El Casinet de l'Espardenya ens va nominar "capdidats a cap gros" de Terrassa a diferents persones Egarenques l'any passat, Per aquest motiu vam fer unes coneixences interessants, totes elles. Amb en Miquel Olmo, mister de futbol i també "capdidat", he tingut l'oportunitat d'anar junt amb els jugadors que entrena del Terrassa SAD a la pretemporada pel camp, als entorns de Can Bon Vilar, a córrer amb ells i fer uns quants canvis.
Aquest dissabte en Francesc Xavier Filgueira “Txavu”, home polifacètic i esportista, també "capdidat" i que he vist en persona un parell de vegades, sembla com si el conegués de tota la vida, va convidar a amics i coneguts al primer partir oficial d'un equip de rugbi a l'àrea esportiva municipal.
En Taxvu em va sorprendre en el seu discurs a la Plaça Vella, per la facilitat en expressar-se en públic, tot lluint un munt de samarretes que duia i que cadascuna d'elles representava els llocs on havia format part, i on una sota de l'altre s'anava endevinant en tot el que havia participat i participava, com a dinamitzador, president, component, etc.
Recordo que li vaig dir, amb una improvisació meva amb poca gràcia, tot senyalant la "samarreta mossenaire" que jo duia: "aquesta no la tens !!"
En aquell moment ja em va insinuar que vindria algun dia a córrer amb nosaltres.
Els capdidats aquells dies vam participar tant en el discurs de defensa de la capdidatura, com vam intervenir al programa "Som Aquí" de Canal Terrassa, un magazín que presenta el conegut periodista Oriol Carreras.
Aquell dia en Txavu estava a casa de baixa pel alguna lesió derivada de l'esport, però en directe es va comprometre un dia a venir a córrer amb el nostre projecte dels dissabtes a torre mossèn Homs. El més sorprenent és que l'Oriol, amb un llarga trajectòria en programes a la televisió local, com per exemple animant les grans festes que es fan a la nostra ciutat, sembla que és bon amic d'en Txavu, ja en directe va dir que si sortia "Cap Gros" vindria a córrer i si no segurament: també.
Aquest dissabte estava a la graderia, l'Oriol, en aquest mateix partit inaugural i vam poder xerrar de nou, i es veu que encara li ronda pel cap venir córrer amb nosaltres i ho farà el proper dissabte dia 5 de febrer acompanyant a en Txavu, que complirà la seva promesa.
Bé, la setmana passada vaig estar a les estimades pistes de Can Jofresa veient el partit inaugural de l'equip. El resultat va ser contundent en contra, però es veu que l'equip contrari era el més bo de la categoria, com es va demostrat amb el resultat de zero a quaranta sis
Els resultats en aquest primer any d'existència son es-feridors: http://www.carboners.cat/equip-senior/resultats , encara que el que els començaments son difícils, amb una mica de sort donaran alegries a l'afició, segur..
El partit de rugbi de la 7a jornada de 3a catalana entre els Carboners de Terrassa i el R.C. Martorell. es posava en joc, per primer cop, la “Copa de l’Irlandès”. En reconeixement de l'actual President i jugador, Miquel Dalmau.
Vaig estar mirant el partit, però entre el fred que feia i que no hi entenc, no podria fer cap crònica, tan sols que la gent animava encara que veiés com anaven encaixant una gran derrota.
Bé, el proper dia 5 de febrer, l'Oriol Carreras i en Txavu els tindrem corrent amb els mossenaires i esperem anar estenent els nostres vincles amb el nostre nexe favorit: córrer.
http://www.carboners.cat
Els geganters han vingut ha donar el seu suport d'alçada en aquest primer
Mentrestant els rivals, del Martorell, posen els seus cosos a to per començar el partit.
El càmera de canal Terrassa, prenent les seves imatges pels noticiaris que es podran veure al terrassadigital.cat
Els Carboners surten al camp a punt de disputar el partit. Tan de bo algun dia puguin començar a guanyar per què s'animin.
Mentre jugaven, hem anat fent alguna fotografia de record de l'esdeveniment
I la claca era de primera categoria
Els que no hi entenem no sabem ben bé que fan, com que la pilota no es rodona, tanmateix, igual no la troben per que els hi vota malament, no ?
Ara em sembla que treuen una falta, però no ho se segur.
Aquest bon home duia una peça de roba a la ma tipus buff, que no se gens que que serveix. Però serveix per alguna cosa, segur.
El públic estava escampat per la graderia, i el que estic segur que van tenir fred, per què de fet va ser un dissabte amb temperatures d'hivern
I al finalitzar els jugadors dels Carboners de Terrassa, agraeixen al públic el seu suport, tot i haver rebut una dura derrota. Em va saber greu, que algun jugador estava una mica desanimat.
Esperem que amb el temps aconsegueixin crear una bona afició a casa nostra, ja que tot i no tenir-ne tradició, de ben segur que s'anarà consolidant: esperem-ho.
Estic molt content d'haver estat convidat a veure el partit, tot i que es nota que no hi entenc, però qualsevol manifestació esportiva és positiva i és d'admirar a la gent que engega projectes tan importants.
Espero anar-hi entenent per gaudir del joc, però des d'aquí els desitjo que segueixin amb aquesta empenta que se'ls hi veia. Molta sort !
Aquest dissabte en Francesc Xavier Filgueira “Txavu”, home polifacètic i esportista, també "capdidat" i que he vist en persona un parell de vegades, sembla com si el conegués de tota la vida, va convidar a amics i coneguts al primer partir oficial d'un equip de rugbi a l'àrea esportiva municipal.
En Taxvu em va sorprendre en el seu discurs a la Plaça Vella, per la facilitat en expressar-se en públic, tot lluint un munt de samarretes que duia i que cadascuna d'elles representava els llocs on havia format part, i on una sota de l'altre s'anava endevinant en tot el que havia participat i participava, com a dinamitzador, president, component, etc.
Recordo que li vaig dir, amb una improvisació meva amb poca gràcia, tot senyalant la "samarreta mossenaire" que jo duia: "aquesta no la tens !!"
En aquell moment ja em va insinuar que vindria algun dia a córrer amb nosaltres.
Els capdidats aquells dies vam participar tant en el discurs de defensa de la capdidatura, com vam intervenir al programa "Som Aquí" de Canal Terrassa, un magazín que presenta el conegut periodista Oriol Carreras.
Aquell dia en Txavu estava a casa de baixa pel alguna lesió derivada de l'esport, però en directe es va comprometre un dia a venir a córrer amb el nostre projecte dels dissabtes a torre mossèn Homs. El més sorprenent és que l'Oriol, amb un llarga trajectòria en programes a la televisió local, com per exemple animant les grans festes que es fan a la nostra ciutat, sembla que és bon amic d'en Txavu, ja en directe va dir que si sortia "Cap Gros" vindria a córrer i si no segurament: també.
Aquest dissabte estava a la graderia, l'Oriol, en aquest mateix partit inaugural i vam poder xerrar de nou, i es veu que encara li ronda pel cap venir córrer amb nosaltres i ho farà el proper dissabte dia 5 de febrer acompanyant a en Txavu, que complirà la seva promesa.
Bé, la setmana passada vaig estar a les estimades pistes de Can Jofresa veient el partit inaugural de l'equip. El resultat va ser contundent en contra, però es veu que l'equip contrari era el més bo de la categoria, com es va demostrat amb el resultat de zero a quaranta sis
Els resultats en aquest primer any d'existència son es-feridors: http://www.carboners.cat/equip-senior/resultats , encara que el que els començaments son difícils, amb una mica de sort donaran alegries a l'afició, segur..
El partit de rugbi de la 7a jornada de 3a catalana entre els Carboners de Terrassa i el R.C. Martorell. es posava en joc, per primer cop, la “Copa de l’Irlandès”. En reconeixement de l'actual President i jugador, Miquel Dalmau.
Vaig estar mirant el partit, però entre el fred que feia i que no hi entenc, no podria fer cap crònica, tan sols que la gent animava encara que veiés com anaven encaixant una gran derrota.
Bé, el proper dia 5 de febrer, l'Oriol Carreras i en Txavu els tindrem corrent amb els mossenaires i esperem anar estenent els nostres vincles amb el nostre nexe favorit: córrer.
http://www.carboners.cat
Els geganters han vingut ha donar el seu suport d'alçada en aquest primer
Mentrestant els rivals, del Martorell, posen els seus cosos a to per començar el partit.
El càmera de canal Terrassa, prenent les seves imatges pels noticiaris que es podran veure al terrassadigital.cat
Els Carboners surten al camp a punt de disputar el partit. Tan de bo algun dia puguin començar a guanyar per què s'animin.
Mentre jugaven, hem anat fent alguna fotografia de record de l'esdeveniment
I la claca era de primera categoria
Els que no hi entenem no sabem ben bé que fan, com que la pilota no es rodona, tanmateix, igual no la troben per que els hi vota malament, no ?
Ara em sembla que treuen una falta, però no ho se segur.
Aquest bon home duia una peça de roba a la ma tipus buff, que no se gens que que serveix. Però serveix per alguna cosa, segur.
El públic estava escampat per la graderia, i el que estic segur que van tenir fred, per què de fet va ser un dissabte amb temperatures d'hivern
I al finalitzar els jugadors dels Carboners de Terrassa, agraeixen al públic el seu suport, tot i haver rebut una dura derrota. Em va saber greu, que algun jugador estava una mica desanimat.
Esperem que amb el temps aconsegueixin crear una bona afició a casa nostra, ja que tot i no tenir-ne tradició, de ben segur que s'anarà consolidant: esperem-ho.
Estic molt content d'haver estat convidat a veure el partit, tot i que es nota que no hi entenc, però qualsevol manifestació esportiva és positiva i és d'admirar a la gent que engega projectes tan importants.
Espero anar-hi entenent per gaudir del joc, però des d'aquí els desitjo que segueixin amb aquesta empenta que se'ls hi veia. Molta sort !
Impresionantes los comentarios de calidad sobre el partido de rugby!!! ( quiero decir que muy divertidos).
ResponEliminaQue rabia, si llego a saber que hacían el partido hubiera asistido. Espero que pronto se enfrenten a la USAP de Perpinyà.
Un abrazo.
Gràcies Paco !,
ResponEliminaSi fes una crònica encara seria més impressionant. Tenia de parar l'orella per saber el resultat.
He vist a l'equip de la Catalunya Nord i la seva web http://www.usap.cat
M'hauràs d'explicar com és que hi entens tant. Una abraçada, Paco.
ei! Pep es que no pares excel·lent reportatge com sempre "per sucar-hi pa", abraçades Josep
ResponEliminaEstic content que t'agradi Josep; sempre tan amable. Unes altres abraçades per a tu.
ResponElimina