anys, primer a la Sant Silvestre de Masnou que vaig anar molts anys i quan m'hi vaig estrenar amb aquest gust per les curses, sobretot a les que se'n alegren de veure't. És un dir, que vaig a les que noto aquell bon sabor de bona gent i cursa amigable. Amb aquesta definició, i durant força anys he anat amb molt plaer a la Sant Silvestre de Manlleu, que a més es organitzada personalment per unes persones de les més autèntiques: la família Costa.
Animava a anar-hi als meus fills, a la meva dona, als meus amics. Durant anys hi hem anat i hem gaudit d'allò més.
Enguany i gràcies a la xarxa i a les trobades habituals i com que per la vella Ègara proliferen les colles, cosa que a molts com a mi ens omple de satisfacció. Els diumenges surten colles per tot arreu i quan no vaig a cap competició, m'hi apropo i sempre em sento ben acollit. També un amic de la xarxa, en Paco, va començar a fer-me veure un altre manera de viure l'atletisme. També cuida d'una forma apassionant un blog, on hi encabeix caricatures de tots els seus amics i escrits, anècdotes, informació i un munt de coses. A més, veient com entrena i els seus resultats a les curses, es pot qualificar d'atleta amb molt bones condicions per aquest esport. M'he vist publicat més d'una vegada, com és a la crònica de la Sant Silvestre i a més em deixa molt més bé del que em mereixo.
Doncs bé, una vegada posada aquesta introducció, i que he anat coneixent gent de l'entorn que a més i fent servir la xarxa social del facebook, es van posar un nom en pla cunyont: Nenazas Running. Això no vol dir, que sigui noies. Són bona gent que els agrada compartir experiències, curses, entrenaments, fotografies. Organitzen àpats i el millor de tot: llauren el terreny per fer profundes amistats, amb aquest fil que ens uneix com és: córrer.
Vaig posar-me el cap que aniria a fer la Sant Silvestre que per segon any es feia des de la Plaça de Can Roca, amb l´única condició de presentar-se a les sis de la tarda i recorre avingudes importants, el parc de Vallparadís i pulmó de la ciutat, la zona sanitària de Mútua de gran prestigi i el cor de la ciutat, com Plaça Vella amb la fotografia davant la Casa de la Vila.
Mentre corríem anàvem parlant amb molta gent, amb ganes de passar-ho bé, riure i xiular tot baixant la Font Vella.
Una vegada arribats de nou al punt de sortida, ens desitgem el millor pel proper any i ens queda aquell regust de que només per aquestes coses val la pena córrer.
Al fòrum vaig posar una referència que deia;
Us desitjo un bon any, i moltes gràcies per haver-me convidat.
La Sansi Egarenca Nenazas Running ha estat un èxit, també.Una jornada memorable la d' ahir. M'he sentit en tot moment emocionat: córrer amb gent de tants clubs, independents, amics, i un llarg etcètera, pels carrers d'una gran ciutat com és Terrassa, amb molt bones vibracions i pels carrers del centre, on la gent es girava a mirar-nos i l'ensurt dels policies de l'Ajuntament quan ens hem fet la fotografia. De debò que vaig ser molt feliç. Per entendre'ns i com deveu entendre; l'esperit d'esperar-nos per arribar tots plegats.
fotografia mossenaire Idelfonso
també hi ha un munt de fotografies a;
Fotos de Paco Gómez
Fotos de José Serrano
he penjat el recorregut al wikilok
Aquí podeu veure el circuït.
Molt encertat, i emocionant baixar totes les corredores i corredors per la Font Vella
i sobretot visiteu el blog de'n Paco, que només per ho bé que em deixa, i no se per què que estic que no hi quep.
Viernes 31/12/2010. 18 horas, puntualidad egarense.
http://atletisme-elnatacio.blogspot.com/2011/01/2-san-silvestre-egarense-terrassa.html
¿Te he dicho alguna vez Pep que de tu estilo literario tiene que aprender mucho Vargas Llosa?
ResponEliminaBromas aparte ( dudo que Mario tenga un catalán tan fluido como el tuyo). En este mundo de los blogs se ha hecho realidad uno de mis deseos desde que era pequeño, un poco macabra quizás te explico. A que cuando vas a un entierro, todo el mundo comenta que bueno era el muerto y salen a relucir sus múltiples virtudes y por supuesto ningún defecto, como si nadie nunca hubiera sido un poquitín malo. Que seguro que alguien habrá sido así en su vida. Y ante esto siempre he pensado, ¡ qué bonito sería que te dijeran esto en vida!
Pues en este mundillo de los blogs, ocurre lo mismo, todo son felicitaciones, todo son ánimos y todos somos muy buenos, con la consecuente inyección de optimismo.
Además todos estos elogios, son merecidos ¿verdad?
Un abrazo.
Gràcies Paco.
ResponEliminaRespecte al Català, no vaig començar a aprendre'l a escriure fins als vint-i-cinc anys, i la meva mare és Andalusa, l'avi era Aragonés, però m'encanta el Català i t'agraeìxo les teves immerescudes paraules, que estic segur que les dius de debò.
És veritat que la frase: "era tan bona persona !! " es sol dir davant la caixa del finat; també m'he adonat.
Aquestes aportacions que molts fem, poden ajudar i ajuden a la gent a viure l'esport d'una manera diferent i penso que nosaltres ens hi hem adonat i per poc que podem hem de continuar; la prova va ser l'èxit de la Sant Silvestre i el bon ambient que s'hi respirava.
Endavant Paco, i no deixis de perdre aquest bon humor que tens "entre cella i cella".
http://atletisme-elnatacio.blogspot.com
Entre cella i cella no tinc res Pep, ei!!! però molt orgullós.
ResponEliminaUn relat Fantàstic!!!!
ResponEliminasalutacions
Agustinjr
Moltes gràcies tant en Paco com l'Agus pels vostres comentaris. Ens veiem aviat.
ResponElimina